13 d'octubre de 2008 16:35 h
Un de les crítiques més fortes sobre el Pl Pulson er que s’oblidv de Min Street, de les pimes i les empreses no finnceres, de les persones que tenen feines “normls”. Però és justment l influènci que Wll Street té en Min Street el que justific que s’intervingui en el sector finncer. Les empreses normls necessiten que el sistem finncer funcioni. Necessiten que els bncs fcin préstecs les empreses per què questes fcin inversions i puguin créixer, i préstecs les persones per què puguin comprr-se cses o cotxes.
Llegir-ne més
13 d'octubre de 2008 01:10 h
Amb l promes de l'Espny plurl, els ctlns encetàrem un procés de reformulció que conduí l redcció i provció, per prt del Prlment de Ctluny (recordem, 120 vots fvor i 15 en contr) d'un nou Esttut de Ctluny. Tot i que després pssés per nombroses retlldes i ribotdes (o "cepillds" segons l'Alfonso Guerr) l Congrés dels Diputts (l nció, per exemple, tn sols pregué l seu preàmbul, fet que li treu tot l sev forç jurídic) v ser provt en referèndum per 1.899.897 vots fvor i 533.742 en contr, dels 5.
Llegir-ne més
12 d'octubre de 2008 23:37 h
L reedició del projecte del Brç 2000, r rebtejt com l operció del miniestdi és un clr exemple de com oper l’Ajuntment de Brcelon en mtèri urbnístic, és el mètode que nomeno “urbnisme de clculdor”, i us explicré el perquè. L ciutt en l que vivim és fruit bàsicment de l grn expnsió que l segle XIX trnsform l’urbs medievl en l ciutt industril, mb el cpitl com motor d’expnsió, fctor de desenvolupment econòmic. Es consolid l burgesi com clsse dominnt i es regulen els drets de propiett, el primer dels quls serà el de l propiett del sòl, delimitnt el que és públic i el que és privt, i tmbé el seu vlor.
Llegir-ne més
12 d'octubre de 2008 12:31 h
Rock’n’Roll Tetre Lliure fins el 19 d’octubre. Molts cops l músic i l polític vn de l mà. A cs nostr en tenim un clr exemple: L Nov Cnçó Ctln. Doncs bé, vui us prlo de Rock ‘n’ Roll, l’obr mb que estren tempord el Tetre Lliure. Es trct d’un peç bàsicment polític que vrc un període molt concret d’un pís determint. Del 1968 l 1990 Txecoslovc. Des de l Primver de Prg l’elecció de Václv Hvel com president del pís. L’obr, escrit per Tom Stopprd i que v sortir l llum r frà un prell d’nys, prl de l cigud dels vlors comunistes.
Llegir-ne més
12 d'octubre de 2008 12:00 h
Un estrny silenci resson Ctluny, l'bsènci d'rguments fvorbles l pertinenç l'Estt espnyol. Hi h qui diu que Espny li convé, o que Ctluny no té res decidir, o que Ctluny no existeix, però ningú h dit ni un prul sobre què gunyen Ctluny i els ctlns mb l dependènci. L submissió només és sostenible si el dependent rep protecció cnvi, com Ctluny en rebi fins l'entrd l Unió Europe i l'euro, perquè l pertinenç l'Estt dels espnyols li permeti un ccés lliure l seu merct, i l'espoli fiscl només s'crnissv contr els ctlns l petit nivell possible mb un pressió fiscl del 10% del PIB (r és el 40%).
Llegir-ne més
11 d'octubre de 2008 17:24 h
És bo el pl Pulson? Pels europeus segur: s’intent posr ordre en el sector finncer i ho pguen els mericns (just: qui l f l pg). Pels mericns, depèn, segurment cli intervenir, ixí o d’un ltr mner, tot i que es f un preu descomunl. Ep, torno enrere: bo pels europeus? Sí, però no pensem que ens sortirà grtis. L’increment descomunl del dèficit obligrà ls mericns reduir moltes despeses, entre elles, segurment, el desplegment militr l’estrnger. Molts pcifistes estrn encntts. Enhorbon.
Llegir-ne més
10 d'octubre de 2008 20:40 h
És en moments de crisi com els ctuls qun els governnts hn de demostrr l sev vàlu. L ciutdni els hi demn que compleixin mb les seves tsques d’un mner eficient i trnsprent i, sobretot, que no s’mguin rer prules buides que no serveixen per res. Dvnt de les dificultts és qun els lidertges s’hn de consolidr i és qun cl donr un imtje de fortles i de compromís, per tl que no es fci més grn l tn temud desfecció polític. Però, tot i ixí, n’hi h lguns que no n’prenen. El PSOE espnyol està obsessiont en seguir venent fum pel què f l finnçment de l llei de l dependènci, i l ministr Cbrer s’entest en dir-nos que ells j porten prous diners.
Llegir-ne més
10 d'octubre de 2008 20:35 h
Dvnt de l notíci pregud en diversos mitjns de comunicció de Ctluny, sobre l possible retlld de l’Esttut, per prt del Tribunl Constitucionl, l Pltform pel Dret de Decidir comunic que rebutj qulsevol ingerènci del Tribunl Constitucionl en qüestions que fecten el poble de Ctluny i que limit i posr trves l seu Dret de Decidir. Aquest possible sentènci confirm el que l PDD v mnifestr que l vi esttutàri està cbd i que cl obrir l vi sobirnist com únic cmí per exercir el Dret de Decidir. És ben clr que, mitjnçnt l vi esttutàri, el poble de Ctluny no conseguirà ni millorr el seu finnçment ni l’oficilitt i reconeixement de l sev llengu.
Llegir-ne més
10 d'octubre de 2008 19:27 h
Fes servir l mà del teu enemic per cçr un serp (Proverbi pers) Mi no penso en el futur. Arrib mss d'hor (Albert Einstein) Life is simple, it's just not esy (Anonymous) No existeix el frcàs - només experiències i l form en què es reccion (Tom Kruse) Mn cnnot discover new ocens unless he hs the courge to lose sight of the shore (Andre Gide) Extret del blog de Pul Krugmn (http://krugmn.blogs.nytimes.com): Stock mrkets re the best brometer of the helth, welth nd security of ntion (Lrry Kudlow - comentrist mericà, v escriure quest frse el juliol del 2007, defensnt que Bush continués l'Irq)
Llegir-ne més
9 d'octubre de 2008 23:22 h
Un dels protgonistes d’quest històri és el bnc on trebllv Pulson, l’ntic bnc d’inversió (r reconvertit en un men de bnc comercil) Goldmn Schs. He de reconèixer que li tinc un especil simpti, no només perquè hi vig trebllr, sinó tmbé perquè penso que és (er) el millor bnc d’inversió. Aquest crisi l v veure venir: qun es v enfonsr el merct subprime... ells estven curts de deute subprime (és dir, tenien deute venud i per tnt, si el vlor bixv, ells gunyven diners)! El contrpunt és que mentre ells postven què quests ctius bixrien de preu, venien quests vlors ls seus clients.
Llegir-ne més