Som lo que sembrem
16 d'octubre de 2008 16:44 h
El Priorat es declara lliure de transgènics
El psst 29 de setembre de 2008 el Ple del Consell Comrcl del Priort provv un moció presentd per Independents pel Priort (IpP) per: “Prolongr l mortòri en contr de l implntció dels cultius trnsgènics l comrc del Priort”, segons titulv l mteix moció. L moció estv motivd per tres spectes fonmentls l comrc del Priort, l importànci del sector grolimentri, el turístic i l conservció del medi mbient; els tres spectes són els “pilrs fonmentls” del projecte de Crt del Pistge de l Comrc del Priort.
Llegir-ne més
Un comentari
Albert Forns
16 d'octubre de 2008 15:40 h
Un milió de signatures pel català a Europa
Visit llmpec les institucions de l Unió Europe Brussel·les: funcionris i més funcionris i més funcionris -els més preprts del món, ixò sí: quí no hi h 'veng usted mñn'- i ctlns tot rreu, sot les pedres flmenques: corresponsls ctlns, interins ctlns, trductors ctlns, eurodiputts ctlns, portveus ctlns, lts càrrecs ctlns, fins i tot vm tenir un president de l'Eurocmbr ctlà: Europ és ctln totes les esferes. L'mbient de Brussel·les és excepcionl, de rusc d'belles, i mlgrt l pluj constnt conseguim fer-nos el retrt, nocturn i esbiixt, del què és l cpitl belg, el cor de l'Europ dels 27.
Llegir-ne més
Oriol Junqueras
16 d'octubre de 2008 14:58 h
A Lluís Maria Xirinacs
A continució reproduïm el prlment en memòri de Lluís M. Xirincs l Plu de l Músic del psst dilluns 13 d'octubre. Amb el benentès que és un text penst per ser pronuncit i no per ser escrit, disculpeu les mrques d'orlitt que hi pugueu trobr. Sovint, en Lluís Mri Xirincs preix com un figur ïlld, com un veu que clm en el desert i, si m’ho permeteu, com un men de bolet en un erm ressec. Afortundment, però, en Xirincs és molt més que un figur ïlld, que un veu que clm en el desert o que un bolet en un erm ressec.
Llegir-ne més
Hèctor Buenaventura
16 d'octubre de 2008 01:42 h
Comencem i anem fent... a veure què.
Si obrim l'Alcover-Moll i fem l cerc del mot músic, llegim: MÚSICA o MUSICA f. || 1. Art de combinr els sons d'cord mb les lleis de l melodi, hrmoni i ritme. Si fem el mteix mb el diccionri de l'IEC ens n'donem que diu bàsicment el mteix. Però un cos és l definició cdèmic i l'ltr és llò que l quotidinitt ens diu. Podem considerr, per exemple, Tke Tht, quell grup de nens gupos i fshion que es dedicven fer humitejr grns ordes de nenes i lguns nens hormonts de l dècd dels 90, rt? Són els fils musicls dels resturnts xinesos rt combintori de lleis de l melodi, l'hrmoni i el ritme? No ho sé.
Llegir-ne més
Salvador Garcia
15 d'octubre de 2008 19:43 h
Plau Paulson: comportaments, entorn i NINJAs
Uns comportments/ctituds indequdes, un entorn que ho h permès o fomentt, i un gent que s’h lit. Entre les ctituds, over self-confidence, sensció d’invulnerbilitt, pensnt que tot sortiri bé; me too, si tothom ho fei, hvi d’estr bé; greed, hubris, cobdíci, voler sempre més, sense límits; i tot ixò greujt per un sistem d’incentius pervers, que incentivv prendre riscos excessius curt termini, sense proporcionlitt pels individus entre uns resultts positius (bonus, promoció...) i negtius (pèrdu de fein?).
Llegir-ne més
Gerard Sesé
15 d'octubre de 2008 02:10 h
Fer córrer la llengua amb música
'Si no slvem l llengu, no slvrem el pís'. Així començ el mnifest d’un dels moviments mb més forç i que h connectt més mb els ctlns: el Correllengu. El Correllengu no deix de ser un reivindicció d’un dret i d’un poble trnsformt en tot tipus d’ctivitts: des d’ctes festius fins d'ltres de més solemnes, pssnt per soprs de germnor fins conferències i xerrdes. Intentnt englobr tothom i oferir un ventll molt mpli de possibilitts de col·lborr per l nostr llengu. Així doncs, els objectius de tot plegt són conseguir el ple reconeixement de l unitt de l llengu ctln, l'oficilitzció tot el territori i el foment d'uns hàbits interpersonls de fidelitt lingüístic.
Llegir-ne més
Joan Camp
14 d'octubre de 2008 23:51 h
Les idees clares de Jordi Pujol
Jordi Pujol h declrt que en els últims sis nys Ctluny li hn fltt 'idees clres'. Ho trobo fscinnt, de debò. Normlment s'cus l'oposició de torn de criticr tot el que f el govern de torn, sigui el que sigui, sot l possibilitt de que tot llò que critiquen, hurà de ser defenst i complert per ells mteixos qun mnin, si és que rriben mnr mi. Però en el cs de Jordi Pujol, que h governt durnt 23 nys seguits, senzillment no pot fer questes declrcions. No es pot hver estt qusi un qurt de segle mnnt, sense permetre un relleu genercionl nturl en el si del seu prtit, i llvors criticr que qulsevol ltre prtit només trebll per mntenir un poltron.
Llegir-ne més
Salvador Garcia
14 d'octubre de 2008 16:38 h
Pla Paulson: Lehman Brothers
Hi h moltes coses que m’hn sorprès d’quest crisi i, ls ps que nem, més que em sorprendrn: l vend preu de sldo de Bern Sters, l vend de Merrill Lynch, el no inicil del Congrés l Pl Pulson, l qusi-ncionlitzció de AIG... Hi h hgut però un que em v deixr en estt de xoc: l fllid de Lehmn Brothers. Lehmn no és només un bnc estrnger que h pett. És (er) un dels principls bncs d’inversió, on trebllven mics i compnys del MBA, i pel que sento simpti, entre ltres rons perquè em v fer un ofert per trebllr mb ells f uns nys.
Llegir-ne més
Montserrat Terrones
14 d'octubre de 2008 11:05 h
Auster, torna!
Que Pul Auster j no és el que er, f mlurdment forç temps que me n’he dont. Vig començr llegir Auster mitjns dels nys nornt i encr recordo l impressió que em v produir l Trilogi de Nov York, de l qul, per cert, existeix un extrordinàri dptció l còmic en ctlà publicd per Angle Editoril. F pocs dies he enllestit l lectur d’Un home les fosques que no h fet ltr cos que confirmr el que j pensv des que vig llegir Timbuktú: Pul Auster h deixt de ser quell mgnífic escriptor de les seves primeres obres.
Llegir-ne més
Salvador Garcia
13 d'octubre de 2008 16:35 h
Plau Paulson: Wall Street vs. Main Street
Un de les crítiques més fortes sobre el Pl Pulson er que s’oblidv de Min Street, de les pimes i les empreses no finnceres, de les persones que tenen feines “normls”. Però és justment l influènci que Wll Street té en Min Street el que justific que s’intervingui en el sector finncer. Les empreses normls necessiten que el sistem finncer funcioni. Necessiten que els bncs fcin préstecs les empreses per què questes fcin inversions i puguin créixer, i préstecs les persones per què puguin comprr-se cses o cotxes.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs