23 d'octubre de 2008 17:07 h
L Pltform per l Llengu rebrà, el dissbte 25 d'octubre, Mnres, el Premi Ncionl de Cultur, que torg l Generlitt de Ctluny, en l'prtt de Projecció Socil de l Llengu Ctln. Aquest premi és un reconeixement tot un trjectòri de fein rigoros. L Pltform per l llengu v nèixer vit frà 15 nys mb l'objectiu de grntir l presènci, de ple dret, de l nostr llengu en tots els àmbits i tot el territori de prl ctln. Des d'leshores enç, l Pltform h trebllt en fvor de l'ús socil del ctlà. Aquest Entitt és pioner, pel que f l'estudi científic i rigorós de l situció de l llengu ctln, en diversos àmbits de l vid socil, com empreses, cinem, immigrció, justíci, universitts, etc.
Llegir-ne més
23 d'octubre de 2008 16:56 h
Un confusió que h cbt mlment: f uns dies l fiscli d’Irn v nuncir que cessven les execucions de menors d’edt condemnts pen de mort. Un prell de dies després però v clrir que les execucions seguien vigents, i ixò fect un mínim de 130 joves irnins. Des de 1990 hn estt executts un mínim de 37 joves, 8 d’ells el 2007 i 6 de moment el 2008. L pen de mort és un càstig cruel, degrdnt i inhumà que viol l Declrció Universl dels Drets Humns. Aquest pen, però, és especilment greu qun s’plic menors d’edt i/o en estts on no hi h les mínimes grnties processls.
Llegir-ne més
22 d'octubre de 2008 17:46 h
Villrrel – Alborg 6-3 L’Alborg relitz un prtit relment complert en defens, encixnt sis gols que pràcticment li grnteixen l no clssificció per l UEFA, però f gl d’un frivolitt qusi mediterràni en tc, mrcnt tres gols tn incomprensibles com un cpítol de Big Muzzy pel nostre President del Govern. Mnchester – Celtic 3-0 El Celtic, en cnvi, es mostr intrctble en tc i j és líder en solitri de l clssificció d’equips mb fort sentiment mternl, mb un zero immcult l csell dels gols mrcts.
Llegir-ne més
22 d'octubre de 2008 16:08 h
El que surt quest vinyet no pot pssr, ni ls Estts Units ni enlloc. Als Estts Units, fruit d'un provisió del Pl Pulson, el govern mericà h injectt diners ls bncs. Bon mesur, millor que l de comprr ctius tòxics, que er (és) l'estrtègi principl d'quest pl. Aquestes injeccions de cpitl serveixen per recpitlitzr els bncs, prt de donr-li's liquides. Un problem però: quest injecció de cpitl ls bncs no h nt compnyd de l suspensió de dividends ls seus ccionistes. És dir, el govern inject diners, i prt d'quests diners s'cben distribuint ls ccionistes.
Llegir-ne més
22 d'octubre de 2008 13:56 h
A finl dels nys 20 del segle psst, el ctlnisme v viure un profund crisi de confinç en les seves possibilitts, un situció en cert mner similr l que estem vivint ctulment. El 13 de setembre de 1923, el cpità generl de Ctluny, el generl Primo de River, hvi encpçlt el cop d’estt militr que insturri un dictdur que es perllongri fins l 28 de gener de 1930. Ni el ctlnisme d’ordre ni el ctlnisme insurreccionl hvien sbut donr un respost dequd l règim que teni com un dels seus objectius principls l’norrement de l cultur i l nció ctlnes.
Llegir-ne més
21 d'octubre de 2008 15:06 h
Tenim l stisfcció de convocr-vos l X Simposi Interncionl Un Sol Terr, l Fcultt de Geogrfi i Histori de l Universitt de Brcelon, orgnitzt per l'Associció Un Sol Terr. El petit espi de prticipció serà el divendres 24 d’octubre prtir de les 19 hores i h estt possible gràcies l invitció de Pep Rier, coordindor d'Assemble Pges de Ctluny i mb el benèplcit de José Bové i Olivier Keller, de l Confédértion Pysnne, que donrn prèviment un conferènci mb el títol “El cs dels trnsgènics”.
Llegir-ne més
21 d'octubre de 2008 00:30 h
Si jo en quest comentri em refermes en llò que v dir el Sr. Psqul Mrgll l Prlment de Ctluny en un dels retrets l Sr. Artur Ms : ”el seu problem es diu 3%”, de ben segur que de problemes no m’en fltrien , i que els respectius governs deslligrien els gossos tint-los contr mi; quest es l diferenci de dir les coses qun es te poder o qun ets un menystingut ciutdà ; fig quest encpçlment, perquè es mss significtiu el poc reso que se’n feu en el seu moment, tnt per prt dels mitjns de comunicció , com de l rest de prtits d’rreu; fins i tot els de l’oposició; tothom hi h tirt terr h sobre , que per lgun cos serà; però mi com que hi h coses que no em qudren , djuntré un frgment de un entrevist fet per Xvier Cortdells Miquel Sllres: Vers un gestió inicid f mes de sis nys, que f referènci l mitjns de comunicció i les subvencions dels diris, només em fltv llegir l’rticle de Presenci portt terme per Xvier Cortdells , entrevistnt Miquel Sllres, en el qul surt l llum , que l’últim govern de Convergènci , hvi dont “L Vngurdi,”1500 milions de pessetes en un ny trves de diferents conceptes.
Llegir-ne més
20 d'octubre de 2008 21:25 h
No em refereixo ls oxímorons literris que, de fet, potser són menys quotidins del que cldri. Tmpoc ls consolidts i ben coneguts "intel·ligènci militr" o "justíci ceg". Prlo d'quells que menys entenc però que són molt freqüents. Per exemple, em sobt que hi hgi tntes dones msclistes que mb l sev mner de pensr i de fer perpetuïn ctituds de supremci de l'home sobre l don. Qun no ens creiem cpces d'gfr les regnes de l nostr vid. Allò de " cs mev les decisions importnts les prenc jo, el meu mrit només em diu quines són importnts i quines no".
Llegir-ne més
20 d'octubre de 2008 16:09 h
El govern espnyol discrimin ls treblldors de l Zon Frnc de Brcelon: no només els espoli econòmicment i els discrimin mb infrestructures insuficients com l rest dels ctlns, sinó que no els jud qun tenen dificultts mentre que sí ho f mb els treblldors de l rest de l’estt espnyol. El drrer exemple, f uns dies: El Ministre Sebstián h nt Frnç veure l cúpul directiv de Renult per prlr del futur de l sev plnt de Vlldolid. L mrc Nissn està gestiond per Renult i per ixò el govern ctlà v demnr l ministre que tmbé trctés el futur de Nissn Ctluny, que h nuncit que vol comidr 1.
Llegir-ne més
20 d'octubre de 2008 15:19 h
Segons el Diccionri de l’Institut d’Estudis Ctlns, l desobediènci civil és el “refús col•lectiu d’obeir lgun llei o norm per tl de fer pressió pcíficment sobre el poder constituït”. Les ccions endegdes constitueixen un protest dvnt decisions de l’utoritt considerdes il•legítimes pel col•lectiu que les protgonitz, i sovint exerceixen un pper reguldor del comportment dels dirigents. Per tnt, qulsevol tipus de sistem inclou implícitment l discordnç i el desjustment com motor evolutiu.
Llegir-ne més