Josep Maria Loste
20 d'abril de 2009 19:57 h
Unionisme i eufemismes
Amb l remodelció del govern de l’Estt es pos de mnifest, des de diferents perspectives, un nov ofensiv homogeneïtzdor, un nou impuls de l’esperit centrlitzdor de sempre ( emmscrt i edulcort de “somriures” polítics insubstncils ) que tindri el seu màxim exponent en l jcobinitzció d’un obsolet Ministeri de Cultur , que f nys que huri d’hver despregut; sembl que no volen sber que vol dir un estt pluriculturl i plurilingüe . I tot ixò, no podi ser menys, s’hi fegeix l’incompliment permnent de l llei mrc de relció mb Ctluny: l’Esttut .
Llegir-ne més
Cap comentari
Oriol Junqueras
20 d'abril de 2009 18:47 h
La transparència de Joan Tardà
L monrqui borbònic no h despertt mi gire simpti l nostre pís. Entre d’ltres rons perquè el 1966 Jun Crlos v ser noment successor títol de rei per Frnco. Així, l mort del dictdor, mi no vm poder escollir el futur que volíem, i l Trnsició v frustrr les expecttives de molts dels ntifrnquistes. Aquest mnc de legitimitt democràtic continu sent perceptible en el present. Avui, Ctluny, moltes persones es pregunten per què hn de mntenir mb els seus impostos les oneroses despeses del rei; i, si ho hn de fer per impertiu legl, com mínim, exigeixen trnsprènci.
Llegir-ne més
David Minoves
20 d'abril de 2009 17:15 h
Entesa Nacional pel Progrés (II): l'ofec financer posa pals a les rodes
Com dei f uns qunts dies, les vcnces tmbé donen per repssr mentlment el que h quedt l tinter de l'cord d'Entes Ncionl pel Progrés. Per ixò, després de fer memòri d'llò que hem ssolit durnt quests dos nys, toc recordr el que no hem pogut endegr pels entrebncs generts des de Mdrid. El primer dels quls h estt l'ofec finncer. El document progrmàtic de l’Entes Ncionl pel Progrés es mrcv l’objectiu de desplegr els nous instruments de finnçment previstos en l’Esttut; un objectiu fonmentl per poder finnçr dequdment les polítiques que l’cord d’Entes proposv desenvolupr per l període 2007-2010.
Llegir-ne més
Toni Fernandez
20 d'abril de 2009 15:11 h
Plou sobre mullat (o això sembla)
Drrerment se senten més veus que pontifiquen sobre les pluges que hn cigut en els últims mesos Ctluny. Diu, l mss públic, que són excessives i que tmbé f (o h fet) més fred del norml. I són quests comentris fets l bblà i sense gire memòri climàtic els que em desesperen especilment. Qui diu ixò no en té ni ide, de l nturles vrible del clim d’questes rodls mediterrnis. Hi h nys secs, i hi h nys plujosos. I tmbé nys ctlogts com ‘mitjns’, sense que ixò vulgui dir ben bé res, for del fet que l pluj o l tempertur nul d’un ny determint cu dins l mitjn de l drrer sèrie climàtic.
Llegir-ne més
Plataforma per la Llengua
20 d'abril de 2009 13:35 h
La set lingüística
L'mpoll, des de f molt de temps, es diu que hi h qui l veu mig buid i qui l veu mig plen. I en quest debt esgotdor i improductiu portem j molts esforços i moltes energies esmerçts. Potser fór convenient començr plntejr-se el motiu pel qul l'mpoll probblement no és en si l'objecte del qul hem de prlr. Vivim envoltts de moltes i diverses situcions lingüístiques simplement perquè, l nostr és un societt sociolingüísticment complex, divers, inquietnt, interessnt, desespernt, exemplr, desstros i estimulnt.
Llegir-ne més
Xavier Vinyals
20 d'abril de 2009 13:14 h
El futur del korfbal català apunta molt alt
No tots els esports importnts i mb futur tnt l nostre pís com l'estrnger tenen l suficient cobertur mediàtic i el suport de ptrocindors, institucions i ficionts. Un d'quests esports seri el korfbl. Per qui no ho sàpig, és un esport mixte (deu ser dels pocs que ho són) molt prctict l nord d'Europ i que té similituds mb el bàsquet (s'h de posr l pilot dins un cistell però que quest no té tuler ugmentnt-ne l dificultt). L'vnttge del korfbl és que no hi h contcte físic entre els jugdors i que juntment mb el fet que juguin conjuntment nois i noies f que sigui perfecte nivell escolr.
Llegir-ne més
Màrius Viella
20 d'abril de 2009 00:23 h
El negoci de la Politica
El negoci de l polític Sovint ens sentim petits i impotents , qun hom voldri poder convèncer qui te el poder de decidir sobre un prt del futur dels ciutdns , que di rere di lluiten per forjr un solvènci que grnteixi el benestr i l convivènci per presents i properes genercions , tenint en compt que les proppssdes , que no gudien de TV, d’internet com tmpoc de cotxe , i molts pocs es podien dutxr, i que els boscos er l principl font subministrdor d’energi domestic , i de bon prt de l’industril , gràcies quell gent que mb el seu esforç i enteniment foren cpços durnt segles , de viure del bosc , convertint-lo en jrdí , que el progrés condemnt l mes drmàtic situció , com es el risc de ser cremt sense control , diferenci de com ho feien els que en tenien de viure .
Llegir-ne més
Màrius Viella
20 d'abril de 2009 00:12 h
Hora de reflexionar
Son tnts els motius que hom voldri posr reflexió dels governs , i dels especuldors , que m’indign , qun el meu criteri de prioritts, resulten ser les ultimes dels governs , o d’quelles persones que tenen el poder de decidir el que , el com , el qun i el qunt; en quests dos pïsos que formen prt de l Penínsul Ibèric ,( Espny i Ctluny), tothom es creu tenir drets sobre els ltres , i ningú vol tenir obligcions; jo no se si es que l llibertt que torg l democràci ls ciutdns , n’és l’origen de tnt discrepànci , o si els interessos prticulrs , com tmbé els polítics en poden ser els ponents .
Llegir-ne més
Hèctor Buenaventura
20 d'abril de 2009 00:00 h
El Brigada Antidisturbis escoltava Madness
Ningú no s'imginv que, qun finls de l'ny 1982 preixien per primer cop l segon cnl de l BBC n'Adrin Edmonson, en Rick Myll, en Nigel Plner, en Christopher Ryn i n'Alexei Syle, girebé un dècd més trd grn prt del jovent ctlà rebri quell sèrie de mner girebé religios. I és que Els Joves (The Young Ones, BBC 1982-1984) v ser un sèrie de culte per molts joves britànics que els hvi toct viure uns moments on, encr fresc l decdènci de l glorios dècd dels 70, hi destcven l depressió per l'tur i l rebel·li ntisistem.
Llegir-ne més
Ricard Biel
19 d'abril de 2009 23:58 h
Esquerra, partit de dreta
"L'Esquerr que decideix". No puc estr més d'cord mb l'eslògn d'Esquerr, trctnt-se del prtit que, efectivment, decideix ni que sigui no decidir o, si es vol, el prtit que decideix fer el plngn, per no dir l'orinl on evcu l'espnyolisme del PSC-PSOE, emblem de l corrupció i especulció dretn més sgnnt. Però bé, j se sp que hi h qui prefereix ser orinl de plu -ni que sigui el plu estrnger que ens neg el nostre-, que construir-se el propi que, per cert, és el que en principi dón ró fonmentl de ser l prtit bns dit republicà.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs