22 d'abril de 2009 22:39 h
Dos de cd tres conflictes interncionls tenen com origen spircions identitàries o demndes d'utogovern més grn. Un ltr grn prt són conseqüènci de l'oposició un determint Govern o sistem polític, econòmic, socil o ideològic d'un estt, segons conclou l'nuri 'Alert 2009! Informe sobre conflictes, drets humns i construcció de pu' de l'Escol de Cultur de Pu, relitzt mb el suport de l'Agènci Ctln de Cooperció l Desenvolupment. Aquestes ddes, presentdes per en Vicenç Fiss l setmn pssd Brcelon i durnt quest setmn Colòmbi, donen mostr de l importànci que tenen els fctors etnopolítics en els conflictes ctuls, i quin huri de ser l'enfocment prioritri de l Cooperció Ctln en les seves polítiques de construcció de pu.
Llegir-ne més
22 d'abril de 2009 21:03 h
Sens dubte, grn notíci que VW fbriqui el nou model Audi Q3 Mrtorell: pels propis treblldors de Set, i pels proveïdors de Set (i els seus treblldors). Dit ixò, m’h tornt quedr un gust gredolç, com em ve pssnt des de f molts nys mb Set. Dues rons. Primer, per l sensció que VW h “jugt” posr en competènci governs i treblldors, fixnt (i potser trencnt) lgunes regles del joc. Els estts hn competit per veure qui podi donr més juts i pressionr més VW, i els treblldors dels diferents pïsos hn competit per veure qui podi justr més els seus sous.
Llegir-ne més
22 d'abril de 2009 19:34 h
A conseqüènci de l'escndlos retlld de l'esttut, dels sistemàtics incompliments dels terminis que s'hi especifiquen o del desstre en el funcionment d'infrestructures bàsiques com el servei de rodlies, sembl que cd cop hi h més ctlns – i no només quells que j f nys que n'estem convençuts- que tenen l sensció de que Espny j no ens port enlloc. Que segurment sí, que j f mss mesos que qun mirem les notícies sembl que tornem ser exctment llà on érem f mesos, i que les prules mbles de Zptero j no representen cp reconfort sinó només un ltre intent de donr-nos gt per llebre.
Llegir-ne més
21 d'abril de 2009 22:06 h
Crmen Chcón, nscud ‘Esplugs’ de Llobregt el 1971. Llicencid en dret per l Universitt de Brcelon i posterioment v obtenir el títol de doctor tmbé en dret l Universitt Autònom. V entrr formr prt de les ‘Juventudes Socilists’ el 1989 i v esdevenir membre del ‘PSOE de Ctluñ’ el 1994. Durnt els drrers nys h compgint vris càrrecs menors mb l docènci de l’ssigntur de Dret Constitucionl l Universitt de Giron fins que h ssolit l crter de ministr, primer d’hbittge i r de defens.
Llegir-ne més
21 d'abril de 2009 20:20 h
Quines són les rons que poden conduir un don bndonr el seu fill de set nys un estció de tren? Aquest és l pregunt l qul vol donr respost Juli Frnck l novel·l L don del migdi. Aquest és un novel·l terpèutic j que el pre de l'utor v viure quest experiènci. Al principi de l novel·l, l protgonist, Helene, bndon el seu fill poc després de l pres de Stettin per prt de l'exèrcit roig l finl de l Segon Guerr Mundil. A prtir d'quest fet es produiex un slt enrere en el temps per tl d'explicr les cuses d'quest decisió.
Llegir-ne més
21 d'abril de 2009 10:00 h
Abdi Editors, de Rmon Guitó Abdi Editors es v fundr el 2003. En l'ctulitt compt mb un ctàleg d'uns 170 títols, distribuïts en 14 col·leccions. Tot i que l mrc està domicilid Mçners, l'Alt Berguedà, l'dreç executiv, d’ençà quest mes d’bril és Mnres, l cor del Bges. Autors àrbs Com novett de cr l proper Snt Jordi, ens present un interessntíssim col·lecció en ctlà, Qâdr, que vol dir "destí" en àrb. L'objectiu de l qul és que els nens àrbs dels Pïsos Ctlns que estudien l'ESO ls instituts no tinguin l'excus de no poder llegir els utors àrbs.
Llegir-ne més
21 d'abril de 2009 00:11 h
Les merescudes i ben gunydes vcnces que els cronistes hbituls de Rivl Petit i reconeguts crcks de l crític esportiv especilitzd cben de gudir les càlides igües del Crib, impossibilit que siguin ells mteixos els que fcin l introducció d’quest nou col·lbordor que s’incorpor vui mteix les files de RP. Els efectes del jet lg per un bnd i l ressc per un ltr (j se sp: sol, pltges, dikiris, multes,...) en serien les cuses principls. Qun dies enrere rebi l propost de prticipr setmnlment Rivl Petit, no ho vig dubtr ni un segon.
Llegir-ne més
20 d'abril de 2009 23:57 h
Es prl molt d'ells drrerment i són un dels sectors més fectts per l crisi. Són joves entre 25 i 35 nys, universitris, mb postgrus i màsters però sense un fein qulificd i mb un sou que en moltes ocsions no rrib ls 1.000 euros. Nois i noies que es mouen perfectment dins del món de les noves tecnologies, on hn començt obrir tot un seguit de grups reivindictius per denuncir un situció que, tl i com firmen, s'està enquistnt. Al crrer són silenciosos però l xrx j estn fent molt de soroll. Precisment, i rrn dels greus ldrulls que hn tingut lloc Grèci, els joves d'quest pís s'estn mobilitznt l blog de l Generció dels 700 Un espi que els hi proporcion immedites, és de frnc, serveix per cnlitzr i divulgr les seves reivindiccions i per on diàriment hi pssen unes 3.
Llegir-ne més
20 d'abril de 2009 21:17 h
Un prèvi: l’rticle de Jon Crretero m’h entusismt. Dit ixò, me l’he hgut de llegir dues vegdes, més que res per entendre per què tothom interpret que Crretero vol crer un nou prtit independentist. De fet, mi em son més full de rut cp l independènci i Cs Grn de l’Independentisme (r que estn de mod les cses grns), que de fet el mteix Crretero suggereix que estigui liderd per Esquerr. Això judri mplir l’espi electorl d’ERC, com en el seu moment ho vn (intentr) fer l pltform Ctluny-2003 de Pere Esteve o Ciutdns pel Cnvi l PSC-PSOE (i ctulment vol fer CiU mb l Cs Grn).
Llegir-ne més
20 d'abril de 2009 19:57 h
Amb l remodelció del govern de l’Estt es pos de mnifest, des de diferents perspectives, un nov ofensiv homogeneïtzdor, un nou impuls de l’esperit centrlitzdor de sempre ( emmscrt i edulcort de “somriures” polítics insubstncils ) que tindri el seu màxim exponent en l jcobinitzció d’un obsolet Ministeri de Cultur , que f nys que huri d’hver despregut; sembl que no volen sber que vol dir un estt pluriculturl i plurilingüe . I tot ixò, no podi ser menys, s’hi fegeix l’incompliment permnent de l llei mrc de relció mb Ctluny: l’Esttut .
Llegir-ne més