26 d'abril de 2009 22:50 h
VALENCIA- BARÇA 2-2 El Brç es deix dos punts Mestll en un prtit més fluix del que és hbitul cus de diversos fctors. En primer lloc, l inminènci de l'nd de semi-finls de l Chmpions v fer que els culers perdessin gressivitt, pel senzill motiu de que un cop et pot deixr for del prtit de l'ny. En segon lloc, l bix de Márquez en defens v permetre ls blvencins pressionr millor l sortid de pilot culé. En tercer lloc, l'bsènci d'Henry v disminuïr no només les opcions de l'tc blugrn sinó les del mig del cmp, en hver-se d'vnçr Iniest per ocupr l posició d'extrem.
Llegir-ne més
26 d'abril de 2009 22:02 h
L societt ctln té un problem. Un problem ben gros: nveg l deriv. Imgineu-vos que els Pïsos Ctlns són un grn brcss, molt més grn que l de Noé. A dins hi h gent molt divers, petits i grns, homes i dones, rossos, morenos, mb bigoti i sense, mb cbell rpt l cero i mb llrgues rstes, homosexuls, heterosexuls, bisexuls, sexuls, lts, bixets, grssonets i prims, religiosos, teus, gnòstics… de tot el que us vulgueu imginr i més. I què hi fn tots en quest brcss? Tots hn pujt per fer el mteix vitge.
Llegir-ne més
26 d'abril de 2009 21:54 h
En els drrers mesos, mesur que el fntsm de l crisi econòmic s’h nt fent ben rel, els governs i els bncs s’hn psst les responsbilitts els uns ls ltres. I, sovint, s’hn cust mútument de ser-ne els culpbles o de no fer tot el possible per combtre-l. Els uns insisteixen en l ineficàci del sector públic en donr suport l sistem finncer; i els ltres sseguren que són els bncs els que no presten les empreses i ls ciutdns les ingents quntitts de diners que els estts hn post l disposició d’questes entitts.
Llegir-ne més
26 d'abril de 2009 20:14 h
“Però si lgú tingués l temptció d’cceptr un cord mb l’excus d’un petit millor en l’ofert presentd per l’Executiu espnyol, que no comptin mb Esquerr” Aquestes prules, estretes del drrer rticle del President d’ERC, Jon Puigcercós, mostren un ferm voluntt dels republicns de plntr-se si el nou finnçment no grnteix el compliment de l’esttut, un fermes que molts trobven fltr, mlgrt que lguns s’entesten posr Esquerr contr les cordes. El suport de Crod i l sev gent fvor de l cndidtur de Puigcercós, l mner de fer-ho, sense filtrcions, h deixt lguns tocts.
Llegir-ne més
25 d'abril de 2009 12:52 h
Soc del prer que sovint no es pr gire tenció entre l diferènci d'prendre un llengu i el fet de doptr-l com pròpi, pot semblr un diferènci poc importnt, però per mi es trnscendentl si el que volem es que el ctlà ocupi el lloc que li pertoc com llengu pròpi del pís. Desprès de l fi del regim es vren fer molts esforços per que quells que no tenien el ctlà com llengu pròpi l'prenguéssim, eines com l'escolritzció en ctlà o TV3 vn ser clus. Avui di sobretot els descendents d'quell immigrció tenen prou coneixement de ctlà com per expressr-se en quest llengu, tot ixò pocs son els que l fn servir hbitulment, molts son els que mlgrt sber ctlà normlment s'expressen en cstellà i ixò es degut que l'hn près però no l'hn doptt com pròpi Ar mb l nov immigrció torn pssr quelcom semblnt, son molts els que vn cursos de ctlà, uns es donen per stisfets si l'entenen, molts ltres l'prenen fins expressr-se correctment, el ctlà qued com un ein útil però no l fn pròpi, cos norml si prtim de l bse que mjoritri ment tothom se'ls dirigeix en cstellà donnt entendre que el ctlà es un cos que no v mb ells, que no es sev, que no els pertny.
Llegir-ne més
25 d'abril de 2009 10:47 h
Res és tn inútil com fer de form eficient llò que no s’huri d’hver fet en primer lloc (Peter Drucker) Res és impossible per l’home que no ho h de fer ell mteix (A. H. Weiler) Everybody likes kidder, but nobody lends him money (Arthur Miller) The only wy to entertin some folks is to listen to them (Kin Hubbrd) Suggerides per l’Esther des de NY: The Only Thing We Hve to Fer Is Fer Itself (Frnklin Delno Roosevelt) Suggerides pel Jume des de NY: On trde with Chin: "they give us poisoned products, we give them worthless pper" (Pul Krugmn) Risk describes sitution where you hve sense of the rnge nd likelihood of possible outcomes.
Llegir-ne més
25 d'abril de 2009 00:45 h
Vist que mb ixò del finnçment l govern de ZP li h gft press, estri bé que bns d'endur-nos un ltre ensurt féssim un mic de memòri sobre el nostre interlocutor. Un cop fet el blnç de l fein fet del Govern d'Entes i l que no hem pogut fer per l'ofec finncer, és hor d'nlitzr el trcte rebut des de Mdrid. Un trcte que fins dt d'vui h estt mrct per l'hostilitt mnifest del PSOE mb l Generlitt de Ctluny. En especil en llò que es refereix l desplegment del nou Esttut. Perquè ixò h estt el p de cd di del Govern de l Generlitt durnt els drrers dos nys, un constnt posr pls les rodes per prt del govern de l’Estt.
Llegir-ne més
24 d'abril de 2009 18:48 h
Des del 2004, Bnesto dirigeix un polític ctiv i d’expnsió Ctluny. El 2007 comptv mb més de 327 sucursls, el que supos un ugment del 44% en dos nys. El 2008, Bnesto, v gunyr 12 milions d’euros Ctluny. Aquest polític d’expnsió és coherent mb l’cord d’impulsr un líni de finnçment exclusiv de 350 milions d’euros per l desenvolupment empresril de Ctluny, fruit d’un inicitiv públic i privd de col•lborció entre el Bnesto i ACC10, Deprtment d’Innovció, Universitts i Empres de l Generlitt.
Llegir-ne més
24 d'abril de 2009 16:10 h
Un dels drmes de l polític ctln ctul és que s'h ssocit el PP com el "grn dolent" de l pel·lícul i s’h presentt com contrpunt l PSOE com el bo, el grn lit dels ctlns. El PSC-PSOE són uns crcks mb ixò: l cmpny "si tu no hi vs ells tornen" les drreres eleccions espnyoles v conseguir un rècord de vots de ctlns, convencent que les ctituds del PSOE i el PP vers Ctluny eren diferents. En ixò hi col•lbor (inconscient o inconscientment, i no sé què és pitjor) l’ctitud de l direcció d’Esquerr, que s’entest diferencir el PSC del PSOE, qun tothom té clr que són el mteix (qun hn vott lgun cos diferent?).
Llegir-ne més
24 d'abril de 2009 15:56 h
L ministr lemn v prendre el dimrts psst l decisió de prohibir el conreu del MON 810 tot Alemny, bsnt-se en nous estudis duts terme Alemny i Luxemburg, on es demostren efectes perjudicils pel medi mbient, i en els pobres resultts de l’estudi de monitortge del conreu que el govern lemny hvi obligt fer Monsnto durnt l pssd tempord. Tmbé s’h pres en considerció un nov investigció mb rtolins que h trobt efectes del MON 810 sobre el seu sistem immunològic, i indicis d’un respost l·lèrgic i inflmtòri.
Llegir-ne més