1 de novembre de 2009 20:40 h
Probblement no perquè des de que el 2 d'gost de 2007 es v publicr l BOE l'inici de les negocicions que unilterlment portv l'juntment de Vinròs mb l'empres ESCAL UGS SL per engegr quest projecte d'emmgtzemtge de gs nturl, tot l'ssumpte sembl cobert d'un tupid mnt. Aquest obscurntisme, el recel de l'empres fer públic el text definitiu del projecte, l mnc del preceptiu estudi d'impcte, els dubtes sobre l sev vibilitt i sostenibilitt, l mnc de plns complets de segurett i evcució, l flt de sensibilitt i de diàleg de l'empres i l'juntment vinrossenc que en cp moment v informr els municipis veïns que en resultrn fectts (sobretot Alcnr, però tmbé Ulldecon, L Séni o L Ràpit), quest mner irrespectuos i prepotent de fer les coses (dues empreses relciondes mb l'obr j hn estt expedientdes) v indignr els ciutdns i v propicir l sev mobilitzció cristlitznt en l creció de l Pltform Ciutdn en Defens de les Terres del Séni.
Llegir-ne més
1 de novembre de 2009 18:54 h
Un de les lleis bnder dels republicns és l llei de comerç que h de slvgurdr els interessos del model ctlà de comerç de proximitt dvnt l directiv europe que té que entrr en vigor en els propers mesos. El problem h sorgit dins dels socis de govern que hn pressiont des del poder municipl socilist les grns ciutts (entre ltres Brtomeu Muñoz, Snt Colom de Grmnet) l Conseller d’Economi i PTOP per tl d’evitr que l llei ctln tiri endvnt. És dir, si no tenim llei de comerç els grns grups comercils ho tindrn molt fàcil per ssolir noves grns superfícies, només tindrn que convèncer ls lcldes per tirr endvnt els seus projectes desrrelts de l trm urbn.
Llegir-ne més
1 de novembre de 2009 17:42 h
El psst 27 d’octubre l Renfe informv , en un not de prems molt pompos , que l líni de Giron es posven en servei sis nous trens de Mitj Distànci. El que no dei l compnyi ferroviàri és que el preu dels bitllets d’quests nous trens s’puj fins un 20% . De fet, es pot dir que, un vegd més, l Renfe h fet “trmpes” mb els seus mortificts usuris; j que està molt bé que es posin trens nous, però els ( vells) problemes continurn igul . El temps del recorregut Figueres-Brcelon continurà essent excessiu.
Llegir-ne més
30 d'octubre de 2009 16:00 h
Aprincipis dels nys nornt tot un sèrie d'empreses de Suèci es vn estblir Brcelon. En pocs nys, totes vn mrxr, i no hn tornt. Vig trebllr com notri per moltes d'elles, mb els dvocts que les ssessorven, en un fein que cobri tot l'espectre jurídic necessri per crer un empres, orgnitzr-l, ssegurr-ne el finnçment i les inversions, i crer els llocs de trebll. Els juristes locls vm estblir un relció estret mb els directius i juristes suecs, i un rere l'ltre, trd o d'hor, contv mb storment i indignció l mteix històri: un cop s'hvien complert tots els requisits necessris, i s'estv en condicions d'obtenir els incomptbles permisos, llicències i utoritzcions dministrtives, sempre preixi lgú de l'Ajuntment que demnv un portció un o un ltr finlitt públic, mb l'rgument de l conveniènci per un empres de for de contribuir les càrregues ciutdnes.
Llegir-ne més
29 d'octubre de 2009 19:04 h
Que el ctlà sigui llengu cooficil ls Pïsos Ctlns h estt el fet més importnt que li podi ocórrer per inicir i continur el cmí de l normlitzció lingüístic. Però que sigui quest l llengu pròpi de tot el territori i l’únic mb quest condició h estt l clu perquè fos doptd com llengu vehiculr l’escol, perquè fos l llengu de l’Administrció, perquè es pogués fer l Llei del Ctlà, etc.
Llegir-ne més
29 d'octubre de 2009 17:08 h
L ciutt de Perpinyà collirà l cloend d’quest nov edició del Correllengu, en un ny molt especil en el qul es record els 350 nys de l signtur del Trctt dels Pirineus, pel qul l Ctluny Nord pssv ser nnexd l'Estt frncès. En motiu d’quest efemèride, l Coordindor d’Associcions per l Llengu (CAL), Òmnium Culturl i l Federció d'Entitts en Defens de l Llengu i l Cultur Ctlnes l Ctluny Nord hn presentt quest mtí l Col·legi de Periodistes de Ctluny els ctes que es relitzrn en un jornd que pretén ser més reivindictiv que mi.
Llegir-ne més
29 d'octubre de 2009 12:18 h
L'nrqui del silenci. John Cge i l'rt experimentl Museu d'Art Contemporni de Brcelon 23 octubre 2009 - 10 gener 2010 L músic és un de les rts més excelses i tothom l’ssoci l melodi, ls sons hrmònics i grdbles l oïd. L societt té el gust educt per percebre com bells quells sons que segueixen el pràmetre de tonlitt. O si més no ixí er bns de l’prició escen de John Cge. Cge es v formr reconegudes escoles d’Europ, però ben vit v percebre l necessitt de reformulr l mner de composr.
Llegir-ne més
29 d'octubre de 2009 11:42 h
El vicepresident de l Pltform Proseleccions Esportives Ctlnes, Sergi Blàzquez, v ser convidt hir l nit l nou progrm esportiu de Ctluny Ràdio El Club de l Mitjnit presentt per Pere Escobr. L'ocsió s'ho mereixi i els inicis del progrm es vn centrr en l sorprenent victòri de l'Alcorcon sobre el Reil Mdrid per 4 0 l Cop del Rei. A continució l tertúli v dirigir-se cp l notíci de l seu de l finl de l Cop Dvis per prt de Brcelon i el fet que l'Ajuntment brceloní pgui 2,2 milions d'euros per conseguir-ne l'exclusiv.
Llegir-ne més
29 d'octubre de 2009 10:55 h
(Us djunto l not que hem envit l prems per nuncir que el Sinn Féin dón suport ls referèndums d'utodeterminció de Ctluny) Brussel·les, 29 d’octubre de 2009. L’eurodiputd del Sinn Féin, Birbre de Brún, h signt l declrció dels eurodiputts de l’Alinç Lliure Europe (ALE) fvor que els ciutdns de Ctluny puguin decidir quin estt volen pertànyer. En el mrc d’un reunió mb l’eurodiputt Oriol Junquers l setmn pssd l Prlment Europeu (Estrsburg), l representnt nord-irlndes h dont suport ls referèndums que l societt civil ctln està promovent en l’àmbit locl.
Llegir-ne més
28 d'octubre de 2009 23:58 h
Allò que motiv quest rticle és un opinió especultiv però no gosrd. Per començr he de dir que les investigcions del jutge Grzón, que tnt polseguer estn ixecnt, hurien de suposr un escàndol només per ls propis implicts, que veuen com se'ls deix en clçotets després d'hver viscut còmodment nys i pnys mb brics de visó sense que ningú no els demnés com n'hn pgt l fctur. El que personlment em semblri escndlós seri que els csos de corrupció semblessin escndlosos l ciutdni. Escndlós pel nivell d'ignorànci proverbil que quest demostrri, o bé per l hipocresi —no menys proverbil— en l'expressió del seu escàndol.
Llegir-ne més