2 de novembre de 2009 23:15 h
Ostres, ostres, ostres....ves per on s’h encès un foc d`encenlls l meu post titult “L rtll”. Poc cos, vl dir-ho, però no ps menyspreble. Abns d’entrr en mtèri, deixeu-me fer uns breus, per nr fent boc... Breu 1: Abns que res he de dir que no conec en Pere Pgès i que, bo i reconeixent-li l intenció, no comprteixo mb ell l’opinió que ens ofereix. En cnvi sí que conec l Mirei Prts i estic segur que si en Pere l conegués no huri opint com ho f. Breu 2: Tinc l Mirei en un molt bon concepte professionl i no tinc cp motiu per posr en dubte ni un bri d’ixò que diu.
Llegir-ne més
2 de novembre de 2009 20:05 h
L'mbient de ctlnofòbi extrem que imper l'ltiplà cstellà provoc situcions d'injustíci i ctituds que bonen un xenofòbi lingüístic ntictln completment intolerble. L mentlitt obtus, producte de l influènci encr molt importnt dels esquemes mentls neofrnquistes, impregn tot l'univers polític i mediàtic espnyol, l qul cos s'encomn en el conjunt de l societt. Aquest introducció és per reflexionr i comentr un notíci que v publicr recentment un rottiu brceloní, que es podri considerr un nècdot però que no ho és de cp de les mneres.
Llegir-ne més
2 de novembre de 2009 08:22 h
L prul crisi està en boc de tothom. Segur que h desbordt el significt previst pels lingüistes de l’IEC o de qulsevol cdèmi. Tot person que trvess un moment econòmic complict de l sev vid, diu que és per mor de l crisi. Però existeixen un sèrie de contrdiccions difícils d’explicr, com mínim són difícils d’explicr per un person que no entén d’economi, encr que sí domin les qutre opercions bàsiques i lgun més, per poder dembulr per l vid que ens h toct viure.
Llegir-ne més
2 de novembre de 2009 08:00 h
Al segle XVIII, dvnt l crisi del vell sistem feudl i les dificultts de les hisendes públiques ( cus de l'exempció fiscl de les clsses privilegides i de l'encriment de l guerr), diversos estts europeus impulsen unes noves formes de poder conegudes com despotisme il•lustrt. "Despotisme", perquè es trct de monrquies que intenten mximitzr el seu poder bsolut; i, "il•lustrt", perquè és implementt per un elit intel•lectul. De form similr, des de l segon meitt del segle XX, dvnt les dificultts dels estts en dptr-se les exigències de l modernitt, un nov elit h cret un nou prdigm polític i s'h trinxert en les institucions europees.
Llegir-ne més
2 de novembre de 2009 00:39 h
OSASUNA- BARÇA 1-1 Més Que Un Club es deix emptr miserblement l descompte un bon prtit que v merèixer gunyr. Tnmteix, l'empt poc finl mnté els blugrn líders i supos un toc d'tenció de cr l mtx de Kzn, que és on ens jugem les grrofes. D'ltr bnd, es vn coneixent més coses sobre l trm d'espiontge Cn Brç. El diri que l v publicr està donnt quests dies encomibles mostres dels motius pels quls ho v fer. Amb l sociovergènci dormint Soto del Rel gràcies l'últim nimld de Grzón, el diri monàrquic i ncionlist que consumeixen preferentment els votnts de l fmélic legió que govern les principls institucions del pís està donnt un lliçó rer l'ltre d'etic periodístic i de compromís mb l veritt.
Llegir-ne més
2 de novembre de 2009 00:39 h
Mission ccomplished, cte relitzt mb grn ssistènci de públic i grn repercussió mediàtic, supernt totes les expecttives (de fet no en teníem gires, només volíem fer un trobd de ptriotes NY). Els propers dies escriuré mb més detll sobre l'cte, de moment djunto els links d'on (em const) h sortit publict: Regrupment, Avui, 3ct24, Directe.Ct (vull esbrinr qui h fet l crònic, està molt bé), E-notícies, El Singulr Digitl i Agènci Ctln de Notícies. Tmbé v sortir Ctluny Ràdio, i em sembl que tmbé RAC 1 i COM Ràdio.
Llegir-ne més
1 de novembre de 2009 20:40 h
Probblement no perquè des de que el 2 d'gost de 2007 es v publicr l BOE l'inici de les negocicions que unilterlment portv l'juntment de Vinròs mb l'empres ESCAL UGS SL per engegr quest projecte d'emmgtzemtge de gs nturl, tot l'ssumpte sembl cobert d'un tupid mnt. Aquest obscurntisme, el recel de l'empres fer públic el text definitiu del projecte, l mnc del preceptiu estudi d'impcte, els dubtes sobre l sev vibilitt i sostenibilitt, l mnc de plns complets de segurett i evcució, l flt de sensibilitt i de diàleg de l'empres i l'juntment vinrossenc que en cp moment v informr els municipis veïns que en resultrn fectts (sobretot Alcnr, però tmbé Ulldecon, L Séni o L Ràpit), quest mner irrespectuos i prepotent de fer les coses (dues empreses relciondes mb l'obr j hn estt expedientdes) v indignr els ciutdns i v propicir l sev mobilitzció cristlitznt en l creció de l Pltform Ciutdn en Defens de les Terres del Séni.
Llegir-ne més
1 de novembre de 2009 18:54 h
Un de les lleis bnder dels republicns és l llei de comerç que h de slvgurdr els interessos del model ctlà de comerç de proximitt dvnt l directiv europe que té que entrr en vigor en els propers mesos. El problem h sorgit dins dels socis de govern que hn pressiont des del poder municipl socilist les grns ciutts (entre ltres Brtomeu Muñoz, Snt Colom de Grmnet) l Conseller d’Economi i PTOP per tl d’evitr que l llei ctln tiri endvnt. És dir, si no tenim llei de comerç els grns grups comercils ho tindrn molt fàcil per ssolir noves grns superfícies, només tindrn que convèncer ls lcldes per tirr endvnt els seus projectes desrrelts de l trm urbn.
Llegir-ne més
1 de novembre de 2009 17:42 h
El psst 27 d’octubre l Renfe informv , en un not de prems molt pompos , que l líni de Giron es posven en servei sis nous trens de Mitj Distànci. El que no dei l compnyi ferroviàri és que el preu dels bitllets d’quests nous trens s’puj fins un 20% . De fet, es pot dir que, un vegd més, l Renfe h fet “trmpes” mb els seus mortificts usuris; j que està molt bé que es posin trens nous, però els ( vells) problemes continurn igul . El temps del recorregut Figueres-Brcelon continurà essent excessiu.
Llegir-ne més
30 d'octubre de 2009 16:00 h
Aprincipis dels nys nornt tot un sèrie d'empreses de Suèci es vn estblir Brcelon. En pocs nys, totes vn mrxr, i no hn tornt. Vig trebllr com notri per moltes d'elles, mb els dvocts que les ssessorven, en un fein que cobri tot l'espectre jurídic necessri per crer un empres, orgnitzr-l, ssegurr-ne el finnçment i les inversions, i crer els llocs de trebll. Els juristes locls vm estblir un relció estret mb els directius i juristes suecs, i un rere l'ltre, trd o d'hor, contv mb storment i indignció l mteix històri: un cop s'hvien complert tots els requisits necessris, i s'estv en condicions d'obtenir els incomptbles permisos, llicències i utoritzcions dministrtives, sempre preixi lgú de l'Ajuntment que demnv un portció un o un ltr finlitt públic, mb l'rgument de l conveniènci per un empres de for de contribuir les càrregues ciutdnes.
Llegir-ne més