6 de novembre de 2009 16:00 h
I.- Monrqui o Repúblic ls nous Estts Un de les primeres decisions que h de prendre un nou Estt independent és quin form dopt, monrqui o repúblic, i és tmbé l que hurà de prendre Ctluny qun esdevingui Estt. Si exminem els nous Estts independents Europ i el món l llrg dels segles XVIII, XIX, XX, i XXI, quest decisió j s’hvi pres bns de l independènci pels sectors hegemònics que l liderven, o lmenys els termes del debt j s’hvien decntt d’un mner clr en fvor de l monrqui o l repúblic i hvien rrelt en el poble, de mner que l decisió post-independènci no fou més que l formlitzció solemne d’un decisió j pres, que sovint veni fortment determind pel context interncionl on neixi el nou Estt: en un context de monrquies, els nous Estts tendeixen prendre l form monàrquic, i l form republicn en un context de repúbliques.
Llegir-ne més
6 de novembre de 2009 12:14 h
Hi prticiprn més de trent periodistes digitls, blocires i polítics, provinents de set pïsos europeus El seminri 'Activisme polític l xrx' l'orgnitzen els eurodiputts Oriol Junquers (Esquerr) i Christin Engström (Prtit Pirt) Brussel·les, 5 de novembre del 2009. Els eurodiputts Oriol Junquers (Esquerr) i Christin Engström (Prtit Pirt) orgnitzen l’11 de novembre l Prlment Europeu el seminri ‘Activisme polític l xrx’, en què un trenten de periodistes digitls, blocires i polítics, provinents de set pïsos europeus, presentrn diversos projectes de mobilitzció polític l xrx.
Llegir-ne més
6 de novembre de 2009 07:43 h
A Mllorc els robtoris de menjr s’hn incrementt en més d’un 30% respecte de l’ny psst. Solment un estbliment de Plm h sofert durnt mig ny furts per vlor de més de 30.000 euros. Com que els robtoris fets per un person en un sol vegd no són motiu de delicte, els propietris dels locls de vend de menjr s’hurn d’espvilr. Hurn de contrctr detectius que es dediquin retrtr els lldres i els hurn de fer un fitx mb l foto, com si fos un empres sostrctor i nr comptbilitznt els lldronicis, fins que l xifr sigui suficient per poder dur-los dvnt l Llei.
Llegir-ne més
5 de novembre de 2009 21:42 h
Regrding your rticle of November 3, 2009, bout Columbus’s Ctln nd possibly Jewish origin ("Columbus ws Ctln, possibly Jewish, Georgetown professor sys"), we would like to drw your ttention to our comment ("A Public Reply to The Dily Telegrph (II)") on previous story published by The Dily Telegrph on the sme issue. Col·lectiu Emm is network of Ctln professionls living in different countries who hve mde it their job to try nd set the record stright on news items published in the interntionl press relting to different spects of the Ctln economy nd society.
Llegir-ne més
5 de novembre de 2009 11:03 h
Ahir, l un de l nit, el comitè de concilició sobre el polèmic "Telecom Pckge" (formt per representts del Prlment i Consell) v rribr un cord llàrgment espert. Personlment, i com l rest de compnys del grup Verds/ALE, estic stisfet de veure com l pressió dels internutes i dels ciutdns europeus en generl h dont els seus fruits. Efectivment, i l'esper de l trnsposició que en fci cd estt, el text sembl que ssegur l neutrlitt de xrx i f pràcticment invibles lleis com l "Hdopi" del govern frncès, de form que els drets fonmentls dels usuris queden grntits fins i tot més clrment del que ho estven mb l'esmen 138.
Llegir-ne més
4 de novembre de 2009 22:31 h
Aprecits senyors: En relció l seu rticle "Unterwegs zum Stierkmpf-freien Spnien", publict l'1 de novembre del 2009, voldríem fer les següents puntulitzcions: L fest del brus, tmbé nomend Espny “fest ncionl”, és un de les més conegudes trdicions espnyoles, però de cp mner podem considerr-l un trdició de Ctluny, on no està rreld entre l poblció ni gudeix de gire suport. Es trct d'un espectcle sgnnt i desgrdble per qulsevol person mb un minim de sensibilitt, i per ixò ens enorgullim que els ctlns siguin cpdvnters dins l’estt espnyol en l lluit per l sev prohibició.
Llegir-ne més
4 de novembre de 2009 18:01 h
Aquest vespre 4 de Novembre de 2009, pssrà un event que no es podrà perdre ningú, tot i ser un cte que es celebr ny rere ny, sent quest l sev 56 edició de els premis Onds, no per ixo deix de ser importnt, j que donrà el reconeixement ls diferents glrdonts del nostre pís, el premi com j es hbitul es clssific per diferents seccions: Ràdio, Televisió i Cinem i per ultim l' prtt de Music. Entre els glrdonts destquen per les diferents ctegories: Ràdio: A l millor emissor de ràdio: Ràdio Globo (Hondurs) Televisió i cinem: Al millor presentdor de televisió: Jorge Jvier Vzquez (Slvme, Telecinco) Music: A l millor cnçó: Colgndo en tus mnos, Crlos Bute Tot i que quest són els mes coneguts, hn estt glrdonts diferents series de televisió, progrmes, emissores de ràdio.
Llegir-ne més
4 de novembre de 2009 15:37 h
L Confederció Hidrogràfic de l'Ebre (CHE) i el Govern espnyol podrien fixr un cbl ecològic pel trm finl de l'Ebre molt per sot del mínim que l comunitt científic consider imprescindible per l'hàbitt de les us, els peixos i les espècies vegetls que hbiten el delt. A més, sense l'espi nturl del delt difícilment es podrn trure turistes i revitlitzr l'economi de l zon. L ró del Govern espnyol per fixr un cbl no-ecològic l trm finl de l'Ebre és que prefereix fer concessions d'igu l prt de dlt del riu.
Llegir-ne més
4 de novembre de 2009 12:37 h
L ineptitud fcilit l’especulcio J h rribt l tnt esperd hor dels especuldors del totxo; l’inepte del President del Govern , Sr. Zptero, v bocr l gurdiol , disposició de l bnc , perquè quests poguessin solucionr els seus problemes, i v deixr ls ciutdns hipotects, mb el greu problem de finnçment , que l mjori j hn perdut l il·lusió de l sev vid , que er l’hbittge; però lo pitjor de tot, es punt de produir-se , mb l grn ofert d’hbittges per prt dels bncs , donnt fcilitts l’especulcio, i l diner negre invertir , i posr els hbittges l merct de lloguer , que molts dels perjudicts , desprès d’hver perdut els diners i el pis , no els quedrà mes remei que pgr un lloguer per el seu hbittge.
Llegir-ne més
4 de novembre de 2009 12:28 h
Símptom de debilitt institucionl Voler sotmetre h l’dolescent que no l’hi h grdt mi estudir , i h d’ltres que voldrien fer ltres coses per grntir el seu futur, l suplici que per h molts d’quests, l’escol represent fins l divuit nys, crec que es un símptom de debilitt en front del frcàs escolr ,que l nostre pís es un lcr socil i intel·lectul, que no ens permet vnçr per ocupr els primers llocs ,com crec que els ciutdns es mereixen. Son molts els motius per els quls el pís no h vnçt en fvor del desenvolupment industril i intel·lectul , i un dels principls fou l’eliminció de l figur del “prenent”, que si un cos s’en h de recriminr , es que mlurdment es teni de començr trebllr mb leglitt , ls ctorze nys , i que jo crec que l’edt idel teni de ser ls quinze nys , leshores i r .
Llegir-ne més