17 de maig de 2020 16:33 h
Avui divendres, f més de dos mesos que visc en confinment, r l fse 1 de l desescld o desconfinment. Avui horbix és un di gris, ennigult, no f cr que hgi de ploure ni es veu des de c mev que plogui llà l fons de l’horitzó, ni l ponent, ni l mestrl ni l trmuntn. Es pot dir que f un di nil, no es trob gens cristià, com les persones confindes. A c nostr es f netej, r és hor de fer-ne, diuen els que ens mntenen tncts. Feim dissbte en divendres.
Llegir-ne més
15 de maig de 2020 15:28 h
F un prell de setmnes que cd dissbte Ginebr es formen cues de fins 1000 persones que esperen hores i hores per rebre un boss mb queviures.
És un situció totlment desconegud Suïss i que està,en cert mner, lternt els sentiments de molt gent. A Bern i Zuric tmbé es formen cues, encr que en menor quntitt de persones que Ginebr.
Es trct essencilment de gent sense trebll i sense ppers de residènci. L mjori trebllven netejnt cses, en mgtzems, pssejnt gossos i, en fi, en tots quells treblls pels quls er difícil trobr suïssos disposts fer-ho per un preu reltivment bix.
Llegir-ne més
12 de maig de 2020 11:35 h
Aquest títol és provocdor però correspon l lem d'un mnifestció convocd per l dilluns que ve Ginebr i ltres indrets, per un grup d'ctivistes del moviment climàtic.
Les drreres setmnes, l'exèrcit suís v col·lborr molt eficçment i fins i tot discretment mb uns 3000 homes moltes tsques de cràcter humà en hospitls, residencies per vis i ltres orgnitzcions civils. El bon pper que v fer l'exercit, dmirt fins i tot per molts dels poc entusistes mb quest cos h provoct, com contrst, les mnifestcions nuncides.
Llegir-ne més
10 de maig de 2020 16:01 h
Començré explicnt prt del títol. Per què espnyol (segons el món), perquè si operu mb qulsevol compnyi d’rreu del món, l’hor de demnr-vos l llengu, en desplegrà 50, 60 o més, i mi no preix l prul cstellà, sinó que preix l prul espnyol o spnish. Clr i els que spiren tenir un Espny com cl i no colonitzdor dirn que és elc cstellà, j que juntment quest llengu hi h tmbé el ctlà, l’eusker, el glico-portuguès, etc. Jo pens que és l’espnyol, j que és l’únic llengu que protegeix Espny encr que es converteixen en nticonstitucionls, cos que no els import j que el TC només persegueix ctlns.
Llegir-ne més
4 de maig de 2020 12:26 h
L llun, Jupiter i coronvirus Diuen que hem estt cpços d’nr l llun , i r volen nr Mrt, Júpiter i portr el coronvirus qulsevol lloc de l’espi; ixò vol dir que s’hn invertit molt milions en diners , per quest proes , però no n’hi h hgut per protegir l humnitt de qulsevol pndemi com l que en quests moments est eliminnt l sector mes feble de l societt , com son les persones grns , ho si , quells que hn dont tot l joventut per ixecr els pïsos i r fn nos , perquè els hn de pgr sense produir , tot i pgr els impostos.
Llegir-ne més
4 de maig de 2020 09:11 h
L compnyi suïss SWISS v néixer l'ny 2002 en comprr l'lemny Lufthns l fllid SWISSAIR. Mlgrt el cnvi de propiett SWISS v mntenir les qulitts d'imtge, de bon servei i puntulitt de l sev compnyi d'origen. Les ctuls circumstàncies estn oblignt totes les compnyies d'vició prendre decisions urgents i dures per l mnc de vitgers i per l incògnit de qun les ctivitts podrn tornr ser girebé normls. Els tres eroports principls de Suïss (Zuric, Ginebr i Bsile) resten pràcticment prts i l'espectcle de dotzenes d'vions prcts és insòlit i preocupnt.
Llegir-ne més
3 de maig de 2020 16:06 h
Avui, divendres, és el primer de mig, el di de les persones treblldores, el di en què s’h de recordr ls governs del món que no es pot continur trepitjnt els drets de les persones que pertnyen l cp socil més bix. Enguny s’h entremesclt l celebrció d’quest did mb el començment del desconfinment d’un virus letl, el covid-19, que h entossudit molt gent, polítics i periodistes dir-li l covid-19, l’hn feminitzt. Vig demnr un metge, quin er l cus de l’ús d’quest l, qun jo sempre pensv en un virus, el virus.
Llegir-ne més
29 d'abril de 2020 12:20 h
Crt obert l President del Govern M’grdri escoltr l govern espnyol l Congres dels diputts, dir, que es suprimirn l meitt dels diputts i tots els consellers, tot el sent, el Consell d’Estt, les jubilcions honorifiques, les diputcions i els Consells Comrcls, donnt mes protgonisme ls juntments ; però ixò no ho crec fàcil, perquè seri mtr l seu gllin dels ous d’or. Constntment el novell President del govern “Pedro Snchez”, f referènci “ l nov normlitt “ que segons ell i (tmbé es el meu criteri), serà difícil tornr l situció que gudíem bns de l’invsio del coronvirus rreu del mon; lo qul lgú en el seu moment tindrà d’explicr el perquè s’h desenvolupt quest fenomen destructor de sectors determints de l humnitt; que per circumstncies polítiques i socils , f temps que el cpitlisme burj per reduir l temporlitt de l cotitzció de les pensions de jubilció , dont que l ciènci permès llrgr l’espernç de vid de les persones, ( però el President quí no hi entr).
Llegir-ne més
27 d'abril de 2020 09:50 h
El sector de l'utomòbil f bstnt temps que està en el punt de mir dels que es preocupen del medi mbient. En primer lloc pel tem dels motors (dièsel, benzin, elèctrics, híbrids) i en segon per l pol·lució que produeixen els mterils de l'utomòbil. L'ny 2009 es v presentr Clifòrni un vehicle de nom Krm. Er un híbrid mb un sostre de cèl·lules solrs, l lc de l crrosseri er bàsicment sense dissolvents i mb un interior en grn prt mb mterils fets d'rbres residuls dels boscos veïns i de teixits reciclts.
Llegir-ne més
26 d'abril de 2020 11:49 h
Estic confint i vig de sorpres en sorpres, de tl mner que és impossible l’vorriment. Qui ho hvi de dir que estríem reclosos o que el Govern espnyol ens mntindri reclosos, com diu el mni més gros de Vox, i no ens vorriríem. Em fn flstomr tnt, que no hi h mner de relxr-te. Prenen o no prenen mesures que ens deixen mb els cbells drets. No sé si hi hurà mner, no sé si serà llegint llibres, encr que Snt Jordi ens recomn que sí, que ens en sortirem o si serem cpços d’entendre que vivim en un redol, estt li diuen uns, nció li diuen uns ltres, terret li diuen els menys, on l’esquerr es trob dissolt com un terrós de sucre dins un tssó d’igu, de cfè o de llet.
Llegir-ne més