Ramon Boixet
9 de juliol de 2020 08:45 h
Lleis i diners
F uns 2600 nys, Atenes, el polític i poet Soló v escriure: "Les lleis són com teles d'rny: bones per cçr petits insectes, mentre que els grossos trenquen l xrx i escpen". Lmentblement quest pensment és, vui di, més plicble del que l gent norml voldri. I com que tmbé els diners juguen un pper importnt segons ens demostren lgunes personlitts dels que ens semblv que tindrien de donr bons exemples, un elegi de Soló diu:
"L riques que l'home persegueix mb violènci
ve de mner inconvenient, corrompud
per fets injusts, i produeix cegues.
Llegir-ne més
Cap comentari
Joan Lladonet
5 de juliol de 2020 11:59 h
En qüestions de català, una espurna d’esperança del Govern d’esquerres
J he dit en ltres ocsions, fins i tot ben recents, que el poder centrl espnyol, mni qui mi, intent esborrr del mp les llengües que encr subsisteixen dins l sev “unidd de destino”. Sben que si fn desprèixer l llengu, fn desprèixer el poble i, per tnt, els possibles intents d’emncipció. Hi dediquen tots els seus esforços, els polítics, els econòmics i, especilment, els judicils, que en quest moment ctuen com l sev punt de llnç. Tmbé sben que si esmicolen questes llengües, per exemple, l ctln, un vegd trossejd no podrà sobreviure.
Llegir-ne més
Ramon Boixet
3 de juliol de 2020 09:34 h
Els noms des partits polítics
En principi, el nom d'un prtit polític h de tenir com mínim dues qulitts: definir l posició del prtit dins de l'espi polític, i tmbé tenir un nom fàcil d'identificr i de recordr. Un senzill cop d'ull ls prtits polítics ctuls de Ctluny permet de consttr que cp de les dues qulitts s'h rrelt. Potser mb l'excepció de ERC, j que dir-se Esquerr, Republicn i de Ctluny permet definir bstnt clrment l sev posició dins del pnorm dels prtits. El PSC, com Prtit, Socilist i de Ctluny tmpoc pos mss dubtes.
Llegir-ne més
Joan Lladonet
28 de juny de 2020 18:14 h
En qüestions de llengua, ni tot està guanyat ni tot està perdut
Durnt el mes de juny hem continut sbent que hi hvi hgut persones ctlnoprlnts que hvien estt gredides verblment pel fet d’hver escomès el seu interlocutor en l sev llengu, l llengu ctln. Els rguments d’mbdues persones no solen vrir mss dels que s’usven f un qurnten d’nys. No debdes som el producte d’un persecució que j f 305 nys que dur i j s’hn instl·lt en el cervell les rons o els motius de l’ctució de cdscú. Els rguments de qui h ust l llengu ctln són els mteixos d’ençà que el món és món.
Llegir-ne més
Joan Lladonet
21 de juny de 2020 11:31 h
Sempre Espanya contra Catalunya
Cd di sent més vergony en sentir l prul espnyol. Això que tmbé vig viure quell temps en què crèiem que tot el que es s fei ls ltres indrets er millor. Si el que comprves no er espnyol ixò voli dir que er millor. Es trctv de dir un lloc molt importnt: ixò és suís, belg, jponès, etc., l qüestió er que no fos espnyol. Sembl que totes quelles genercions hgin cret les genercions ctuls que creuen que esser espnyol és un de les coses millors que es poden ser en quest món.
Llegir-ne més
Ramon Boixet
19 de juny de 2020 14:14 h
Algú vol la República ?
O lterntivment: “ Algú vol l Monrquí?". L veritt és que les dues preguntes fn prt d'unes inquietuds que vn en ugment, gràcies l „col·lborció" de l fmíli Borbó. Ctluny, r per r dins de l nció espnyol, h intentt en lgun moment desmrcr-se de Mdrid, i nr per lliure, com s'costum dir. No tots el prtits ctlns tenen l mteix vocció independentist, encr que segur que tothom voldri un menor dependènci de Mdrid. L “ Ley de Sucesión en l Jeftur del Estdo" de l'ny 1947, junt mb ltres qutre lleis, orgnitzv els poders de l'Estdo durnt el frnquisme.
Llegir-ne més
Joan Lladonet
14 de juny de 2020 11:27 h
El que no vol saber el Govern de les Illes Balears sobre el català
José Rmón Buzá er un ml governnt. V fer molt de ml en tots els spectes ls ciutdns de les Illes. Però quest sí sbi o lgun dels seus consellers sbi què s’hvi de fer per fer desprèixer el ctlà. Tmbé podri ser que fos l FAES l que li fes fer el que v fer. Però li v fer tnt de ml que el v estormir, i des de llvors ençà encr no h reviscolt. Per tnt, no entenc que si quell governnt sbi com hvi de de fer l substitució del ctlà pel cstellà, que els governnts ctuls no sàpiguen o no vulguin sber què hn de fer per restituir-lo l seu lloc.
Llegir-ne més
Ramon Boixet
12 de juny de 2020 09:08 h
Racistes?
L cden de supermercts més grn de Suïss (Migros) h decidit eliminr de l vend un producte de pstisseri mb vuitnt nys de trdició. Es trct dels noments “Cps de moro" ( Mohrenkopf), mb un bse de p de pessic, mb un centre de mereng i envoltt de xocolt. Aquest eliminció es bs en l negtiv del productor de cnvir el nom del producte mlgrt certes pressions de consumidors que el troben rcist. El fbricnt diu que f molts nys que comercilitz els Cps de moro (uns 10 milions l'ny!) i que mi, fins r, h tingut opinions negtives cus de nom.
Llegir-ne més
Joan Lladonet
7 de juny de 2020 15:47 h
Tothom té molta critiquera i comandera
Avui, dissbte, 6 de juny, dos dies bns d’entrr en l fse 3, he berent d’un cfè mb llet i un ensïmd. Mentre estv fent ixò ssegut un tul que ocupv l’prcment de cotxes d’bns de l pndèmi, he observt el que pssv l meu voltnt. És ben curiós, és com si vivissis les peripècies d’un sèrie de Netflix. Pssv per dmunt l vorvi un home que h estossegt i no dui el tpmorros post i jo li ho he reclmt. M’h contestt mb cert superioritt que el dui dins l boss, però que com que estv més de dos metres.
Llegir-ne més
Ramon Boixet
7 de juny de 2020 12:13 h
Mà d'obra i persones
El di 7 de juny del 1970, r f cinqunt nys, Suïss es v votr un inicitiv destind reduir el nombre d'estrngers d'un mner rdicl. Com que l problemàtic dels estrngers segueix ctul tnt Suïss com l rest de pïsos europeus, vl l pen recordr l'niversri i treure'n lgunes conseqüències. L inicitiv del 1970 v ser llnçd per un polític suís de nom Jmes Schwrzenbch, de mner que finlment v quedr com „Inicitiv Schwrzenbch" en totes les memòries dels que l vàrem viure de prop.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs