22 de gener de 2009 23:00 h
Hi h un terrible prl·lelisme entre l'independentisme i l'ctul debt sobre els busos copits quí del model londinenc que quests dies fn propgnd de l'gnosticisme –no de l'teisme com s'està dient, j que no endebdes l'eslògn conté l prul "probblement" per dir que Déu no existeix. Només cl veure l polèmic que h despertt l ide per obtenir l rdiogrfi definitiv del feixisme fnàtic religiós, tot un exemple de com el botxí de segles pos el crit l cel fent-se pssr per víctim ixí que quest s'treveix lçr un modest dit.
Llegir-ne més
22 de gener de 2009 21:45 h
El 28 d’gost de 1963 Mrtin Luther King pronunciv el seu fmós discurs “I hve drem ”. Qurnt-sis nys més trd, quest mteix setmn, un home mig negre mig blnc h fet relitt, en prt, quest somni en ésser proclmt President dels United Sttes of Americ. Un home mig negre mig somni que h esdevingut, l menys des d’un punt de vist polític, el més poderós del plnet. Poc brom. Em sembl que, questes ltures, j s’h dit tot sobre quest qüestió però jo no puc estr-me de fer lgun comentri sobre quell prt més litúrgic de l’escenificció.
Llegir-ne més
22 de gener de 2009 20:44 h
És molt greu l’ugment de preus del trnsport públic d’quest 2009. És un utèntic insult l intel•ligènci humn que l’increment de preus dels trens de RENFE girebé tripliqui l’IPC. És indmissible que els trens que hn d’gfr més del 90% de l poblció ugmentin en quest proporció – els rodlies el 6,28% i els regionls el 5% - i, per contr, el tren de l plutocràci, el TAV, tingui un ugment inferior, el 4% . Aquest decisió polític tn neoconservdor tempt l’equitt socil i l sentit comú; tmbé és terriblement insostenible, v en contr de l mobilitt sostenible i de l’esperit dels cords de Kyoto i - de retruc - benefici, un vegd més, l prepotent dictdur del vehicle privt .
Llegir-ne més
22 de gener de 2009 14:49 h
En quest vid no hi h res segur, excepte l mort i els impostos. Les emissions de deute del Regne d’Espny mi hn estt 100% segures, però qusi. Ar ho són un mic menys. L’gènci Stndrd ∓ Poor's h bixt l qulificció del Regne d’Espny de l qulificció màxim AAA AA+ (l’últim estt que v perdre l qulificció d’AAA v ser Jpó). Què vol dir? Que l probbilitt de què l’estt espnyol no pgui el seu deute (com h fet en el psst per exemple Argetin) és de 0,05% (bns er del 0,04%). És dir, que pgrà el deute girebé segur, tot i que les seves finnces hn empitjort i les possibilitts de que fci fllid hn ugmentt un 25%.
Llegir-ne més
22 de gener de 2009 13:43 h
Durnt els drrers nys, l Generlitt de Ctluny h potencit l col•lborció mb les orgnitzcions del sistem de les Ncions Unides en l’àmbit de l cooperció l desenvolupment. Avui són socis de l Cooperció Ctln orgnismes multilterls com els Fons Mundil de Lluit contr l Sid, l Tuberculosi i l Mlàri, el Fons de les Ncions Unides per Activitts de Poblció (FNUAP), l Cmpny d’Objectius de Desenvolupment del Mil•lenni, l’Alt Comissiont de les Ncions Unides pels Refugits (ACNUR), l’Orgnitzció de les Ncions Unides pels Refugits de Plestin (UNRWA), el Fons de Desenvolupment de les Ncions Unides per les Dones (UNIFEM), el Progrm Mundil d’Aliments (PMA), l’Orgnitzció de les Ncions Unides per l’Agricultur i l’Alimentció (FAO), el Fons de les Ncions Unides per l Infànci (UNICE), l’Oficin de l’Alt Comissiont de Drets Humns de les Ncions Unides (OACNUDH) i el Progrm de Ncions Unides per l Desenvolupment (PNUD).
Llegir-ne més
21 de gener de 2009 17:09 h
Vig comentr de pssd l’jut de 8.000€ milions de ZP ls Ajuntments en l’rticle “Demgògi, espnyolisme i prtidisme mb diners públics: l’exemple de Sbdell i de Mnuel Bustos”. No vig comentr l mesur en sí que, per les seves crcterístiques, és un ml prxe ls problemes locls. Recordem-ho: els projectes d’quests juts s’hvien de presentr en només un mes, executr-los durnt el 2009, i hvien de ser intensius en mà d’obr. Peondes. Això provoc que, per l rpides mb que s'hn de decidir i executr els projectes, hi pot hver un dedicció no-òptim dels recursos, j que és complict tenir projectes de qulitt en només un mes i cl "gstr" els diners ràpid pel risc de perdre'ls (mb el risc més que supos ixò en termes de trnsprènci i control de l despes públic).
Llegir-ne més
20 de gener de 2009 21:32 h
Durnt molts nys he sintonitzt Ctluny Ràdio i TV3. Encr r ho fig, però ho combino cd vegd més mb IB3. En el temps del PP d'en Mts, tnt l ràdio com l televisió em ferien l sensibilitt que duu prelld l voluntt de viure dignment en l mev llengu, el ctlà i de voler rebre un ofert udiovisul i informtiv de qulitt . Per ltr bnd comprovo mb un cert pesr que els meus fills trien cd vegd més les ràdios i televisions espnyoles. Són ben lliures de fer-ho. Vl dir però, que vren hver de renuncir, se'ls privà de l llibertt, de veure el C33 per mor de l'utonòmic.
Llegir-ne més
20 de gener de 2009 20:50 h
F dies que em brllo mb el destí per vim si em ven lgun dosi de bon sort, però pel que sembl, l moned mi cu de cr. I ho reconec, de vegdes m'grdri estr dins lgun pel.lícul de Woody Allen i poder pusr l vid just qun l moned gir en l'ire -igul que Mtch Point-, però no puc fer-ho, entre d'ltres coses, perquè no sóc ningú. I enrbssnt-me mb l'tzr, penso en l frse que em vig inventr qun er petit l'escol: tens més ml sort que el Cúper. Us ho juro que l dei. Sempre, tothom qui lgun cos no li sorti bé; er com un coixí de trnquil.
Llegir-ne més
20 de gener de 2009 20:23 h
Des de f uns dies ls utobusos de Brcelon, Sevill, Mdrid i ltres ciutts s'hi pot llegir un nunci que h lçt entre els creients molt polseguer. Diu ixí: “ Probblement Déu no exiteix. Deix de preocupr-te i gudeix de l vid”. Aquest cmpny l'h portd endvnt l Unió d'Ateus i Lliurepensdors, que conjuntment mb d'ltres ssocicions tees hn copit l inicitiv que es portà cp f uns mesos Londres, Birminghm i Mnchester. L´origen d'quest cmpny cl cercr-l l periòdic britànic The Gurdin, on l'escriptor britànic Arine Sherine v voler respondre l'menç difos per un grup religiós del pís trvés de l seu pàgin web.
Llegir-ne més
20 de gener de 2009 17:15 h
Obm és el líder mundil de tots els progres, l'espernç (negr?) d'un nou model econòmic, socil i demés. Què tl si l'imitem un mic? Obm h vnçt el seu progrm econòmic. El 40% del seu pl de xoc és un reducció d'impostos. Collonut! Això signific uns 300.000$ milions de reducció d’impostos pels treblldors i empreses. Cert, s’estn pulint detlls que frn que quest bixd d’impostos sigui menor, però bixrà els impostos. Curiosment el seu equip econòmic pens que és millor ugmentr l despes públic que bixr els impostos, però cb fent un mix de les dues coses.
Llegir-ne més