29 de gener de 2009 12:00 h
El diumenge 19 de desembre de 1154, l’bdi de Westminster, Enric Plntgenet (comte d’Anjou, de Mine, de Turen i duc de Normndi) i Elionor (duquess d’Aquitàni) són coronts reis d’Anglterr i esdevenen l prell més poderos d’Europ. Es trct, certment, de dos persontges d’un enorme mgnitud polític. I, sens dubte, ell h estt un de les dones més excepcionls del drrer mil•lenni. Teni uns mplis coneixements de lltí, músic i litertur. I, en quest sentit, hem de tenir present que er nét de Guilhem de Peitieu, el primer utor conegut d’un poem d’mor escrit en llengu vulgr i conegut mb el significtiu sobrenom d’el Trobdor.
Llegir-ne més
28 de gener de 2009 19:46 h
Tremos i Junquers, Junquers i Tremos: un duel pssionnt. H començt l prtid d’esccs entre els dos prtits ctlnistes (mb representció l prlment principtí, entenguem-nos). I com l’cudit, hi h un notíci bon i un de dolent. Per quin començo? Està bé, el que vosltres digueu: per l bon. L bon és que els dos prtits veuen que l’independentisme té merct. I com que té merct, com que ven, no els represent cp problem presentr dos cndidts mb un perfil sobirnist obvi. Benvingut sigui, doncs, un derbi d’questes crcterístiques, benvingut sigui el moment de dir que jo sóc més ctlnist que tu, que jo he lluït un esteld més grn que l tev, que jo em sé els Segdors, el Viroli i el Cnt de l Senyer millor que tu.
Llegir-ne més
28 de gener de 2009 05:24 h
Dilluns fei 30 nys que Mrtí Mrcó er btut pels trets del cos de polici rmd espnyol, per defensr els idels d’independènci i socilisme ls Pïsos Ctlns. Mrtí Mrcó er militnt de les JERC en un èpoc en que bon prt de l’esquerr independentist militv en d’ltres orgnitzcions diferents l prtit de Mcià i Compnys. Algú preguntrà perquè les JERC hvien de recordr l mort d’un jove que simultniejv l militànci d’un orgnitzció polític juvenil mb orgnitzcions rmdes. F 30 nys l’independentisme no er un opció polític normlitzd en l’espectre electorl ctlà, i Esquerr Republicn de Ctluny er un prtit de vells que tot just fei tres nys que hvi estt leglitzt i fei esforços per ocupr un espi en el mp d’orgnitzcions polítiques que protgonitzven l trnsició.
Llegir-ne més
27 de gener de 2009 15:14 h
Rido té un do. Bé, potser en té diversos, però en té un especil, públic i àmpliment conegut: l cpcitt d’plicr extremes dosis de demgògi i ml llet contr els sobirnistes de dintre i de for d’ERC. Ho v demostrr f uns mesos, qun v cusr els crítics d’ERC de ser un càncer, i ho h demostrt r, cusnt Tremos de ser un sobirnist de sló (comprnt-lo com Oriol Junquers, no mb ell, suposo). Amb un cte de consistènci sense precedents, després d’insultr-lo h demnt un llist conjunt, encpçld per quest sobirnist de sló, suposo (com contrpunt l'elegànci de Junquers, que h definit Tremos com "un bon cndidt" i després h firmt que confi en "recórrer mb ell un cmí conjunt").
Llegir-ne més
27 de gener de 2009 00:03 h
Hi h dies que hom no té esm per eixir de cs, cudir compromisos bnls o btlletes de qutre miguets que giren sempre l voltnt del mteix. Llvors , el millor que s'hi pot fer és restr l llr, disfrutr d'un bon llibre, rellegir quells poemes que t'borronen, escoltr l músic que t'emocion… Tnmteix hi h d'ltres que mi no et perdonries no hver eixit. Dissbte psst, Gz uns 200.000 xiquets plestins tornven les seues escoles. Algunes completment ensorrdes pels coets Ksm isrelins, ltres mig enderrocdes i plenes de run.
Llegir-ne més
26 de gener de 2009 18:53 h
El projecte Alf o estmpes fricnes mb Lenin de Fons. Tetre del Rvl Fins el 8 de febrer. Avui us presentem un obr peculir. Es trct de l’últim propost del Tetre del Rvl de Brcelon. Sot el títol: “El projecte Alf o estmpes fricnes mb Lenin de Fons”, el director Jordi Frdes present un comèdi d’quelles on l’bsurd regn per dmunt de tot. El text és originl de Biel Perelló, guionist d’Afers Exterior, i ens mostr un sèrie de persontges que emprenen un vitge l’Àfric mb l’estrny missió de trobr un don i dur-li l mòmi de Lenin.
Llegir-ne més
26 de gener de 2009 17:15 h
F girebé dos nys, tot rememornt un expressió utilitzd, entre d’ltres, per Eugeni d’Ors i per Ferrn Soldevil, sludv mb entusisme el nixement d’quest diri mb un rticle titult 'L snt continuïtt'. Un títol que voli subrtllr l importànci del compromís i de l constànci en l’esforç dvnt les dificultts. I, mlurdment, de dificultts no n’hi vn mncr ps. Per fortun, però, les esgrrinxdes endureixen l pell i generen un indissoluble solidritt de trinxer que dob l terr de l’mistt entre quells que les hn ptides.
Llegir-ne més
26 de gener de 2009 16:47 h
Ficció: Nichols Cge és un trficnt d’rmes en “El senyor de l guerr” que, qun és detingut, és llibert pel propi govern mericà, j que hi h col•lbort en el psst. Relitt: Viktor Bout, ntic militr soviètic, trficnt d’rmes, h subministrt rmment en molts conflictes (de vegdes fent negocis mb els dos costts enfrontts), com Libèri, el Congo, els tlibns, Sierr Lleon... L’hn detingut Tilàndi per un cció de l DEA (Drug Enforcement Administrtion) i, diferènci de l pel•lícul, els Estts Units el vol jutjr.
Llegir-ne més
26 de gener de 2009 15:57 h
Diu un estrof de l'himne del Brç que j "són molts nys plens d'fnys" els que portem vivint mb l retin de color blugrn, però l vegd, tmbé cldri recordr que son molts nys plens d'insegurett, de robtoris mà rmd cop de tlonri i d'inferioritt injustificd. I crec que no em flt ró, j que és trist veure que, dvnt un tempord excepcionl nivell futbolístic en què podríem pssr-nos hores prlnt de com l toc quest equip, ens dediquem creure'ns les mentides que s'inventen els diris estrngers per tl de desestbilitzr l situció del club.
Llegir-ne més
26 de gener de 2009 00:12 h
Aquest és un rticle per quells que no les tinguin totes o que siguin un mic escèptics de cr l nou fitxtge d'ERC per les eleccions europees del juny. Ar f cos d’un ny l’Oriol em preguntv: “Gerrd, creus que m’hi hig de ficr, primer líne?”. Jo li vig contestr: “Sí, però encr no...”. És clr que mb l’ofert l mà no se n’h pogut estr! Aquest petit exemple resumeix l perfecció l personlitt d’Oriol Junquers. Un person humil, que busc consell, inquiet , mb fny d’cció, trnsprent i mb profundes gnes d’judr l pís.
Llegir-ne més