6 de febrer de 2009 23:25 h
D’entrd voldri felicitr els orgnitzdors de l proper expedició ctln “politico-peggògic” l cpitl d’Europ, del 7 de mrç d’enguny, nomend “ els deu mil per l’utodeterminció Brussel•les” . Aquest és un inicitiv mb empent cívic que , l meu entendre, huri de tenir més recolzment per prt de l societt civil i les institucions ctlnes . Un servidor, mb quest escrit, voldri portr el seu petit gr de sorr fvor d’un cus, d’un cció ptriòtic i socil , molt necessàri hores d’r , per tl d’explicr i situr, de debò, el contenciós ctlà ( l relitt ctln) l vell continent .
Llegir-ne més
6 de febrer de 2009 19:05 h
Als Estts Units pot rribr pssr: més dones que homes mb fein. L ró? El 82% dels mericns que perden l fein són homes (i quest gener l’hn perdut 598.000 persones!), j que els sectors més fectts per l crisi tenen uns treblldors mjoritàriment homes. Per ixò, cd vegd l proporció de dones en el merct lborl ugment (ctulment representen el 47,1% dels treblldors) i, degut l destrucció de llocs de trebll, les dones poden rribr representr més del 50% dels treblldors. A Espny curiosment està ugmentnt l poblció ctiv (persones que trebllen o busquen fein) entre les dones, no només per l progressiv entrd de les dones l merct lborl, sinó tmbé pel fet que molts homes estn perdent l fein i en molts d’quests csos, qun l don no trebllv, home i don busquen fein (i per tnt questes dones entren formr prt de l poblció ctiv).
Llegir-ne més
6 de febrer de 2009 17:06 h
L mjor prt d’homes tenen un cpcitt intel•lectul molt superior l’exercici que fn d’ell (Orteg y Gsset) En ls tiniebls l imginción trbj más ctivmente que en plen luz (Knt - cert, qun més complict és l’entorn, més ens espvilem) Ens hem d’unir, no per estr junts, sinó per fer lgun cos junts (Jun Donoso Cortés) I vlue the friend who for me finds time on his clendr, but I cherish the friend who for me does not consult his clendr (Robert Brult) De l revist d’ERC “Esquerr Ncionl” (i no és cony): Humà és equivocr-se, de bojos persistir en l’error (Ciceró) Suggerid per Jon Cmp: Ningú pot cometre un error més greu que quell que no v fer res perquè només podi fer un poc (Edmund Burke) Suggerides per Antonio Ibáñez, frses de George W.
Llegir-ne més
6 de febrer de 2009 13:31 h
Er Vlènci, un nit del 29 d'bril de f onze nys. Concretment eren les onze pssdes qun Ruud Hesp turv el novè penl de l tnd -el decisiu-, llençt per Eskurz. El porter que hvi vingut per ser suplent de Bí s'cbv de convertir en l'heroi d'un finl iguldíssim, i jo, cs, mb 10 nys, rebentv un globus mb les meves pròpies mns l mteix temps en què el Puyl cridv llò de "Hesp, cmpions, Hesp, cmpions...el Brç, rei de Copes!". Ahir el rivl tmbé er el Mllorc, com quell vegd, i sense voler llençr el crit l cel, tinc gnes d'explicr-vos l mev estret relció mb les semifinls de Cop d'ençà d'quell globus ferit d'ire després de l'últim finl disputd pel Brç.
Llegir-ne més
6 de febrer de 2009 00:00 h
El terror h estt sempre un recurs hbitul contr l memòri. Pinochet v decidir que els ignominiosos i insuportbles nys del socilisme d'Allende, en què les condicions de vid de l clsse treblldor vren millorr l mteix ritme que l productivitt les fàbriques, hvien de ser rrencts d'rrel de l memòri col·lectiv dels xilens mitjnçnt grns dosis de violènci perquè restessin genèticment incpcitts per ni tn sols pensr en tornr-hi. De l mteix mner, el Conductor Jozep-Lluiz ssetjt per l'llrgssd ombr de Déu, v resoldre d'plicr un solució semblnt per reconduir dins l cled del costt fosc un mss culé perillosment lliberd del seu control políticosocil i culturl per l revolució cruyffist-leninist.
Llegir-ne més
5 de febrer de 2009 17:49 h
Aquests dies estic fent les primeres entrevistes com cndidt d'Esquerr les eleccions europees. Dimecres vig ser l progrm L'orcle de Ctluny Ràdio mb en Xvier Grset on em vig comprometre estr present en l reivindicció dels 10Mil Brussel·les per l'utodeterminció i l'cte d'quest dissbte Berg en defens de l cultur populr ctln del foc. Podeu escoltr el progrm online. Tmbé podeu llegir l'entrevist que v publicr El Punt, el psst diumenge, 1 de febrer. I per últim, podeu veure'm mb l'Helen Grci Melero Hor Q.
Llegir-ne més
4 de febrer de 2009 20:24 h
Un dels problemes més greus de l societt ctln ctul, bombrdejd per l precriett i l’ugment espectculr de l’tur, és l lluit irrcionl pels serveis públics ( socils ) entre l poblció utòcton pobre i l poblció immigrnt . Aquest és un qüestió molt delicd que cl evitr si volem mntenir uns mínims de cohesió socil cs nostr . Cl tenir sempre en compte que, r i quí, el problem de debò és l pobres. De fet, un dels punts importnts del Pcte Ncionl per l Immigrció diu específicment que cl evitr l competènci pels serveis socils.
Llegir-ne més
4 de febrer de 2009 16:35 h
Grn notíci, tot i que mb lgun punt d’escepticisme, l compr de Spnir per prt d’empresris i institucions públiques i semi-públiques ctlnes. Sens dubte ens hem de felicitr per l inicitiv de l societt civil ctln, que h psst l’cció després de queixr-se reiterdment sobre l gestió de l’eroport del Prt i l discriminció d’Ibèri Ctluny. Positiu tmbé per l col•lborció público-privd, fonmentl per fer vnçr el pís. I positiu, tot i que quí comencen els meus dubtes, per l’impcte positiu que pot tenir en l’economi ctln el fet de tenir un compnyi èri pròpi.
Llegir-ne més
4 de febrer de 2009 01:12 h
Espny té por perdre, per ixò no ens vol reconèixer. Exigim que el Comitè Olímpic Interncionl (COI) no provi l cndidtur olímpic de Mdrid 2016, fins que el Govern Espnyol permeti el reconeixement de l'esport ctlà. Volem que Mdrid sigui l seu dels Jocs Olímpics, i ho diem mb totes les seves conseqüències, sempre que respecti els principis de l Crt Olímpic. Entre quests principis, l prctic del joc net. Joc net que el Govern Espnyol no duu terme. Tot l contrri, utilitz el seu poder i el joc brut per evitr qulsevol reconeixement interncionl de Ctluny.
Llegir-ne més
3 de febrer de 2009 18:59 h
Mentre esperv el meu vió Brsili, vuitnt mil persones bllven l’inici de l mrx inugurl del Fòrum Socil Mundil (FSM) l ciutt brsiler de Belém. De sobte, preix l pluj que cu de mner puntul, girebé sempre l mteix hor, sobre l cpitl de l’Estt de Prá. L músic s’tur i l gent es dispers, i l cp d’un hor i escig, com per rt de màgi, es tornen reunir i segueixen l mrx per l’vingud Presidente Vrgs. De fet, l pluj fou invocd minuts bns de començr el xàfec. “Aixequem un pregàri l terr que estimem, l terr que hem de preservr.
Llegir-ne més