9 de febrer de 2009 08:00 h
Ctluny és Europ i vol ser tn europe com sigui possible. És dir, necessit esdevenir un estt més de l Unió Europe. I, en quest sentit, és ben evident que l’estt espnyol no permet que els ctlns siguem tn europeus com hem estt, com volem ser i com necessitem ser. Bon prt de les dificultts i dels reptes de futur que plntej l’ctul crisi econòmic i moltes de les mences per l’estt del benestr pssen per Europ. Les institucions europees determinen el nostre mrc de relcions lborls, els rnzels per les nostres indústries, els horris comercils de les nostres botigues, el nostre sistem universitri, l producció dels nostres pgesos i les cptures dels nostres pescdors.
Llegir-ne més
9 de febrer de 2009 01:05 h
Els vlencins estem costumts què els nostres governnts ens induîsquen episodis de pèrdu de memòri col.lectiv. A més de l'fició l "crpetsso" del govern centrl en totes les seues expressions i formes de governbilitt de l democràci, Vlènci hem de ptit un plus de vergony. Primer el mnteniment d'un bon grpt de noms de plces i crrers públics mb noms de frnquistes il.lustres (i no tnt), i un mgnific representció escultòric d'individus infectes escmpdes llocs públics. Després d'ixò, ptim mb un dolor punyent com l cementeri generl de Vlènci hi h un projecte d'edificció sobre les fosses que llotjven l vergony de l repressió frnquist l que fór l'últim cpitl de l Repúblic.
Llegir-ne més
9 de febrer de 2009 00:00 h
Hi h gent que f músic que és professionl i viu de les coses que f. D'ltres que són mteurs i que fn de les seves crecions un psstemps. Hi h gent que directment és ptètic i prctic l'rt de l músic tlment com si ho fessin mb els genitls. I després hi h gent com en Dvid que és un rr vis en quest món. De fet, el podríem djectivr com cntutor electropop bont l D.I.Y. És un rtesà de l músic humil i proper que qun es tnc en un rcó de cs sev es trnsform en un credor curiós i preciosist. No és professionl, perquè gràcies Déu i mlurdment es guny l vid d'un ltr mner, que si ho hgués de fer de l músic.
Llegir-ne més
8 de febrer de 2009 13:52 h
I hui te n’oblides, però despús demà no ho recordes i no sp com, ni perquè. I un ltre di bdes i no sp com, ni perquè. De vegdes t'enfdes i no sp com, ni perquè. Del no res t'emociones i no sp com, ni perquè.El somriure t'bndon i no sps com, ni perquè. I vit no sps on ets, com tornr-hi i no sp com, ni perquè. I mss sovint et beus l'enteniment i no sp com, ni perquè. L mird perdud, bsent, sense llum i no sp com, ni perquè.I rrib un di que vegetes: mut, ert, cot, prim, frt i no sp com, ni perquè.
Llegir-ne més
8 de febrer de 2009 12:58 h
A rel de l crisi humnitàri que v provocr el cicló Nrgis el mig del 2008 Birmàni (tmbé conegud per Mynmr), l’Agènci Ctln de Cooperció l Desenvolupment (ACCD) v envir jut humnitri per vlor de 196.000€ trvés de Creu Roj de Ctluny. Sis mesos després, l Generlitt de Ctluny torgv el XXè Premi Interncionl Ctluny comprtit entre l metgess birmn Cynthi Mung i l polític birmn empresond Aung Sn Suu Kyi, que en quest drrer cs er recollit per l líder kren Zoy Phn. Tots quests esdeveniments m’hn vingut l memòri en ssistir divendres psst l seminri relitzt Cs Àsi que, mb el títol “El rol de les ètnies en el procés de pu i reconcilició Birmàni”, vig inugurr mb el president de l Ntionl Colition of the Union of Burm (NCUB), Prlment birmà l’exili, Nwe Aung, i l President de l’ssocició Birmàni per l Pu, Conch Pinós.
Llegir-ne més
8 de febrer de 2009 12:00 h
En els eleccions presidencils mericnes de 1992 Bill Clinton li etzibà l llvors president Bush, que comptv mb els triomfs de l'esfondrment del bloc soviètic i l victòri l guerr del Golf, "És l'economi, estúpid!". V centrr l cmpny en les mesures per combtre l recessió, gunyà, les v posr en pràctic, i tinguérem 8 nys de progrés econòmic i democràtic mericà i mundil. Clinton ho v fer perquè presidi un Estt, mb el poder, les competències, i els diners per executr les seves decisions. Espny té Estt propi, "expresión formlizd de un ordenmiento constituido por voluntd sobern de l Nción espñol, únic e indivisible" , però Ctluny no en té, es limit l Generlitt, "un sujeto credo, en el mrco de l Constitución, por los poderes constituidos.
Llegir-ne més
7 de febrer de 2009 21:25 h
Qulsevol ciutdà d’un pís democràtic que incompleix les seves obligcions fiscls se li plic l legislció, i l’Estt li obre un expedient per cobrr els deutes. I si no el troben, el busquen; publiquen el seu deute i li embrgnt les seves propietts. Zptero huri d’estr embrgt per incomplir les seves obligcions. Durnt el mes d’gost se li v cbr el temps per pgr (esttut), el novembre mlgrt el primer recàrrec (pcte De l Veg / Sur) tmpoc v pegr, igul que el desembre (pcte Zptero / Montill) es v pssr pel folro el segon recàrrec i r, febrer, s’incompleix si mteix l prul.
Llegir-ne més
7 de febrer de 2009 17:39 h
Ar f uns 10 nys que vig terrr Brcelon. Un cop cbts el BUP, el COU i fet i provd l selectivitt, v rribr l’hor de fer quell ps tn trumàtic per lguns i espernçdor per ltres : bndonr l’ixopluc fmilir i començr un nov vid llunyt de tot llò que, fidelment, t’hvi compnyt fins quells dies. En el meu cs, com en l mjori d’estudints provinents de les contrdes més remotes del nostre pís, el cnvi no v ser trumàtic però sí molt importnt. Nscut Armunt, un poble de menys de 100 hbitnts, l meu infntes hvi estt l típic de tnts i tnts nens de poble.
Llegir-ne més
6 de febrer de 2009 23:25 h
D’entrd voldri felicitr els orgnitzdors de l proper expedició ctln “politico-peggògic” l cpitl d’Europ, del 7 de mrç d’enguny, nomend “ els deu mil per l’utodeterminció Brussel•les” . Aquest és un inicitiv mb empent cívic que , l meu entendre, huri de tenir més recolzment per prt de l societt civil i les institucions ctlnes . Un servidor, mb quest escrit, voldri portr el seu petit gr de sorr fvor d’un cus, d’un cció ptriòtic i socil , molt necessàri hores d’r , per tl d’explicr i situr, de debò, el contenciós ctlà ( l relitt ctln) l vell continent .
Llegir-ne més
6 de febrer de 2009 19:05 h
Als Estts Units pot rribr pssr: més dones que homes mb fein. L ró? El 82% dels mericns que perden l fein són homes (i quest gener l’hn perdut 598.000 persones!), j que els sectors més fectts per l crisi tenen uns treblldors mjoritàriment homes. Per ixò, cd vegd l proporció de dones en el merct lborl ugment (ctulment representen el 47,1% dels treblldors) i, degut l destrucció de llocs de trebll, les dones poden rribr representr més del 50% dels treblldors. A Espny curiosment està ugmentnt l poblció ctiv (persones que trebllen o busquen fein) entre les dones, no només per l progressiv entrd de les dones l merct lborl, sinó tmbé pel fet que molts homes estn perdent l fein i en molts d’quests csos, qun l don no trebllv, home i don busquen fein (i per tnt questes dones entren formr prt de l poblció ctiv).
Llegir-ne més