14 de maig de 2019 22:00 h
Recordo un frgment del progrm Slvdos en què Jordi Évole prlv mb cinc destcts dirigents polítics espnyols sobre Repúblic o Monrqui, tem tbú l Regne d’Espny. Aquest ide ve reforçd pel fet que, inicilment, el presentdor v proposr un votció secret que v ser rebutjd per l’hbitul ctitud xulesc de Miguel Ángel Revill. L’únic tertulià dels cinc que v mostrr-se públicment fvorble l Repúblic fou Teresin Armengol, don, socilist i president de les Illes Blers. Mlgrt quest esperpèntic pnorm polític espnyol, l Monrqui té els dies comptts Ctluny, però tmbé Espny.
Llegir-ne més
30 de novembre de 2018 23:57 h
L frgmentció preelectorl és cd vegd més evident en determints espis independentistes. Avui, Ferrn Mscrell, un dels impulsors de l Crid (mb l diputd de JxC Gemm Geis, Jordi Sànchez des de l presó i el mteix Puigdemont), h nuncit l sev cndidtur les eleccions municipls Brcelon per... no se sp. L’ctul delegt del Govern Mdrid no h dit per quin prtit es present. O sigui, que r mteix no podem considerr que Mscrell sigui el cndidt de l Crid, per estrny que pugui semblr. Així que r mteix, tindríem: Neus Munté pel PDECt.
Llegir-ne més
18 d'octubre de 2018 20:12 h
El 1931 es v proclmr l Repúblic Ctln, l de l’Avi Mcià, que v cbr, com j sben mb ‘utonomisme’. En quell cs, d’un mner similr l de l Segon Resturció Borbònic finls dels setnt: l resturció de l Generlitt. Com bé sben, quell nhel de Mcià destil·lt un vegd més per l’estt espnyol, v deixr-li l’espin clvd. Però Frncesc Mcià hvi conseguit un cos que molt gent, mb perspectiv històric h llegit després: posr l llvor, fer el primer ps, per deixr Ctluny punt per poder ssolir l sev independènci polític uns nys després.
Llegir-ne més
8 d'agost de 2018 23:16 h
Dues notícies importnts en un di tnt irrellevnt com el d’vui (excepte per l gent del Pís Vlencià, mb el ptiment de l’incendi Llutxent): el jutjt número 13 de Brcelon (el de l’1O) h instt el TSJC imputr i investigr l vicepresident de Ctluny, Pere Argonès pels fets d’octubre. Al mteix temps, el Tribunl Constitucionl h vlt l reform del reglment del Prlment dels dies 6 i 7 de setembre que tnt polèmic h rrossegt, encr r, mitjnçnt l qul es podien provr lleis per lectur únic, sempre que es puguin introduir esmenes.
Llegir-ne més
9 de juny de 2018 00:00 h
Semn estéril. Lo es porque el PSOE dentro de su históric costumbre de hcer polític improductiv l vez que intentr demostrr su espñolidd l oposición y resto de prtidos, le hce ser pobre en inicitivs sociles o dilogntes yendo remolque de l derech. Ahor se verá si los socilists se les puede tomr en serio o se hunden definitivmente. Lo de l elección de los representntes de sus ministerios h sido un bjd de pntlones pr contentr todos sin excepción. Frikies televisivos vrios, dordores de nzis, mñdors de licitciones, ctlnofóbicos y hst un stronut, entre otros.
Llegir-ne més
18 de maig de 2018 17:03 h
Què vol dir fer repúblic ? Fer repúblic h de voler dir, per dmunt de tot, renovció de debò i millor qulitt de vid per tothom.Ar cldri, cl, d’entrd, tenir un govern Ctluny que governi; un executiu molt ben coordint mb el poder locl, les dministrcions”pont” (Diputcions i Consells comrcls) i l gent, ben orgnitzd en ssocicions sectorils i territorils. A més tmbé tenir molt bons contctes mb Europ i mb l rest dels Pïsos Ctlns, especilment, mb l Ctluny Nord.
Llegir-ne més
14 d'abril de 2018 21:36 h
J tornem ser l 14 d'bril, el di en el qul surten, com bolets, els defensors de l II Repúblic Espnyol per fer qutre proclmes folklòriques que netegen l sev consciènci republicn i fent l pu mb els seus vis, que sí que vn deixr-se l vid per l cus. Aleshores gurden l sev ànim republicn l srcòfg fins l'ny vinent, mentre es tornen posr l coron durnt l rest de l'ny. Enguny, en un context tn extrordinri, i certment tnt dient per prlr de Repúbliques, ni els hem sentit. A qui sí que hem escoltt és l'dvocci de l'Estt h sol·licitt documentció l Prlment per mirr d'interceptr l querell contr el jutge Llren.
Llegir-ne més
1 de gener de 2018 23:09 h
M’grdri inicir el meu primer rticle de 2018, mb un record especil per ls presos i exilits polítics que en quest moment tenim Ctluny: Jordi Sànchez, Jordi Cuixrt, Oriol Junquers, Quim Forn, Crles Puigdemont, Clr Ponstí, Toni Comín, Lluís Puig i Meritxell Serret. A l votció del Referèndum de l’1 d’octubre, i l posterior plicció del 155, el món sencer v poder veure com les gstv l’estt espnyol qun un prt dels seus ciutdns vn volen votr sobre un qüestió no previst per l sev prticulr visió "del imperio de l ley".
Llegir-ne més
25 de desembre de 2017 20:12 h
Avui som dvnt, novment, de l tomb de Frncesc Mcià per recordr el president de l Generlitt de Ctluny més estimt de tots, el que v proclmr l Repúblic Ctln omplint d’espernç un societt ctln que j pti i que encr hvi de ptir més. Ho fem després d’hver declrt l independènci l Prlment i ptir l repressió posterior per prt d’un Estt espnyol que h tornt empresonr el Govern de l Generlitt i envir l’exili el seu president. I no h fet més perquè hi h Europ que h post fre l violènci físic que es v viure prtir de l’1 d’octubre.
Llegir-ne més
31 d'octubre de 2017 21:01 h
En un conferènci de prems de cire èpic, en un sl petit i plen vessr mb més d’un centenr de periodistes, el Govern de Puigdemont l’exili h compregut per donr l cr i trslldr un primer misstge molt contundent Europ i Espny. Puigdemont, Meritxell Serret, Meritxell Borràs, Toni Comín, Quim Forn i Dolors Bss hn dont totes les expliccions possibles des de Brussel·les. A Brcelon es quedven l rest de consellers, encpçlts pels tòtems Junquers, Rull i Turull. Crles Puigdemont h estt molt clr: no és Bèlgic per demnr sil, sinó per denuncir i fer visible Europ que l’Estt espnyol hi h un flgrnt mnc d’independènci judicil i de grnties jurídiques.
Llegir-ne més