Opinió amb independència. Dijous, 15 de novembre de 2018 19:30 h
facebook twitter RSS in.directe.cat

El Dietari del Procés


Dietari 2014 doble fletxa Dijous, 18.10.2018. 20:12 h

1931

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 1 vot )
valorar_carregant carregant

Què li dirà Iglesias a Junqueras quan el tingui davant, ara que tothom sap a què va?
Què li dirà Iglesias a Junqueras quan el tingui davant, ara que tothom sap a què va?

Comparteix







Etiquetes

El 1931 es va proclamar la República Catalana, la de l’Avi Macià, que va acabar, com ja saben amb ‘autonomisme’. En aquell cas, d’una manera similar a la de la Segona Restauració Borbònica a finals dels setanta: la restauració de la Generalitat. Com bé saben, aquell anhel de Macià destil·lat una vegada més per l’estat espanyol, va deixar-li l’espina clavada. Però Francesc Macià havia aconseguit una cosa que molta gent, amb perspectiva històrica ha llegit després: posar la llavor, fer el primer pas, per deixar Catalunya a punt per poder assolir la seva independència política uns anys després. Malauradament, el que va venir va ser la indigestió, per enèsima vegada, de l’estat en forma de cop d’estat (un més al saquet de la història dels anteriors 200 anys) i una dictadura de ni més ni menys que 40 anys del General Franco.
 

Ho hauran sentit alguna vegada, si no hi hagués hagut el cop d’estat, molt probablement Catalunya hagués pogut ser independent en uns quants anys. Hi havia tots els elements a l’olla per aconseguir-ho: un estatutet, un govern català transversal i capficat en els afers més socials sense deixar de banda la Nació i molt lideratge. Fins i tot un antagonista: el lerrouxisme i totes les forces de dretes que van fer-se amb el poder durant un parell d’anys.
 

No venim a dir res més que, com hem fet d’altres vegades, potser ens trobem en una situació similar, salvant les distàncies. Una revolució popular que ens duu a la proclamació d’una República fallida, però que ens deixa en una posició en la qual, amb perseverança i més esforç i unitat, potser en un lapse de temps ‘x’ hi arribarem. Mentrestant, i en parlarem demà, la situació és que l’estat es troba davant la disjuntiva d’haver d’aprovar uns pressupostos i envia a Pablo Iglesias a provar d’estovar un Junqueras empresonat (a qui consideren la baula dèbil i atacable) perquè els aprovi. No se n’ha recordat d’ell ni dels presos en un any i ara venen amb el xantatge de la pujada del Salari Mínim Interprofessional, que podrien aprovar per decret. La visita d’Iglesias, com a emissari, és del tot indecent i vergonyosa. La categoria de l’estat i dels homes d’estat segueix sota zero.



Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al 
bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs 
aquí

lectures 614 lectures comentaris Cap comentari

publicitat

COMENTARIS fletxa taronja


No hi ha cap comentari


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat

El Dietari del Procés

El Dietari del Procés logo rss

L’Oriol amb un toc més passional, i en Guifré amb una visió més internacional, són els periodistes que escriuren la Crònica del Procés independentista català des d'un punt de vista crític, i amb vocació de futur

més informació

correu Contactar amb l'autor

CATEGORIES fletxa

ELS MÉS fletxa


ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.