Opinió amb independència. Dimarts, 25 de setembre de 2018 07:15 h
facebook twitter RSS in.directe.cat

Vicenç Plans


Dijous, 1.3.2018. 08:22 h

La via internacional és un engany (1/3/2018)

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 1 vot )
valorar_carregant carregant


Comparteix






La via internacional és un engany (1/3/2018)
Les peces del tauler internacional estan molt ben travades, i només en cas de que una d’aquestes peces es mogui les altres ho fan. La situació catalana és un exemple d’aquests. Només si la situació a l’interior de Catalunya pren volada l’acció exterior dels seus representants o activistes a l’exili té sentit. Per això, en un marc de retorn a l’autonomia, tal com es dibuixa ara, tot el que es pugui fer des de l’exili queda desvirtuat i buit de contingut.
La batalla principal i prioritària és mantenir el conflicte viu arreu dels Països Catalans per medi de tots els instruments de resistència possible. El dret de resistència, en el nostre cas, com a lluita pacífica i legítima, es situa estrictament en l’espai dels drets fonamentals. La resistència política, així entesa per la pròpia idiosincràsia de l’esperit català, no sols és per la caiguda i renovació del règim espanyol que opera anacrònicament a Catalunya, és també per reformular i articular els nous conceptes de democràcia i participació ciutadana que el desenvolupament tecnològic i les societats avançades ara es plantegen.
L’estat de dret, pel qual lluita la república catalana, representa un programa polític on els ideals de justícia i seguretat provinguin de la llei formulada i revisada democràticament tantes vegades com sigui necessària, i a fi, de servir a la societat. En cas contrari, els que tinguin el poder, per la via de fet o bé per arbitrarietats (com per exemple, usant les institucions i els tribunals a la seva complaença) generen una fractura que fa aflorar el dret de resistència política dins el marc més general dels drets humans, com succeeix ara en el conflicte entre Catalunya i Espanya, del tot obert i manifest, àdhuc en les cancelleries del món de forma expectant.
L’estat que no reconeix jurídicament, dins de les seves diverses facetes, el dret de resistència política per afrontar els excessos o imposicions és un estat que no es pot considerar democràtic i social. La dissidència política, perseguida de forma més o menys clara, dins l’estat espanyol s’assimila a inseguretat política i a inestabilitat, en comptes d’integrar-ho com un motor d’evolució i de millora social. Els poders reals que dirigeixen l’estat espanyol són, en aquest sentit, extremadament cautelosos i desconfiats de la seva població i de l’articulació social en la qual està inserit (o almenys així se suposa).
Per mantenir viu el conflicte democràtic, pel qual e poble català ha apostat de forma clara, és indubtable que les representacions simbòliques de resistència a l’estranger (en forma d’un consell de la república o similars,...) no suposen cap canvi substancial ni aporten res rellevant. El conflicte democràtic es manté viu forçant, de forma permanent i contínua, l’ordenament jurídic arbitrari i despòtic que l’estat espanyol està disposat a mantenir per doblegar el sentit de llibertat i justícia del poble català.
La gestió del govern autonòmic sense l’atribut democràtic per desenvolupar el resultat del referèndum d’autodeterminació vinculant del passat 1 d’octubre de 2017, com s’ha vist en el darrer episodi de nevades, és merament  tècnica, en general, i com a tal, no pot tenir més recorregut que una bona administració i una exigència d’eficàcia.
L’autèntica política que s’exigeix del Parlament de Catalunya és fet efectiu el mandat democràtic convalidat, contra tot pronòstic, el passat 21 de desembre de 2017, i investir, com sigui, el president Puigdemont, i continuar desenvolupant, de forma gradual i meditada, el marc sobirà establert en la llei de transitorietat i fundacional de la república independent de Catalunya.
El criteri positivista de les lleis, és dir allò que es publica i es sanciona legalment, ha de guanyar executivitat i eficàcia entre la població, és del tot aplicable a l’esmentada llei 20/2017, de 8 de setembre (DOGC 7451A) atès que sobre la matèria d’aquesta llei, per raons intrínseques i de forma excepcional, el que dicti o digui el Tribunal Constitucional no pot tenir-hi cap efecte jurídic. Tal vegada, cal llegir detingudament la seva exposició de motius per entendre quin és el seu autèntic abast i legitimitat.
©1 Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com, facebook, @vplans3, http://vplansperiodista.webnode.cat/
(1)Permesa la reproducció total o parcial d’aquest escrit citant la font.
 

lectures 1023 lectures comentaris Cap comentari

publicitat

COMENTARIS fletxa taronja


No hi ha cap comentari


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat

ELS MÉS fletxa


ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.