Opinió amb independència. Dimarts, 25 de setembre de 2018 03:03 h
facebook twitter RSS in.directe.cat

Vicenç Plans


Dimarts, 24.7.2018. 10:07 h

Governar per a tothom, no és possible (!!) (23/7/2018)

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional No hi ha cap vot
valorar_carregant carregant


Comparteix






Governar per a tothom, no és possible (!!)  (23/7/2018)
La teoria política i la intuïció ciutadana sovint xoquen en les coses més simples. El sistema democràtic consisteix en que la majoria és la que decideix, per medi d’un sistema de votacions (eleccions, amb més o menys garantires de tot tipus), i tanmateix, almenys a Catalunya, els guanyadors, ja d’entrada diuen que renuncien a aplicar el programa votat majoritàriament ja que han de governar per a tots. Una contradicció ben curiosa i, en molts sentits, definitiva.
El president i els consellers van amb peus de plom ja que no paren de dir que són els governants de tots els catalans, sense distinció.  No obstant això, han estat triats, majoritàriament, per desenvolupar un programa electoral que ha guanyat de forma transparent i sense enganys. Sostrauen així la sobirania popular, doncs admeten que els electors que no els han votat no eren conscients de que si eren derrotats haurien d’assumir la voluntat dels seus opositors o adversaris polítics.
Quan en un procés electoral hom demana el vot per una formació, normalment, per manca de cultura democràtica, no admet que la posició dels altres és la que haurà d’acatar, almenys fins a les properes eleccions. Per això els polítics destrueixen aquest punt de partida, i tot d’una diuen que el teu vot ells l’arreglaran per a que també sigui digerible per a l’opositor o adversari.
Governar per a tots, per tant és un frau democràtic, que sovint es confon amb l’interès general, el qual va associat als fonaments de la vida social i de la prosperitat comuna. Un interès determinat que no soscavi els àmbits comuns de la democràcia i els drets humans si obté l’aval de la majoria ha de poder ésser desenvolupat de forma contundent si té el suport democràtic de la societat. Negar-ho dient que cal governar per a tots és negar força al sentit democràtic de les eleccions, i a la vinculació que generen tant pels que han votat a favor com pels que han votat en contra. Vet aquí, per tant, anant més enllà, del valor i el sentit dels referèndums, en base a preguntes clares i senzilles.
En una democràcia madura, els programes electorals excloents, i que generen divisions artificials o interessades dins de la societat,  no haurien  d’obtenir el suport dels electors. En canvi, es pot afirmar que els polítics es presenten a les eleccions per fer societats més igualitàries, i en aquest línia, governar per a tots seria una manera complexa de dir que volen complir el programa electoral.  La lògica d’una persona un vot permet obligar als partits polítics a assumir aquesta obligació envers la població en general, de millores compartides i de suport públic.
El diàleg social i les taules de treball no són cap mèrit ni res semblant, tot i que sovint ho venen així els guanyadors d’unes eleccions, i no ho són perquè són una part troncal del seu programa electoral. Tanmateix, cada vegada aquests programes són més genèrics o plens de paraules buides, i les propostes concretes que realment afecten a la població queden emmascarades i difícils de desxifrar.
Un cas paradigmàtic del “govern per a tots” és apel·lar a les ajudes al món rural, per la via de la discriminació positiva en les subvencions. L’equilibri territorial és un principi comú en l’activitat de tots els governants, i difícilment hom pot justificar el seu abandonament. Tanmateix, és cert que això no és possible, i molt menys dit obertament en un programa electoral.
En els temes importants, de model de vida, on el consens tampoc existeix però hi ha majories més àmplies, hi ha la clau del mandat democràtic, i és on queda més clar que no es possible governar per a tothom. En democràcia, les majories determinen el rumb de les polítiques públiques, i per tant, hi haurà afectats que hauran d’assumir els costos d’aquestes decisions, els hi agradi o no.
L’autodeterminació catalana és un fet, però la seva implementació, sota el lema del “governar per a tothom” la fa impossible. Els demòcrates hem viscut la situació adversa a l’autodeterminació amb disciplina, i ara és el moment d’invertir aquesta situació, sense complexes. La majoria que ha guanyat l’autodeterminació té tot el dret pel seu futur polític. L’autodeterminació catalana és, en tot cas, una eina al servei de l’interès general, i no afecta al consens general d’estil de vida i de pau social.
©1 Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com, facebook, @vplans3, https://vplansperiodista.webnode.cat/
(1)Permesa la reproducció total o parcial d’aquest escrit citant la font.Governar per a tothom, no és possible (!!)  (23/7/2018)
La teoria política i la intuïció ciutadana sovint xoquen en les coses més simples. El sistema democràtic consisteix en que la majoria és la que decideix, per medi d’un sistema de votacions (eleccions, amb més o menys garantires de tot tipus), i tanmateix, almenys a Catalunya, els guanyadors, ja d’entrada diuen que renuncien a aplicar el programa votat majoritàriament ja que han de governar per a tots. Una contradicció ben curiosa i, en molts sentits, definitiva.
El president i els consellers van amb peus de plom ja que no paren de dir que són els governants de tots els catalans, sense distinció.  No obstant això, han estat triats, majoritàriament, per desenvolupar un programa electoral que ha guanyat de forma transparent i sense enganys. Sostrauen així la sobirania popular, doncs admeten que els electors que no els han votat no eren conscients de que si eren derrotats haurien d’assumir la voluntat dels seus opositors o adversaris polítics.
Quan en un procés electoral hom demana el vot per una formació, normalment, per manca de cultura democràtica, no admet que la posició dels altres és la que haurà d’acatar, almenys fins a les properes eleccions. Per això els polítics destrueixen aquest punt de partida, i tot d’una diuen que el teu vot ells l’arreglaran per a que també sigui digerible per a l’opositor o adversari.
Governar per a tots, per tant és un frau democràtic, que sovint es confon amb l’interès general, el qual va associat als fonaments de la vida social i de la prosperitat comuna. Un interès determinat que no soscavi els àmbits comuns de la democràcia i els drets humans si obté l’aval de la majoria ha de poder ésser desenvolupat de forma contundent si té el suport democràtic de la societat. Negar-ho dient que cal governar per a tots és negar força al sentit democràtic de les eleccions, i a la vinculació que generen tant pels que han votat a favor com pels que han votat en contra. Vet aquí, per tant, anant més enllà, del valor i el sentit dels referèndums, en base a preguntes clares i senzilles.
En una democràcia madura, els programes electorals excloents, i que generen divisions artificials o interessades dins de la societat,  no haurien  d’obtenir el suport dels electors. En canvi, es pot afirmar que els polítics es presenten a les eleccions per fer societats més igualitàries, i en aquest línia, governar per a tots seria una manera complexa de dir que volen complir el programa electoral.  La lògica d’una persona un vot permet obligar als partits polítics a assumir aquesta obligació envers la població en general, de millores compartides i de suport públic.
El diàleg social i les taules de treball no són cap mèrit ni res semblant, tot i que sovint ho venen així els guanyadors d’unes eleccions, i no ho són perquè són una part troncal del seu programa electoral. Tanmateix, cada vegada aquests programes són més genèrics o plens de paraules buides, i les propostes concretes que realment afecten a la població queden emmascarades i difícils de desxifrar.
Un cas paradigmàtic del “govern per a tots” és apel·lar a les ajudes al món rural, per la via de la discriminació positiva en les subvencions. L’equilibri territorial és un principi comú en l’activitat de tots els governants, i difícilment hom pot justificar el seu abandonament. Tanmateix, és cert que això no és possible, i molt menys dit obertament en un programa electoral.
En els temes importants, de model de vida, on el consens tampoc existeix però hi ha majories més àmplies, hi ha la clau del mandat democràtic, i és on queda més clar que no es possible governar per a tothom. En democràcia, les majories determinen el rumb de les polítiques públiques, i per tant, hi haurà afectats que hauran d’assumir els costos d’aquestes decisions, els hi agradi o no.
L’autodeterminació catalana és un fet, però la seva implementació, sota el lema del “governar per a tothom” la fa impossible. Els demòcrates hem viscut la situació adversa a l’autodeterminació amb disciplina, i ara és el moment d’invertir aquesta situació, sense complexes. La majoria que ha guanyat l’autodeterminació té tot el dret pel seu futur polític. L’autodeterminació catalana és, en tot cas, una eina al servei de l’interès general, i no afecta al consens general d’estil de vida i de pau social.
©1 Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com, facebook, @vplans3, https://vplansperiodista.webnode.cat/
(1)Permesa la reproducció total o parcial d’aquest escrit citant la font.

lectures 672 lectures comentaris Cap comentari

publicitat

COMENTARIS fletxa taronja


No hi ha cap comentari


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat

ELS MÉS fletxa


ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.