Opinió amb independència. Dissabte, 18 d'agost de 2018 03:10 h
facebook twitter RSS in.directe.cat

Vicenç Plans


Dilluns, 16.7.2018. 10:48 h

Descobrint una falsa idea d’Europa (16/7/2018)

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 1 vot )
valorar_carregant carregant


Comparteix






Descobrint una falsa idea d’Europa (16/7/2018)
En la 1ª Convenció Nacional Primàries per la República (primàriesrepublica.cat) es va votar una esmena, si més no curiosa: s’havia de fer esment a la Carta Europea de Drets Humans de la UE? Era suficient l’apel·lació a la Declaració Universal dels Drets Humans de l’ONU? La qüestió al final era resoldre el dilema: podem confiar en Europa, si o no?
El tema, més enllà d’algunes qüestions tècniques i jurídiques prou interessants, va suscitar un interessant debat i el resultat de la votació determinant: es va rebutjar l’esmena que demanava esmentar la Carta Europea dins del “Segell Republicà”. La naturalesa subsidiària de la Carta Europea no és un referent popular, la Unió Europea a l’hora de la veritat no es mulla, a més de que ni Gran Bretanya ni Polònia l’han subscrit, i de fet, no forma part, pròpiament, dels tractats fundacionals de la Unió. És un document que ha generat un desengany.  Els catalans republicans no volen secundar una història que s’intueix falsa, llevat que els esdeveniments facin un tomb radical.
Les proclames nacionals europees tenen un agulló permanent a resultes del BREXIT, i sobretot ara que el dinàmic polític Boris Johnson, després de renunciar a la seva cartera en el govern britànic, és lliure per tornar a atiar, i recordar objectivament, les febleses i mancances del projecte europeu. El govern de Theresa May busca una solució intermèdia per mirar d’acontentar tothom, quan tothom sap que és impossible.
Hi ha en joc, com es va viure a Granollers, la vigència de les quatre llibertats (lliure circulació de persones, bens, capitals i serveis), i el fet és que la seva tímida defensa ja no és cap secret. Hom ja no hi confia del tot, i en tot cas espera que l’impuls d’aquestes institucions ho resolguin, saben que no ho faran. Els estats que al cap i a la fi són els que apuntalen els ideals europeus són víctimes de les seves gran contradiccions democràtiques , i les traslladen, sense més, a les institucions europees, les quals ja són vistes com la punta de llança d’un possible autoritarisme europeu de nefastes conseqüències.
La integritat del mercat interior ja es veu com una amenaça o com una obligació, i no com un lloc d’oportunitats o de desenvolupament. En un paral·lel molt proper, quan Espanya predica la unitat de mercat ja es veu que ho fa per laminar o liquidar les potencialitats territorials, que en el nostre cas són les pròpies de la nació catalana. En un règim de llibertats quan els projectes públics deixen de seduir a la població, per encoratjar les aventures més descabellades,  sobrevé la necessitat de fer-ho per imposició i, si cal, com sembla, amb repressió i persecució. Un fracàs.
Europa no ha reaccionat davant el cas català, en l’exercici legítim i legal del dret a l’autodeterminació, i només un tecnicisme jurídic fruit de la inconsistència judicial espanyola ha permès a un tribunal alemany corregir lleument una deriva incomprensible i sobre la qual encara no es veu el desllorigador. Per això, en general, la gent catalana no espera gran cosa o res de la Unió Europea, tot i creure fermament amb els ideals fundacionals del projecte compartit dins del vell continent.
Els referents de creixement econòmic i més desenvolupament provenen en aquesta moments també de règims autoritaris com la Xina, Singapur, Turquia,... i qui sap si també USA (amb Donald Trump). La societat, ja ara però encara més els propers anys haurà de triar, cada dia, del matí al vespre, entre parar els peus als autoritaris que oferiran feina i benestar material o continuar picant pedra en el dur camí de la competitivitat, sense favors ni grans solucions (a l’estil populista).
Pel que sembla, els fundadors de la república catalana ho tenen clar: sense llibertat ni fraternitat les societats s’acaben convertint en grups de botxins d’elles mateixes, i el sofriment acaba essent l’autèntica mercaderia (en forma de repressió policíaca, empresonaments selectius, pèrdua de drets civils,...).
©1 Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com, facebook, @vplans3, https://vplansperiodista.webnode.cat/
(1)Permesa la reproducció total o parcial d’aquest escrit citant la font.
 

lectures 551 lectures comentaris Cap comentari

publicitat

COMENTARIS fletxa taronja


No hi ha cap comentari


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat

ELS MÉS fletxa


ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.