Opinió amb independència. Divendres, 21 de setembre de 2018 00:22 h
facebook twitter RSS in.directe.cat

Vicenç Plans


Dimarts, 6.3.2018. 08:32 h

Migrants que van i venen, l’hospitalitat (6/3/2018)

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 1 vot )
valorar_carregant carregant


Comparteix






Migrants que van i venen, l’hospitalitat (6/3/2018)
A més benestar més oposició a l’entrada de nous migrants, és una constant en molts països rics o zones altament desenvolupades. El debat sobre la immigració a Europa esta erosionant la seva plena realització fundacional, i generant una greu crisis de concepte.
Els programes europeus de protecció dels migrants, entre els que hi ha de forma destacada les quotes d’acolliment de refugiats, per a molts països europeus, i en especial Espanya, s’entén com una qüestió teòrica però que no suposa cap decisió ni aportació pràctica. Tothom sap que l’estat espanyol, per medi del govern del PP, ha impedit i sabotejat les polítiques europeus de protecció de migrants.
Les aspiracions europees, darrerament han anat més enllà i l’esforç polític es basarà principalment en dirigir la protecció del migrants en facilitats per retornar als seus països d’origen o la seva reintegració en països africans (en especial, a Líbia). Tot plegat, només com un esforç financer a fi de pagar aquesta logística amb ésser humans.
Els resultats a Itàlia, la deriva espanyola, les contradiccions franceses o el canvi de rumb alemany evidencien que en el tema de la immigració a Europa encara no s’ha tocat fons. Creixeran, per tant, les dificultats associades a aquesta problemàtica cultural i econòmica, malgrat s’intentin ocultar o dissimular, en forma de pactats silencis o voluntariosos eufemismes, que s’oposen a crits a la convivència amb masses d’immigrants d’arreu del món.
Admetre que una bona part del problema resideix en els països d’origen a fi d’evitar la immigració només és un pedaç ja que no resol el necessari canvi de mentalitat que viure en un globalitzat requereix: no tot poden ésser avantatges, i si es tanquen les fronteres a les persones amb més motius s’haurien de tancar a les mercaderies barates o els serveis quasi regalats,  que provenen de masses obreres de països pobres o vies de desenvolupament.
Salvar i protegir vides, tanmateix, és una prioritat sobre la qual moltes ONG han vist la seva raó d’ésser, ja que la passivitat institucional europea o, fins i tot, ambivalent o contrària de molts estats membres de la Unió Europea, com Espanya, ha deixat un buit escandalós. I tot i així, la política comunitària europea consistirà bàsicament en potenciar els mecanismes de retorn, costosos en medis de transport i manutenció durant els seus preparatius, i també per fer possible la seva reintegració en els seus llocs d’origen.
La reintegració als llocs d’origen és una declaració institucional que feta des les màximes instàncies s’admet acríticament tot i que tingui tots els atributs d’una indiciària xenofòbia.  Els migrants, econòmics o polítics (refugiats), si abandonen els seus llocs d’origen és per raons greus, i dir el contrari és negar-els-hi els més mínims atributs d’humanitat. Ningú vol deixar fàcilment el seu lloc d’origen, familiar i cultural, si no és per raons greus, que són copsats com trivials per les autoritats europees al parlar de la seva reintegració.
El recorregut europeu entre la reintegració i la integració suposa un esforç inassumible en aquests moments, ja que obertament, per medi de diverses i àmplies plataformes polítiques, no es volen més immigrants a Europa. Oferir a aquestes persones acolliment i refugi, tal com des de Catalunya es va presentar en la campanya #volemacollir, ni és una prioritat dels principals estats de la unió europea ni ningú, mínimament influent, en fa un discurs públic de progrés i solidaritat.
L’estat espanyol, tal com denuncien nombroses organitzacions en drets humans, ha anat més enllà, gràcies a l’aval polític de les seves principals forces polítics, PP PSOE i C’s, i practiquen sovint les devolucions en calent, sense més, dels que aconsegueixen entrar en  el territori limítrof espanyol. Així s’estalvien, dràsticament, els mecanismes de protecció i salvaguarda de les persones, totes elles especialment vulnerables, el recolzament organitzat per a que, si és el cas, puguin retornar de forma segura, i també, els eventuals programes en origen per facilitar la seva reintegració, si com a tal és possible.
La reintegració requereix el reforç, en el països d’origen, de les seves municipalitats, com administracions més properes i pràctiques, per a que ofereixen serveis socials bàsics, com imitacions llunyanes de les prestacions existents en qualsevol ajuntament europeu. Una feina tan lloable com impossible en el mitjà i curt termini que no fa res més que evidenciar la manca de polítiques clares en aquesta matèria tan delicada per l’esdevenidor de milers i milers de persones.
©1 Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com, facebook, @vplans3, http://vplansperiodista.webnode.cat/
(1)Permesa la reproducció total o parcial d’aquest escrit citant la font.

lectures 741 lectures comentaris Cap comentari

publicitat

COMENTARIS fletxa taronja


No hi ha cap comentari


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat

ELS MÉS fletxa


ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.