Vicenç Julià


Dijous, 5.3.2015. 21:40 h

“Quan em diuen que ja sóc vell per a fer alguna cosa, procuro fer-la de seguida”. (Pablo Picasso)

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 8 vots )
valorar_carregant carregant


Comparteix






Quantes persones vàlides per desenvolupar determinades tasques encara a la vida, adopten la postura, potser un tant d’autojustificació, per no implicar-se i no fer res, per mandra, o pel que sigui, i es refugien amb una excusa que vol ser a la vegada per a un mateix i pel seu interlocutor, quan diu allò de que “a mi, ja se m’ha passat l’arròs”?
 
Tot i que se sempre m’havia interessat i havia seguit la política a través dels mitjans i havia fet polítiques a la universitat, associacions, en l’esport, en la professió, en les AMPES, i d’altres, ben bé amb el que anomenaríem política de partit, o política de país, no m’hi havia dedicat mai fins a l’edat de 61 anys. Va ser de casualitat. Vaig apuntar-me a un moviment que encaixava 100% amb les meves conviccions polítiques i de país. Només per pagar la quota, i donar-li suport econòmic.
 
Al cap de pocs dies, una noia que coneixia ambiguament (i que al cap de poc causà baixa), va telefonar per dir-me que era la primera persona que s’havia apuntat al poble.  Jo li vaig contestar amb certa fredor barrejada amb un aire de “tant se me’n dóna”, “ho havia fet per col·laborar i res més”... Va obviar la meva contesta, i va respondre, “T’enviaré les altes a partir d’ara, per contactar”. Vaig dubtar uns segons entre dir-li, “ja tinc prou feina, amb mi no hi comptis, i si convé, esborra’m”, o...  “seguir-li el corrent” com als “bojos”, pensant, que la primera opció podria emprar-la en el moment que jo volgués. “D’acord, ja m’ho enviaràs”. I vet aquí, que sense imaginar-ho vaig quedar “enganxat” a l’altra política, “a la de veritat”, com qui pren per provar substància addictiva i ja no se’n surt.
 
Han passat sis anys d’això. Aquesta experiència personal, a la tardor del meu cicle vital, és com una pintura impressionista, clars-obscurs, diferents lluminositats, ombres indesxifrables, moltes esborronades, retrat del millor i del pitjor de la condició humana. Des dels més nobles comportaments fins a traïdories sense més justificació que l’egoisme de certs individus, que anteposen els interessos personals, amb mesquineses a d’altres conceptes d’ideals molt més elevats. De vegades tinc dubtes de seguir endavant, però segueixo tant sols per un anhel : l’Objectiu,  malauradament,  encara no s’ha complert.
 
Vicenç Julià, associat a Reagrupament


lectures 2559 lectures comentaris Cap comentari

publicitat

COMENTARIS fletxa taronja


No hi ha cap comentari


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat


logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.