Opinió amb independència. Dissabte, 20 d'abril de 2019 12:13 h
facebook twitter RSS in.directe.cat

Jordi Vàzquez i Mir


Dimecres, 1.8.2018. 15:07 h

Afrikaners (boers) preparen la marxa de Sudàfrica pels constants atacs a les seves granges

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 1 vot )
valorar_carregant carregant


Comparteix






Els primers atacs van començar el 1994 i ja són uns 3.000 els camperols, principalment boers (o afrikaner), assassinats a Sudàfrica. Des de 2012 els atacs han anat creixent tot i que les víctimes mortals són menys. AgriSA i el Transvaalse Landbou-Unie, sindicat agrari afrikaner, fan reculls doncs el govern sudafricà es nega a donar xifres concloents. El grup de drets humans AfriForum ha comptabilitzat 74 assassinats en 638 atacs entre 2006 i 2017. Diversos partits de la majoria negra, com Economic Freedom Fighters (partit acusat de racista pel SACP comunista i atacat per Anonymous pel seu supremacisme negre), reclamen l'expropiació de terres als boers. Reben el suport indirecte del nou president (2017) Cyril Ramaphosa del Congrés Nacional Africà. De fet 17.439 milions d'hectàrees han estat confiscades als blancs des de 1994, el que suposa un 21% de les terres conreables a Sud Àfrica. Entre 1997 i 2012 un terç dels grangers afrikaners van abandonar el país fugint dels assassinats. TLU denuncia passivitat policial i l'abril de 2017 un milió de persones van fer una mobilització conjunta de blancs i negres contra els atacs racistes contra els boers. No només contra granges, aquest juliol va ser atacada la tomba de Paul Kruger president boer de 1883 a 1900.

 

 

El grup Suidlanders ha organitzat defenses civils i gires internacionals per denunciar la situació i refusa la proposat de deportació cap a altres estats (Austràlia, Rússia) que s'han oferit per acollir els perseguits. El grup, situat a la dreta, afirma preparar-se per un enfrontament civil que ja va profetitzar el líder boer Siener van Rensburg (1864-1926). Però fins a 15.000 boers han decidit ja marxar cap a Rússia. Entre 1995 i 2005 un milió d'afrikaners van marxar de Sud Àfrica per la persecució. Segons el darrer cens, el 2011, un 5 % de la població de sud àfrica és afrikaner i usa aquesta peculiar llengua de base neerlandesa. En total els boers a Sudàfrica són 2.700.000 però hi ha minories a d'altres estats com Namíbia on superen el 9 %.  Pro-Afrikaanse Aksiegroep (PRAAG), creat l'any 2000, des de Sudàfrica, Països Baixos i Austràlia gestiona una xarxa solidària amb la nació afrikaner.

 

 

Alguns grups de dreta defensen la independència en el que anomenen Volkstaat* (Herstigte Nasionale Party, Afrikaanse Werstaands Beweging Front Nasionaal SA) el més important partit independentista, però, és el Vryheidsfront Plus (FF+, Front de la Llibertat Plus) amb 4 dels 400 escons sudafricans. Una part dels afrikaners són membres del governant CNA o, sobretot, l'Aliança Democràtica que és multiracial i liberal mi que col·labora des de 2016 amb el FF+.

 

Vryheidsfront va néixer l'any 1994 d'una escissió de l'Afrikaner VolksFront que, desde 1993, defensava la independència del territori boer. El Partit de l'Estat Boer (Boerestat Party), fundat el 1986, el citat HNP, de 1969 i Vereniging van Oranjewerkers, de 1980, formaven part del front. Constant Viljoen va ser criticat per negociar amb el CNA i va fundar el Vryheidsfront  mentre l'ala dura de l'AVF s'acabaria dissolent el 1996.

 

L'any 2003 Vryheidsfront es va fusionar amb el Partit Conservador de Sudàfrica, Federale Alliansie i Afrikaner Eenheidsbeweging (Moviment d'Unitat Afrikaner) refundant-se com a Front de la Llibertat Plus o FF+. Des de llavors, amb un programa de dreta liberal-conservadora  ha mantingut un 1 % dels vots a les eleccions estatals i 4 escons al parlament amb 165.000 vots a les darreres eleccions i arribant a tenir un ministre al govern.

 

Boers a Rússia amb la bandera de l'Oranje-Vrystaat (Estat Lliure d'Orange) que el 1854 s'independitzà dels britànics i el 1902 fou derrotat a la segona guerra boer.



*Estaria composat per àrees d'estats històrics boers :

- Transvaal / Zuid Afrikaanse Republiek

- Republica de Natal o Natalia

- Estat lliure d'Orange no confondre amb Orania, ciutat reducte dels afrikaners creada el 1963 i amb 900 habitants

- Stellaland

- Vrijheid

Bandera del Transvaal, creada el 1857






 

Bandera de Natal, creada el 1839







Bandera de l'Estat Lliure d'Orange, creada el 1854







 

 

República de Stellaland, creada el 1883


lectures 1304 lectures comentaris Un comentari

publicitat

COMENTARIS fletxa taronja

item
#1
Boira baixa fletxa Barcelona
2 d'agost de 2018, 14.08 h

No hi ha dret! Això és un genocidi constant i absolut. És l'actualització de la dita: "Forasters vingueren que de casa ens tragueren", però perpetrada amb violència!! No s'entén que la comunitat internacional faci com si sentís ploure!!!


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

item
#0
2 d'agost de 2018, 12.06 h

El contingut d'aquest comentari està ocult perquè ha estat considerat inapropiat pels lectors de directe!cat
Mostra'l


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0

item
#-1
2 d'agost de 2018, 12.05 h

El contingut d'aquest comentari està ocult perquè ha estat considerat inapropiat pels lectors de directe!cat
Mostra'l


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0

5 !10 !20 !tots
1


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat

Jordi Vàzquez i Mir

Jordi Vàzquez i Mir logo rss

La utopia només és una veritat prematura.

més informació

correu Contactar amb l'autor

ELS MÉS fletxa


ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.