Opinió amb independència. Dijous, 18 d'octubre de 2018 16:23 h
facebook twitter RSS in.directe.cat

Jordi Vàzquez i Mir


Diumenge, 21.5.2017. 11:20 h

12.000 persones es manifesten per l'oficialitat del gaèlic a Irlanda del Nord

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 2 vots )
valorar_carregant carregant

El vermell va inundar el centre de Belfast
El vermell va inundar el centre de Belfast





Comparteix






ontuEl cercle blanc sobre fons vermell va inundar el centre de Belfast, que ahir, més que mai, va tornar a ser Beal Feirste, el seu nom original, en gaèlic irlandès. El nou logo de l'emergent moviment per l'oficialitat del gaèlic s'ha fet enormement popular als carrers i a les xarxes socials. Aquesta eina ha servit per a arribar a sectors joves que, fins ara, restaven allunyats del moviment per la llengua massa vinculat a grups tradicionalistes com Conradh na Gaeilge. El lema és clar 'Acht na Gaeilge anois!' (Llei per al Gaèlic ara). Sota aquesta divisa, el nou moviment An Lá Dearg (El dia vermell) va convocar una de les major mobilitzacions a favor de la llengua a Irlanda del Nord.

Entre els manifestants hi havia membres del Sinn Féin com John Finucane que va dir que "avui, sobretot, demostrem que és falsa la tesi del DUP (partit unionista pro britànic, majoritari a Irlanda del Nord) de que només un grapat de persones, poques, estan a favor d'una llei per a la llengua irlandesa" .De fet la marxa va iniciar-se al Cultúrlann McAdam ÓFiaich, veritable pulmó que ha revitalitzat la vida gaèlica a la ciutat. Des dels anys seixanta, quan sis famílies van decidir recuperar al gaèlic a Belfast i van crear una "Gaeltacht" o zona on s'hi parla el gaèlic com a mitjà principal de comunicació. Avui, tot i que minoritari es torna a parlar de forma diària i com a llengua materna. Entre els manifestants del 20 de maig hi havia famílies que han recuperat de la llengua.

Un element essencial en la recuperació del gaèlic han estat les escoles. La primera escola en gaèlic va obrir el 1970 a Belfast per a ser reconeguda, oficialment, catorze anys més tard. Des de 1978 funcionen llars d'infants en gaèlic i l'any 2000 va crear-se l'oficial Comhairle na Gaelsclaíochta per a gestionar l'escolarització per immersió en llengua gaèlica. Actualment 5.000 alumnes aprenen en gaèlic a prop d'un centenar d'escoles tot i que només existeix un institut de secundària, o Gaelcholáiste. Molts d'aquestes alumnes marxaven el 20 de maig pels carrers de la capital nord-irlandesa en un clam que demana un pas més: oficialitzar la llengua pròpia d'Irlanda. Tenen a favor l'entusiasme i el creixement demogràfic en contra del mur unionista. En contra que els unionistes veten cada petita passa que fa la llengua gaèlica a nivell institucional.

lectures 2228 lectures comentaris Cap comentari

publicitat

COMENTARIS fletxa taronja


No hi ha cap comentari


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat

Jordi Vàzquez i Mir

Jordi Vàzquez i Mir logo rss

La utopia només és una veritat prematura.

més informació

correu Contactar amb l'autor

ELS MÉS fletxa


ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.