Rosa Calafat


Dilluns, 11.4.2011. 05:00 h

Un diputat socialista errat d’osques i de crostes

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 26 vots )
valorar_carregant carregant


Comparteix






Carta oberta a Oriol Pujol i als ‘nois del pinyol’(sic)

Us recordau d’aquell personatge polític que el 2007 afirmava que calia arrencar ‘la crosta nacionalista de TV3 i de Catalunya Ràdio’? Denunciava, com aquell qui denuncia bruixes portal sí portal també, que  la paraula ‘Espanya’ era  exclosa i substituïda sempre pel terme ‘Estat’ o ‘qualsevol eufemisme o el·lipsi’ en els mitjans de comunicació públics catalans. 
Ara l’home parlamentari –i que sia dit de passada no és cap eminència en l’art de l’oratòria, i que a més té el cuiro prim en qüestions de mots i termes-, amb ganes de celebrar a la seva la consulta del 10 d’abril ‘Barcelona decideix’; ha  incorporat un nou mot al seu vocabulari. A la crosta catalanista s’hi ha d’afegir el ‘pinyol’. I des de la posició centrada que dóna no ser  ni de la crosta ni del pinyol recomana als ‘nois del pinyol (Oriol Pujol, Homs, Felip Puig...) i també a Artur Mas que escoltin la centrada veu de Duran’ (directe.cat, 7-02-2011).

A Aquest diputat del Principat de Catalunya que ensuma bubotes catalanistes constantment, li aconsellaria dues coses que pens que l’acabaran de centrar:
Primera, fer un grup al facebook –ara amb això d’Internet la cosa és bufar i fer ampolles- amb col·legues seus de València o de Palma. El grup es podria anomenar, ‘per als que ensumam esperits malignes que parlen i pensen en català’. I així tots plegats que se centrassin i es concentrassin a no pixar fora de test. Adesiara al diputat i als col·legues d’aquest possible grup, els diria que som al segle XXI. Que el món sencer parla de diversitat, d’ecologia lingüística, de respecte, de construir des del local per ser globals... I que per tant ells no haurien d’anar a pas de bou. Els diria que cal ajustar-se a la nova època: nacions velles que a poc a poc conformen el nou mapa Europeu. Parlam d’Estònia i d’altres. Parlam de Catalunya, dels Països Catalans.
Segona, fer urgentment un curset. Si fem cas a la nostàlgia, aconsellaria un manual d’aquells cursos memorables del ‘Digui-Digui’, amb què tantíssimes persones varen aprendre allò que  el Generalísimo i d’altres havien negat al poble i al món: com enfilar mots en so català.
I per què un curset? Perquè així en haver d’usar la metàfora o la ironia no escopirien fora de la trona i no compixarien el missatge.
I per què ho dic? Perquè un usuari de la llengua sap que en català els mots ‘noi’, ‘xic’, ‘nin’ designen les persones que encara no són casadores o fins i tot que encara no han arribat a fadrins. Ara bé el diccionari especifica que hom pot també referir-se així als propis fills, tenguin l’edat que tenguin; i als amics. Em tem, però, que cap d’aquestes accepcions no fan el pes al diputat. Si no vaig errada de comptes, em tem que el diputat en qüestió ha fet ús del mot ‘noi’, per reflectir no precisament el fet que els al·ludits passen dels quaranta, sinó per  deixar clara la seva superioritat envers persones que tenen vel·leïtats independentistes. Tothom sap que les vel·leïtatssón cosa incompleta i passatgera que no arriben a una decisió ferma.

Però no donem més importància a la corda que al bou i tornem als mots i a la necessitat de fer cursos o cursets. Per quines raons convé fer-los. Quines coses ens aclariran:
Primer, del mot ‘crosta’. Era el que esperàvem tots que ens sortís després de fer-nos aquelles ferides memorables als genolls o als colzes –els camins no tenien asfalt- en caure de la bicicleta costa per avall fets una fua. Quan la ferida feia crosta havies tocat mare, tot anava bé. Ho diu la saviesa popular i el diccionari: ‘Capa seca que es forma damunt una ferida que està en camí de guarir-se’. Per tant, i des que som petita, em declar una fanàtica de la crosta, d’anar amb bicicleta costa per avall i de les ferides que es guareixen bé; tot i que hagin durat quaranta anys o tres segles. Diuen que des del segle XVIII hi ha ferida, i una per a cada capital dels Països Catalans.
Segon, del mot ‘pinyol’. Diu el diccionari que és la part interior llenyosa d’un fruit que conté la llavor. I de la llavor, en surt la vida, la creació, la renovació, l’esperança. I no en parlem si el pinyol s’agombola dins un compost sintagmàtic: llavors tenim un ‘pinyol vermell’, que és per dir que una cosa és extremadament bona.

Per concloure aquesta carta oberta: Senyor diputat, les vostres preteses desqualificacions no van ni amb rodes. Jo de vós no les duria a estampar a Lluc. Més aviat em matricularia a algun curset d’aquests d’aprendre idiomes, si pot ser un que inclogui ‘aprendre català’. És un bon consell per no mostrar els peus, que és una cosa que fa lleig.
I als ‘nois del pinyol’ (sic), Oriol Pujol, Francesc Homs, Felip Puig... us anim a lloar la crosta i a servar el pinyol.


lectures 5927 lectures comentaris 5 comentaris

publicitat

COMENTARIS fletxa taronja

item
#5
pepet fletxa ripoll
12 d'abril de 2011, 11.05 h

Ets una fava Rosa!!! T'estimo encara que no et conec.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

item
#4
atlasac fletxa Vila-real
12 d'abril de 2011, 10.53 h

Bé ara no et deixen "pegar" res.- aixís farem telegrames,Mira Vicens Loscos, tens tota la raó, però i ha una altra que no la copsen, es el que jo dic "llavat cerebral" vatja que deixen molts cervells a l´altura dels BORREGOS, i si els manen que es tiren barranc avall, allà van ells la mar de feliços, (a que TOTS els que haveu VOTAT us sentiu diferents!!!) valia la pena SI o NO!!


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

item
#3
Vicent Loscos fletxa Agramunt
12 d'abril de 2011, 10.23 h

El colonialisme és un fet universal. Prové de la competència entre els pobles per gaudir d’una hegemonia superior. És allò que es col•loca, si es pot, a casa dels altres, i que ningú no vol a casa seva. Ja que tothom vol ser lliure amb la seva identitat. Aquest és el nostre cas, i el nostre nacionalisme, en defensa d’una identitat que se’ns nega. Però en aquest país hi ha gent que s’estimen més establir una “no men’s land” (perdó per la crosta britànica) que encarar l... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0

item
#2
atlasac-pasbort fletxa Vila-real
11 d'abril de 2011, 11.28 h

Jo he sigut tota la meva vida SOCIALISTA el carnet de SOCIOLISTO sols em va durar uns minuts, va ser la primera mentida que em van dir, després ja ho havem vist, mentides a manta, escomençant per el nom de SOCIALISTA, però JO NO DUPTO que entre els SOCIOLISTOS hi han tant o més patriotes que jo, SI AIXO ES LO NORMAL EN TOTES LES NACIONS DEL MONT!!!


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0

item
#1
Jordi Badia fletxa Callús
11 d'abril de 2011, 07.15 h

Enhorabona, Rosa: una bona lliçó (de llengua i de política). No ho poden sofrir. No poden sofrir que ells no siguin capaços de fer sortir de casa la gent, ni abocant-hi els cabassos de doblers (nostres, és clar) que hi han abocat. I, en canvi, els qui es mouen per un ideal noble i sincer saben engrescar 257.645 a la capital de la nació, tot i saber que aquest acte no té cap repercussió directa. Ahir va anar a votar el senyor Antoni Castells, que fa quatre dies era un alt conseller social... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 18   votar negatiu 0

5 !10 !20 !tots
1


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat

ELS MÉS fletxa


ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.