14 d'abril de 2019 14:14 h
Setze jutges i el Cr l Sol Tenim en el judici de l vergony , lo que podri ser el reflex de l dit dels “"setze jutges d'un jutjt mengen fetge d'un penjt que encr penj, si el penjt es despenjr cp dels jutges fetge menjrà". ”; en quest jutjt rel, de jutges n’hi h set ,( que es vegin) però hi h set rpinyires mes , que son pitjors que els jutges , prt dels que hi h pel crrer que tien i burxen sense cobrr, però mb el convenciment de que s’h d’esmicolr Ctluny , i norrer ls ctlns ,( pobrets ignornts), perquè sben que Espny sense l Ctluny ctiv no funcionrà mi, però no sben que si ens esmicolen encr funcionrà menys.
Llegir-ne més
14 d'abril de 2019 12:25 h
Per si lgú s’h preocupt per les notícies i opinions que divulg, he de dir que són desenes i desenes les coses que pssen i em preocupen, però les que escric no és que estiguin selecciondes com les millors d’un determint rànquing, sinó que diri que són les que primer em surten o pens o lllegesc en lgun ltre mitjà, però de mner letòri. Per tnt, ni són les més greus ni les més lleus. Un pltform que es diu “Ni un euro per l repressió” vol promoure l’objecció fiscl i negr-se col·lborr mb l’Estt espnyol en l repressió contr Ctluny (ells dirn que és en l’plicció de l llei).
Llegir-ne més
14 d'abril de 2019 12:15 h
Drrerment, en l glxi independentist es prl i es coment molt (mss, l meu entendre) sobre l necessitt d’un llist únic, però quest discussió s’utilitz com rm llnçívol mb finlitts molt prtidistes; cos que jo crec que no grd l poble en generl, l genr del crrer que vol vnçr, el més depress possible, cp un repúblic ctln que signifiqui un pís més just i més lliure. De fet, l meu entendre el que cl és unitt d’cció per “blindr” uns objectius comuns i unes polítiques d’inclusió i cohesió socil de debò .
Llegir-ne més
13 d'abril de 2019 21:38 h
Avui h mort Neus Ctlà, un referent bsolut de l resistènci l nzisme. L centenàri (103 nys) dels Guimets, v sobreviure 15 mesos l cmp de concentrció de Rvensbrück ( uns 90km de l cpitl d'Alemny), i vui j hvi esdevingut el drrer supervivent de l'holocust cs nostr, i un símbol. Ctlà ens record qui som, d'on venim, cp on nem i com ho volem fer, i d'ixò no ens en frn desdir els fills polítics dels moviments que vn provocr quell trgèdi llà i quí. Ctlà v estr vinculd l PSUC, el PCC i tmbé EUiA.
Llegir-ne més
13 d'abril de 2019 09:51 h
Es evident que en els últims nys el fort entre els dos prents -estimts o forçts, però biològicment rels- s'h fet més gros, pot ser millor dir que els que hn potencit els extrems l'hn fet més gros. En qulsevol tipus de democràci tot és cos de vots, i l trir tothom sp el perquè ho f en un sentit i no en un ltre. Cdscú pens el que pens, i és ben lliure i responsble dels seus ctes, i de les seves conseqüències. Mentre Ctluny l'eix socil i ciutdà del ctlnisme, històricment de cire conservdor, h virt cp l sobirnisme més rdicl.
Llegir-ne més
12 d'abril de 2019 23:30 h
L cmpny electorl de les eleccions espnyoles h començt sense mss diferènci respecte l període en què els prtits no poden demnr el vot directment. L’únic és que el vilipendi contr Ctluny s’ugment en freqüènci i intensitt. Avui l líder de Ciutdns, Inés Arrimds, h cust TV3 d’”incitr l’odi”. Mentrestnt, el PP f de l’nècdot un tem i es pren les protestes contr un cte de Cyetn Álvrez de Toledo l UAB com un gest del “totlitrisme” de l’independentisme ctlà. Insults de tot tipus vn ser proferits contr estudints mb ànim rebel i crític.
Llegir-ne més
12 d'abril de 2019 22:35 h
Els blcons mb estenedors 7 (experiment fent prlr éssers innimts) Seten prt Les mestresses que vn deixr l rob estes hir l vespre, continuen tenint humid. Com que el di està ennuvolt, tmpoc s'eixugrà. Un d'elles l recull fotent qutre estrebdes les cordes d'un estenedor, que deix nr gemecs. No és l'únic. Senten por qun en surten d'ltres mestresses i troben l rob humid. — Heu vist el que els hn fet. Qui vol formr prt de l comissió per nr prlr mb el president de l comunitt? —pregunt el del blcó mb gernis.
Llegir-ne més
12 d'abril de 2019 10:41 h
De precursores no digo: buenos ños son estos. Muchs están en ciernes pr el ño que viene; pero ninguns son tn mls como ls imitdors de Mestrs, ni tn necios, ni tn necis que lben burds imitdors. Con est dedictori comienzo este breve rtículo. Que el mundo de l mod esconde un trsfondo más sórdido de lo que simple vist vemos , es lgo y conocido por todos, pero muchs veces se nos olvid que en medio de ese mundo de luces y muchs sombrs se quedn historis por el cmino, persons ls que pretenden ignorr.
Llegir-ne més
12 d'abril de 2019 00:56 h
No podem perdre pistond Estic veient prt del judici de l vergony i escoltnt les vergonyoses declrcions dels que reprtien les grrotdes el di 1-O i m’està gfnt ml de ventre ; tenen l lliçó press de tl mner, que tots diuen lo mteix.; però ningú reconeix lo que tot el mon pogut veure mitjnçnt els vídeos de l xrx informàtic i TV., i que el president de l sl ,no permet s’exhibeixin com prov .testificl. En quest judici mes de jutjr idees , s’insisteix en esmicolr ls mossos d’esqudr, per prt de l fiscli, fent lçprem en estirr l llengu dels desmemorits de conveniències testimonis portts per l’cusció, perquè quests declrin desfvorblement contr els mossos d’esqudr.
Llegir-ne més
11 d'abril de 2019 20:25 h
Pin li h demnt que concretés quin er l'gressivitt. El polici li h prlt d'gitció i de llençment d'objectes. "gitdos no es gresivos", li h dit Pin. Després li h preguntt què és el que es llençv: "serin piedrs". "Serin, no es lo que usted vió". Al finl, Mrchen li h preguntt "usted vió lnzmiento de objetos, sí o no?". El polici h cbt responent "ehh… no". I fins quí. I si l defens no estigués tent, ens les hguéssin colt per totes bndes. El ridícul d'quest polici h estt estrepitós.
Llegir-ne més