2 de juny de 2019 18:37 h
El poble de Portbou, que l meu entendre tmbé form prt de l'nomend Ctluny buid, bnd de les questions trdicionls, com són l segurett, el tren, el turisme i Wlter Benjmín, en quests moments pteix dos problemes greus: l'hbitrge - l mnc d’hbittge digne i ssequible, tot sbent que els qui cerquen un lloguer norml hn de mrxr del poble- i l gestió dels serveis socils. Portbou té moltes possibilitts, moltes riqueses nturls i pistgístiques,moltes oportunitts de modernitzr un turisme que no cb d’rrencr; de tot mner no dispos de recursos humns dients, de gent mínimment qulificd, mb coneixement de llengües estrngeres, per gestionr un turisme diferent i més sofistict que el model de sol i pltj dels nys 60 i 70 del segle psst .
Llegir-ne més
2 de juny de 2019 12:06 h
El dissbte, 18 de mig, Roberto Zmbrno es v presentr l csl populr Boir Bix de Mnlleu, i cridnt contr els ssistents v intentr punylr les persones que eren llà, mb un gnivet de 25 cm de llrg. Els ssistents que en quell moment es trobven l port de sortid del csl, vren entrr dins per refugir-se i impedir que l’gressor pogués entrr. En el moment àlgid, de mjor tensió v rribr l polici locl de Mnlleu, que en intentr detenir quell spirnt homicid, vren ser gredits tmbé, fins que vren conseguir reduir-lo i detenir-lo.
Llegir-ne més
2 de juny de 2019 08:48 h
Amb quin criteri es vn crer les comunitts utonòmiques ?. Si es volien fer "comunitts" perquè se'n vn inventr lgunes d'uniprovincils i no es vn dptr les comunitts les regions mb les seves províncies ?. L'orgnitzció territoril d'Espñ, com Estt, s'inicià el segle XVI, mb l unió dinàstic de l Coron d'Argó (mb Ctluny) i l Coron de Cstell, l conquest del Regne de Grnd, i després el Regne de Nvrr . El 1833, l morir Fernndo VII, s'emprengué l grn reform , que dividí Espñ en 49 províncies i 15 regions.
Llegir-ne més
1 de juny de 2019 20:12 h
L btll de Brcelon s’ho segueix menjnt tot. Mentre Brussel·les creix el suport Puigdemont pel veto espnyol (el president v dir però que teni un pl que encr no hem vist), i Ctluny es torn especulr mb eleccions (Gbriel Rufián proposv bns-d’hir Jon Trdà com cndidt d’ERC en unes eleccions que s’hurien de celebrr el febrer, segons ell), Ad Colu segueix essent l’eix de tot. L’lcldess té 15 dies per decidir si entr en un govern del qul no en serà l’lcldess mb Ernest Mrgll, un govern mb ànim republicn i esperit rupturist del 78, o bé ssoleix l’lcldi gràcies un pcte mb el PSC i el suport ‘desinteresst’ de Mnuel Vlls, i Josep Bou, que tmbé h plntejt fcilitr-li l’lcldi si ixò evit un govern d’Esquerr Republicn.
Llegir-ne més
1 de juny de 2019 20:01 h
En quests moments tnt durs i difícils per Ctluny mb un sitció polítioc d'estt d'excepció encobert i un situció econòmic i socil de precriett molt ccelerd -mb slris girebé tercermundistes- és molt d'grir l'ctitud del prtit de l'esquerr lemny , Die Linke, de presentr un moció l prlment lemny (l Bundestg), en qè es reclm un medició d'Alemny i l UE l contenciós, l conflicte entre Ctluny i el Regne d'Espny. És molt importnt -serà tmbé molt difícil- que Die Linke pugui convèncer d'ltres prtits lemnys, per tl que quest moció pugui fer el seu recorregut .
Llegir-ne més
31 de maig de 2019 23:48 h
L’informe del Grup de Trebll sobre Detencions Arbitràries de l’ONU, que demn l llibertt “immedit” dels presos polítics, h cust un terrtrèmol ls òrgns de diplomàci espnyols. El govern de Pedro Sánchez no només es dispos desoir l resolució d’quest òrgn que depèn del Consell de Drets Humns de Ncions Unides, sinó que busc deslegitimr-lo per continur mb l consciènci trnquil•l. El ministre Borrell, en un dels últims serveis l pàtri com titulr d’Exteriors (brrr l port l procés tmbé serà el seu grn objectiu r que h estt escollit eurodiputt), h nuncit que hn demnt l recusció de dos dels cinc integrnts del grup de trebll, perquè suposdment són propers l’dvoct Ben Emmerson, qui h portt l cus del procés Ncions Unides.
Llegir-ne més
31 de maig de 2019 17:53 h
Benvolgut Crles: "Si jo fos un polític dels que lider el sobirnisme i ssumís que mlgrt les desvinences internes, l confusió i l'esgotment d'un cinquè ny continuo tenint el suport i l pressió de tnts ciutdns tossudment legres, combinri un dosi de morl i confinç mb l suor fred de qui sp que no podrà ps fer-se enrere per complict que es posi" Això deies en el teu rticle del desembre del 2016, en el diri Ar. Doncs bé, Crles, hn psst més de dos nys de les teves prules i les desvinences internes segueixen com sempre, però mlgrt tot, els ciutdns tossuts junt mb els seus polítics elegits democràticment - lguns l presó i d'ltres l'exili - mb un morl i confinç persevernt, sbem que no podem fent-se enrere per complict que es posi tot plegt.
Llegir-ne més
30 de maig de 2019 21:20 h
Europ, quell relitt opc, s'h tornt tcr les mns volen encobrir l'enèsim irregulritt d'un estt membre. Amb el prestigi j per terr, vui s'hn cobert de glòri després que se'ls veiés el plomll. Puigdemont i Comín vn ser vetts l'entrd del Prlment Europeu, i Espny v reccionr dient que no els deixven entrr perquè l'Estt hvi d'envir l llist oficil des de Mdrid… però un munt d'eurodiputts j hvien entrt i tenien l'creditció provisionl. I Tjni, per rreglr-ho, h suspès vui totes les creditcions provisionls, i cp eurodiputt espnyol podrà entrr-hi fins que no rribi l fmos llist, que s'emetrà qun els eurodiputts electes recullin l'ct Mdrid.
Llegir-ne més
30 de maig de 2019 21:08 h
Acusen els votnts de l’1 d’Octubre de ser l mss; però què és ixò? Un multitud. Un grn nombre de poble. Un prt de Ctluny que està per tot el territori d’quest? I cusen els representnts del poble de Ctluny. I quins són quests? Els que representen l voluntt generl de Rousseu. El desig de l llibertt ctln. Els nhels de voler decidir de l gentd que s’h mnifestt i vott des de 2012 com mínim? I r què? Els representnts del poble ctlà sembl que volen mplir l bse i volen tornr fer un nou referèndum.
Llegir-ne més
29 de maig de 2019 23:48 h
Di explosiu contr l’prell diplomàtic espnyol nivell interncionl. L jornd començv mb l publicció d’un informe del grup de trebll sobre detencions rbitràries de Ncions Unides, en el qul es demn Espny l’lliberment immedit dels presos polítics. Consideren que són empresonments rbitrris, que vulneren l Declrció Universl de Drets Humns. En concret, llibertts com l d’expressió, de mnifestció o de consciènci. Tmbé es pos en dubte que estiguin estiguin tenint un judici just, critiquen que l’Estt vol “reprimir” quells que defensen el dret l’utodeterminció, i fins i tot demnen que s’indemnitzi Junquers, Cuixrt i Sànchez un vegd se’ls lliberi.
Llegir-ne més