30 d'octubre de 2019 08:16 h
Si Ctluny es Espñ, el que diuen "problem ctlán" no existeix. El que sí que hi h, nquilost, és un problem d'Estt, de estructurció territoril, que cp dels prtits del biprtidisme h sbut, ni volgut, resoldre. Ni mb les mjories bsolutes de què hn dispost que els hgués permès fer-ho. No ho v identificr, reflectir, clrir i cnlitzr l scrosnt Constitución, i l'invent de les utonomies no v fer més que cronificr les desigultts entre territoris, tot ben dissimult mb els incbbles plns de desenvolupment, i fons de solidritt càrrec d'un injust "cfè pr todos".
Llegir-ne més
29 d'octubre de 2019 23:49 h
Poc poc es v destpnt què mg l drrere l'Everybody's Lnd', dels videos d'Espñ Globl: utoritrisme contingut. Espny v emetre un nov euroordre contr Crles Puigdemont tot just publicd l sentènci del Procés i el president teni un vist progrmd en relció l cs quest dimrts. L'equip del president l'exili, que torn ser diputt de ple dret Ctluny, v explicr el cp de setmn que demnrien un pròrrog per poder preprr millor l defens. Puigdemont j es v dreçr les dependències judicils per si hvi de ser retingut, però no v ser necessri.
Llegir-ne més
28 d'octubre de 2019 23:37 h
Icet és probblement un dels millors polítics que queden (en llibertt) Ctluny. Cpç de moure fils discretment, però tmbé de fer discursos brndts, ràpid de reflexos, crismàtic i hàbil en les seves estrtgemes. Algú que es not que té ofici i que sp el que es f. Ar bé, li flt un qulitt que huri de ser imprescindible: morlitt. Icet és cpç de defensr el que sigui perquè és l posició del prtit i llestos. Sense escrúpols, sense humnitt. Tot pel prtit. Sense qüestionr-se si el que defens segueix l sev consciènci, sense mrglldes.
Llegir-ne més
28 d'octubre de 2019 10:43 h
És sbut que l dret, sospitosment tn contemporitzdor mb determints spectes d'èpoques nteriors, sempre li h produït picor l'Estt de les Autonomies, tot hi estr observt i descrit en l Constitucion Espñol, curiosment per ell defensd com snt llei per cminr, pensr i sentir, tot i que el seu màxim representnt, el PP, en quell moment AP, mjoritàriment, o hi v votr en contr o es v bstenir. Hi podri hver un mner perquè se li cbés l preocupció de tenir que profitr qulsevol ocsió per qüestionr i intentr torpedinr el sistem decidit el 1978.
Llegir-ne més
27 d'octubre de 2019 20:12 h
Avui, en el segon niversri de l DUI fllid, hem vist l rèplic dels unionistes l mnifestció independentist d’hir. Pels qui gudeixen de l guerr de xifres, i ls que només els interess l comprtiv morbos entre un mni i l’ltr, j els vncem que l Guàrdi Urbn h xifrt l mnifestció en 80.000 persones. Nosltres creiem que segurment eren uns pocs més, però l proporció és correct perquè si vui devien ser lguns més, els independentistes d’hir en devien ser molts més. Tnmteix, com sben, ixò de xifrr els ssistents un mnifestció només revel l quntitt de persones que s’hn mobilitzt.
Llegir-ne més
27 d'octubre de 2019 11:41 h
A l fi s’h tret l mòmi de Frnco d’llà on no hvi d’hver estt mi. L’esglési l’hvi pssejt sot el pli i hvi gombolt les seves despulles l monestir de l Vll, perquè llà li poguessin retre homentge tots els que enyorven el governnt dictdor, que v ssssinr tnt gent. Cp dels governnts un estt que denominven demòcrt hvi estt cpç de treure’l d’llà. El fet que totes les institucions hi hgués seguidors del dictdor, que no hvien estt depurts qun hvi correspost fer-ho, fei que se li continuàs retent homentge.
Llegir-ne més
27 d'octubre de 2019 10:11 h
L'energi, tnt el seu ús com l sev producció, s'hn convertit en un tem girebé diri tots els pïsos del nostre entorn. Polítics, científics, periodistes i sobretot multincionls ens omplen de previsions, mences i ensurts, di si i di no. Dvnt de tntes informcions, entre poc i molt poc es port terme per intentr frenr certs consums energètics, per tl d'nr preprnt mesures rdicls per slvr, lmenys en prt, el nostre plnet. L ciutt de Bern, seu del govern suís, té uns 150.000 hbitnts i l sev Direcció per Segurett, Medi mbient i Energi cb de fer un ps molt importnt per què els hbitnts de l ciutt prenguem consciènci de l situció energètic i obrem en conseqüènci.
Llegir-ne més
26 d'octubre de 2019 23:57 h
El psst divendres 25 d'octubre es v signr Brcelon l Declrció de l Llotj de Mr entre prtits i forces polítiques ctlnes, bsques, gllegues, vlencines i illenques mb dos punts comuns essencils: l'lliberment de tots els presos polítics i que Ctluny pugui exercir l'inlienble dret l'utodeterminció dels pobles. .Em sembl molt bé; j que considero que quest declrció és un ps endvnt per tl de reclmr els drets democràtics i socils dels pobles i, lhor, represent un toc d'tenció l govern i l'Estt espnyol pel seu utoritrisme i pel neofrnquisme incrustt en totes les institucions públiques espnyoles.
Llegir-ne més
26 d'octubre de 2019 23:51 h
Prlem? Hblemos? Poc més de 1.000 persones s’plegven l plç Snt Jume vor el migdi, vestits de blnc, per reclmr més submissió de Ctluny Espny sot el pretext que Mdrid ens h negt sempre. Són els podemistes, socilistes i d’ltri segurment, que blnquejven l’ctitud espnyolist més retorçd f dos nys, justment uns dies bns de l DUI. Avui j no h colt i el frcàs h estt sonor i h ressont per tots els rcons d’un Plç de Snt Jume que leshores vn omplir. A dins del Plu de l Generlitt hi hvi l’cte gros i importnt: més de 800 lcldes i presidents de diputcions i consells comrcls, mb les seves vres, l sl gòtic del plu per rebutjr institucionlment l sentènci contr els presos polítics, i refermr-se en l reclmció del dret l’utodeterminció.
Llegir-ne més
26 d'octubre de 2019 02:00 h
Result molt estrny, per no dir ps que incomprensible, que es considerin ctes de plen violènci –en un sentit estrictment etimològic– l crem de contenidors i d’ltres objectes combustibles en ple centre de l ciutt de Brcelon. De fet, m’h semblt entendre que fins i tot cremr espelmes er considert un cte criminl. No me’n sé estr -i espero que se m'entengui l ironi. I ho dic ben desconcertt per lgunes de les mnifestcions irreflexives –no ho puc copsr-ho ltrment– d’opindors i polítics –fins i tot en Lluís Llch– que blsmen per l “violènci desbocd” d’questes hores d’un di, el 15 d’octubre, en què s’compleix el 79è niversri de l’fusellment del president Lluís Compnys.
Llegir-ne més