6 de febrer de 2021 14:45 h
Com si es trctés d'un ssumpte cinegètic, s'h obert l ved per l cç del vot r que els cçdors (els polítics) j veuen l proximitt de l pres (el votnt).
No per sbut és menys incòmode escoltr o llegir certes declrcions polítiques que només tenen com finlitt l d'englipr l gent per tl de portr el vot l sev cled.
Ar descobrim sentiments tendents l'independentisme polítics fins f poc muts sobre el tem. D'ltres (pocs) proposen solucions federlistes per tl de no sortir d'un Espny mb l qul cd vegd és més difícil comprtir projectes.
Llegir-ne més
31 de gener de 2021 12:27 h
Qun escric ens trobm les portes d’cbr el mes de gener de l’ny que hvi de ser molt bo per poder superr el ftl 2020, i fins r només hem vist símptomes que pot ser sigui molt pitjor que l’ny psst. Tmbé ens trobm les portes de les eleccions en el Principt de Ctluny. Jo continuu en l mteix líni. Observr i denuncir tot el que vgi en contr dels ctlns, entre els quls m’hi incloc com bon descendent de nissg ctln, No em bstrien tres rticles com quest per explicr per què he dit el que he dit l frse nterior.
Llegir-ne més
31 de gener de 2021 09:58 h
El pròxim di 7 de febrer Suïss celebrrà els cinqunt nys del referèndum que el 1971 v donr les dones el dret de vot tots nivells. “ ¿Només cinqunt nys Suïss?", us podeu preguntr. A Espny es v provr el di 1 d'octubre del 1931, és dir qurnt nys bns que Suïss. Com totes les coses, convé donr-hi un cop d'ull més rigorós. De fet l Constitució espnyol del 1931 donb les dones el dret votr si tenien més de vint-i-tres nys. Les discussions les Cortes són dignes de ser llegides per tl de veure l profund oposició de molts polítics i prtits.
Llegir-ne més
24 de gener de 2021 13:40 h
Es veu que el temps està més bo que mi. Està bo i s i sembl que per suportr els nostres excessos f exercicis de gimnàstic o utilitz lgun biciclet estàtic o f pesos. Tot i ixò n’h d’guntr tntes que lgun vegd s’enfureix. Això li v pssr l’ltre di, ves sber per quin ró, si no és un ró globl, i v rrsr per llà on v pssr mb un vent que tombv rbres i tendls com si fossin fulles seques dels rbres, però que eren cpços d’esclfr cotxes i de ferir de ml mner les persones o mtr-les.
Llegir-ne més
18 de gener de 2021 08:33 h
El senyor Mrio Vrgs Llos h concedit un entrevist l diri ABC, cos que h permès l diri d'omplir l sev portd mb un foto de l'escriptor i mb un frse de l'entrevist: “ El ncionlismo es l desgrci de este pís". Avui fré un cos poc hbitul per no dir gens: copiré el blog que vig escriure el 9 d'octubre de 2010, qun v rebre el Premi Nobel. I és que el podri tornr escriure vui. „ Qun vig llegir que Mrio Vrgs Llos hvi rebut el Premi Nobel de Litertur 2010, em vig recordr d'un llibre d'ell que teni oblidt en un rcó de l mev bibliotec.
Llegir-ne més
17 de gener de 2021 13:21 h
Continum mb l pndèmi i mb les escndloses conseqüències de n Filomen, mentre quí l gent f mns i mànigues per cudir l Serr qun hi h un dit de neu contemplr l blncor del puig Mjor. L gent peninsulr que teni un sentiment pregut quest dvnt les nevdes n’h menjt ben voler. N’hi h que encr lluiten per desenterrr o desennevr els seus cotxes. Nosltres hem tengut sort, encr que n’hi hgi que no hn pogut cudir l puig Mjor embossr les crreteres per veure neu i quest tmpoc no ens h visitt l ciutt.
Llegir-ne més
10 de gener de 2021 13:28 h
Arrconts i confints per responsbilitt i per temor l mleïd pndèmi vàrem hver de contemplr storts en lgun solemne interrupció televisiv com un turb s’enfilv per les prets del Cpitoli, temple de l democràci ls EUA, tirven terr les tnques posdes com mesur de segurett i s’enfrontven l polici. Aquestes imtges es vren reproduir en els dies següents desenes o centenrs de vegdes, especilment si comptm les de diferents mitjns de comunicció. Ningú no podrà dir que no v poder veure unes quntes repeticions i segurment huríem de ser cpços de tenir clr què és el que vàrem veure.
Llegir-ne més
5 de gener de 2021 08:01 h
Benvolguts Reis Mgs Us escric per cinquen o sisen vegd dins del meu blog. Els que, com infnts, vàrem creure en vosltres, ens és molt difícil oblidr-vos tot i que r tenim dubtes sobre l vostr existènci. Sempre que us he escrit h estt per demnr l vostr intervenció per resoldre lguns dels problemes que nosltres tenim i que no cbem de solucionr. Tot ixò mb el millor esperit trdicionl i mlgrt l mev tendènci republicn. Suposo que j sbeu que les monrquies, vui di, no disposen de l millor opinió públic, lgunes vegdes pel sistem en si mteix i ltres per l poc qulitt dels qui les exerceixen.
Llegir-ne més
3 de gener de 2021 12:23 h
Segurment ens ml costumen. Ar j sembl que els prtits polítics hn ctut sempre igul. Si ixí ho hn fet, hn ctut ben mlment. Els prtits polítics que governen hurien de fer-ho per totes les persones, votin qui votin, i els prtits que es troben l’oposició hurien de criticr les coses que estiguessin ml fetes, però tmbé hurien d’judr ls governnts, sempre que s’doptssin mesures per l poble. Per exemple, es pot votr en contr que pugin el sou mínim? Es pot votr en contr que es pugin els imposts ls rics, ls qui més tenen o gunyen? En qüestions com quest hurien de votr tots l’un, perquè no existeix cp prtit que no hgi rebut vots dels que necessiten un sou mínim més elevt, ni existeix cp prtit que només hgi estt vott pels més rics, pels que més tenen.
Llegir-ne més
27 de desembre de 2020 12:51 h
Hem psst Ndl i hem tengut temps per digerir els comentris totlment previsibles sobre el discurs del rei, ixò per ls que no vren ser cpços d’guntr-lo estoicment. J se sbi que l dret beneiri el discurs i l’esquerr el menyspreri. El problem és que no se sp ben bé qui és l’esquerr, perquè els independentistes no són tots d’esquerr i l’hn menyspret en l sev totlitt, independentistes de dretes i d’esquerres. Jo fré l mev nàlisi de prt de l’esmentt discurs.
Llegir-ne més