Màrius Viella
30 de maig de 2008 19:48 h
La sisena hora
Aquest cúmul de circumstncies, mb resultts tnt ptètics vers l’ensenyment, sempre tenint en compte que j som dintre del segle XXI, crec que evidentment, els governs no hn estt, n’hi son prou eficients l’hor de pltejr i de progrmr sistemes, mesures i criteris, que el seu resultt fins el di d’vui, es pugui definir com exitós. “L’bundànci mt l fm”, però en el cs de l’ensenyment, l’bundànci esclvitzt l societt, perquè molts pres, (principlment en l’escol privd), hn cigut en el despropòsit, de que pgnt i restnt utoritt, el mestre te l obligció de trnsformr “el nen” mid i gust del pre; si l’ensenynç privd, no tingues cp subvenció mb diner de tots els ciutdns, en detriment del pressupost destint l’escol public, no tindri res dir, però des del moment que ixò es produeix, crec, dvnt de les evidencies, es tindri de fer un replntejment, tot i que se que mòlt gent no estrà d’cord mb mi.
Llegir-ne més
Cap comentari
Màrius Viella
30 de maig de 2008 18:31 h
La llei sobre l'alcohol
De ben segur que el ps del temps, mes de millorr l qulitt del vi, tmbé millor l cpcitt de les persones ,per ronr reflexionr i vlorr vers els problemes que di rere di sorgeixen de l quotidinitt i d’especulció d’excés de protgonisme, principlment en quells csos en que intervé l’dministrció per intentr trobr solucions problemes que deriven de l mnc de sentit comú i de gestió governtiv, conseqüènci del desconeixement del desenvolupment de l histori consumist de l poblció en el mont rurl i humil, des de segles, i dels ciutdns en generl.
Llegir-ne més
Oriol Junqueras
30 de maig de 2008 18:29 h
L’aigua i la criminalització de la jardineria
Permeteu-me que exposi lgunes considercions sobre un post publict en quest mteix diri. Durnt els drrers nys, l xrx d’igu Ter-Llobregt h perdut uns 11 milions de litres diris. És dir, més de 4.000 milions de litres cd ny. Tot i ixí, enlloc d’exigir responsbilitts l’empres responsble o de presentr l dimissió, els polítics metropolitns hn preferit cercr bocs expitoris tort i dret. I, tl com pss girebé sempre, hn pgt justos per pecdors. En quest ocsió, prt de l pgesi, li h toct de rebre l jrdineri.
Llegir-ne més
Cartes dels lectors
30 de maig de 2008 18:18 h
Una reflexió sobre la jardineria
Per simple incpcitt o per tpr les vergonyes de no sbem qui o de no sbem què, des de f lgunes setmnes l jrdineri h estt convertid en un men de crim socil. Fins r, quest er l nostr professió... encr que potser prtir d’r j no ho serà, perquè hn decidit que j no mereixem l considerció d’ctivitt econòmic. Segons sembl, devem ser un grupció dedicd l voluntrit o quelcom similr. Com és que es prlitzen les nostres feines i no les d’obr civil, si per fer formigó es gsten milers de litres més que per fer sobreviure les nostres plntes? Com és que ningú prl de l indústri o empreses que tenen l sev principl ctivitt econòmic en l’igu? Com és que no prlem de l reform de l PAC i del què represent ctulment per l nostr gricultur? Com és que mi s’hvi prlt de les grns cnondes i de les pèrdues diàries que pteixen des de f uns qunts nys? Si pssem ddes contrstdes de mnteniments de jrdineri públic, estríem en uns consum dintre de un forquill de 220-250 litres per metre qudrt l’ny.
Llegir-ne més
Salvador Garcia
30 de maig de 2008 15:18 h
Frases de la setmana
No comencis obr lgun mb l fúri de l pssió: equivl fer-se l mr mb plen borrsc. – Thoms Fuller És bo tenir un objectiu pel cmí seguir, però és el cmí el que l finl cb importnt. – Le Guin (em record l genil frse de l Ntàli “L felicitt no és l’objectiu sinó el cmí”) Suggerides: No hi h pobles tontos, només hi h pobles sense direcció polític. – Emili Vldero Fer el bé villns és llnçr igu l mr. L ingrtitud és fill de l supèrbi. – Miguel de Cervntes No em trobe sol, compny, no et trobes sol i en som molts més dels que ells volen i diuen – Rimon Qui no vol pensr és un fnàtic; qui no pot pensr és un idiot; qui no gos pensr és un covrd – Sir Frncis Bcon
Llegir-ne més
Cartes dels lectors
30 de maig de 2008 15:01 h
Petit diccionari de l'aigua
DEMAGÒGIA: polític fomentd en l utilitzció de mètodes emotius i irrcionls per estimulr els sentiments dels governts cp l’cceptció de progrmes d’cció imprcticbles i fl·lços que miren només de mntenir situcions de privilegi. FAL·LAÇ: que cerc d’engnyr. CAPTACIÓ TEMPORAL D’AIGUA: Trnsvsment. PUNXADA PUNTUAL D’AIGUA: Trnsvsment. INTERCOMUNICACIÓ DE XARXES: Trnsvsment. CANONADA PER PORTAR AIGUA: Trnsvsment. MINITRANSVASAMENT: Trnsvsment. TRANSVASAMENT DE L’EBRE: 1.
Llegir-ne més
Alfons López Tena
30 de maig de 2008 12:00 h
Quien a hierro mata
Durnte l segund mitd de l dictdur de Frnco un constnte voz, l de Girón de Velsco, tronb contr culquier ‘pertur’ del régimen motejándol de trición los muertos y los mártires, l szón de l Cruzd. Est cínic mniobr, que bjo cp de culto los muertos impone un concret polític los vivos, se repite un y otr vez en ls dictdurs y entre los grupos fundmentlists, de Irán y Hms Core del Norte y l Alemni nzi, psndo por l Rusi soviétic y l Espñ fscist; y es especilmente lmentble, por frudulento, siniestro, e innecesrio, que Aznr y Myor Orej injertrn es roñ flngist en un derech espñol que merece mejor suerte, y decenci.
Llegir-ne més
Ramon Vilageliu
30 de maig de 2008 11:09 h
La geografia de l’espai inexistent
Atblts com hem estt mb el “problem de l’igu”, quest ny ens hem ben oblidt de l grip viàri. Recordem-l, ixí, per sobre. L grip viàri és un mllti contgios en nimls cusd per virus que normlment fecten us i, menys hbitulment, porcs. A nosltres, humns de tot tll, color i tendènci, sembl que tmbé ens pot fectr i, per ixò, quest virus de nom ben gldós (virus H5N1) v estr les portdes de tots els diris i noticiris de televisió, rdio i mitjns digitls diversos durnt mesos. Anys. Sense negr l potencilitt del perill de pndèmi mundil (que, és clr, el poble rs com jo desconeix i, per tnt, només diu “i” qun l relitt informtiv pret), hores d’r l relitt de l grip viàri és l següent: de l’ny 2003 fins l’ctulitt, tot el món, hi h hgut 382 csos d’infecció humn de virus H5N1, mb el resultt, lmentble, de 241 morts.
Llegir-ne més
Màrius Viella
29 de maig de 2008 22:26 h
Bosses de plastic
“J podem nr xiulnt, que si l’se no vol veure...”; refrny extensible molts temes i moltes situcions, que les bosses de plàstic en son exemple, i que mi m’grdri fer un comentri, i que més que tot es convertís en un suggeriment. L indústri del plàstic es molt potent i rreld rreu, fins l punt d’hver elimint pràcticment el pper d’embltge, desprès d’hver rebut tot el suport de tots els governs en tots els processos del seu creixement j f molts nys, i que jo no voldri entrr en el cmp de discussió, de qui er el mes beneficit; però sí, que lgú teni de ser conscient del perjudici que portri l societt i l ntur l proliferció d’quest producte, que r no sbem com turr el seu procés, i que el ml cust, j no te remei, i que per pivgr el ctstròfic futur, es vol, que un vgd mes, l’ultim nell de l cden, sigui qui posi un pedç l problem en perjudici de l seu butxc, fent-li pgr l boss en els supermercts i botigues, “que no es ltre que l mestress de cs”, per d’quest mner poder reduir l’ús d’quest producte tnt difícil de eliminr del plnet, i que tnts beneficis est proporcionnt l sector productor.
Llegir-ne més
Màrius Viella
29 de maig de 2008 19:07 h
La nova cultura del vi
Qun les excentricitts de l’ús de poder mrquen el ps i el ritme econòmic i socil , crec que lgú tindri de poder exigir responsbilitts , en el cs de que les lleis imposdes no tinguin l’efecte pronostict , i que mes mes, qun repercutit en el sistem econòmic del sector productor , i l hosteleri i resturció, com es el cs del vi. No s’h demostrt que quest sector sigui l cus de l sinistrlitt lborl n’hi de trànsit, perquè quest mesur preventiv inclogui quest sector , que de ben segur que el problem j començ preocupr ; mi com r quest sector hvi celebrt tnts congressos i tntes presentcions de vins de “Denominció D’Origen”, igul com de concursos de “sommeliers”, prodignt l cultur del consum, per un societt que si el preu d’un dinr no sobrepss ls cent € no menj gust; i quí es llà on jo voldri fer lçprem en mtèri d’interessos, fins l punt que l ciènci medic tmbé s’interess per sber si dos gots de vi negre cd di , son fvorbles o perjudicils per els fectts de problemes crdiobsculrs, ho d’feccions hepàtiques, etc.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs