27 de novembre de 2008 10:36 h
Aquest setmn l’Observtori de les Finnces Ètiques (FETS) v orgnitzr un jornd de reflexió mb l voluntt d’costr tots els ctors que persegueixen el creixement de l’ètic, l responsbilitt o l trnsprènci l món finncer, en un diàleg constructiu. L propost er engrescdor. L voluntt d’vnçr en l definició de les fronteres d’quests conceptes pot ser l bse per encetr un diàleg entre els ctors finncers i els responsbles polítics i institucionls i contribuir envir un misstge més clr i trnsprent l nostr societt.
Llegir-ne més
26 de novembre de 2008 19:25 h
Tel.l el que port gstt el govern mericà durnt quest crisi finncer... Del newsletter llibertri, un estimció del cost del tsunmi finncer més enllà dels 700.000$ milions del Pl Pulson (Not: qun diu “billion” vol dir milers de milions), dt de 14 de novembre, i per tnt pre-Citibnk i pre-ltres juts que s'estn nuncint quests drrers dies: * $29 billion for Ber Sterns * $143.8 billion for AIG (thus fr, it keeps growing) * $100 billion for Fnnie Me * $100 billion for Freddie Mc * $700 billion for Wll Street, including Bnk of Americ (Merrill Lynch), Citigroup, JP Morgn (WMu), Wells Frgo (Wchovi), Morgn Stnley, Goldmn Schs, nd lot more * $25 billion for The Big Three in Detroit * $8 billion for IndyMc * $150 billion stimulus pckge (from Jnury) * $50 billion for money mrket funds * $138 billion for Lehmn Bros.
Llegir-ne més
26 de novembre de 2008 18:19 h
F unes setmnes els mitjns de comunicció se'n vn fer ressò. L'estudint mrroquí de 18 nys, Yssin Belssl, en un cte que no podi imginr els problemes que li portri, v tindre l pensd de modificr l pissrr de l clsse el lem del regne del Mrroc, “Déu, Pàtri i Rei”. El jove culer v cnvir l prul Rei per Brç. L'cte, que no huri d'hver tingut més trnscendènci, sí que ho tingué per l director de l'institut que cridà l Gendrmeri Reil. Els lumnes de l clsse foren interrogts i colpejts, segons el periòdic Al Yrid l Ul, fins que es v sber qui hvi gost escriure quell “scrilegi”.
Llegir-ne més
26 de novembre de 2008 10:53 h
F 8 nys que trebllo l sector editoril i cd vegd m'fect més el que considero un ml prxis vergonyos: l mni que tenen certes editorils que pertnyen grns grups multincionls en insistir en recollir, cop de tlonri, evidentment, el que hn trebllt les petites editorils. L fein de l'editor, entre ltres coses, consisteix en descobrir nous utors i introduir-los, poc poc, en un merct en el qul són completment desconeguts. Aquest fein, bnd d'un inversió econòmic inicil fons perdut, requereix d'olfcte i dedicció més de pciènci i un ferm convicció en l qulitt de l'obr de l'utor pel qul hs decidit postr.
Llegir-ne més
26 de novembre de 2008 00:58 h
Aquest mteix vespre he estt un eston prlnt mb en Quimrro. Només és qutre nys més grn que jo i ens coneixem de tot l vid, mlgrt que no ens hem fet gire. Ar potser fei més de trent o trent-cinc nys que no prlàvem de tu tu. Abns d’ixò, poc més que lgun breu slutció i un somriure sempre l mútu disposició. L’he vist grn, és clr, com suposo que ell m’hurà vist mi. Els nys no perdonen ningú. L convers h estt curt i, com no, cordil i grdble. A mi, però, m’h quedt un cert regust gredolç.
Llegir-ne més
25 de novembre de 2008 17:22 h
Bondt Bibliotec Ncionl de Ctluny Fins el 30 de novembre. Dos noms: L Plnet i Cristin Cervià. Avui us prlo d’un de les millors obres que he nt veure últimment. Es trct de Bondd l drrer producció que l Sl L Plnet port Brcelon. Aquest productor h trebllt colze mb colze mb el Festivl Tempord Alt de Giron i després de molts nys Giron, el seu director, Pere Puig, vol fer-se un lloc l’escen brcelonin. Bondt prl sobre el bé i el ml i el petit ps que hi h entre l’un i l’ltre. “Per què l bon gent es precipit cp l ml?” i “I tu,què huries fet?” són dues de les preguntes que hom es plntej en veure l’espectcle seduït per uns persontges que no es veu mb cor de jutjr.
Llegir-ne més
25 de novembre de 2008 17:10 h
El 21 de novembre de 1927 fei cinc dies que els treblldors de les mines de crbó de l’estt de Colordo s’hvien declrt en vg, convocts per l Interntionl Workers of the World. Aquell mtind, compnyts de les seves esposes i dels seus fills, els miners de l’explotció Columbine es vn concentrr l port nord de l’explotció. Els dies precedents hvien estt rebuts mb gletes i cfè, encrregts per Josephine Roche, l fill del propietri. Aquest vegd, però, els esperven un grup de ràngers i de civils rmts mb fusells, pistoles utomàtiques i tres metrlldores pesdes.
Llegir-ne més
25 de novembre de 2008 00:10 h
J f nys, l necessitt de crer des de l societt civil orgnitzcions que sobretot lluitessin per l’ssoliment de l plen normlitzció lingüístic ls Pïsos Ctlns, v dur l nixement de l Coordindor d’Associcions per l Llengu Ctln, de l Pltform per l Llengu i, drrerment, l creció de l Fundció Reeixid, proper l CAL des d’un àmbit més cdèmic. El cs és, però, que tot i l inestimble importànci d’quest tipus de col·lectius culturls del tot necessris per l’orgnitzció d’ccions i de cmpnyes rreu del territori, cl que mi oblidem l qulitt individul -no ho confonguem mb individulist- de l lluit per l defens de l llengu.
Llegir-ne més
25 de novembre de 2008 00:07 h
Aquests drrers dies Brcelon hem celebrt les 3es Jorndes Interncionls de prems grtuït orgnitzdes per l’ACPG i que h contt mb l presènci de més de 400 congressistes d’rreu del món: Europ, Amèric, l Índi i Moçmbic. L qulitt extrordinàri dels ponents, el ritme trepidnt de les conferències h portt ls ssistents viure el millor congrés de prems grtuït celebrt fins r rreu del món i h consolidt Brcelon com l cpitl de l reflexió i l’nàlisi de l prems grtuït. Tot ixò, des d’un ssocició ctln de prems, que conseguit doblr, com mínim, l’ssistènci de congressites del recentment celebrt “1º congreso mundil de prens grtuit” de Mdrid.
Llegir-ne més
24 de novembre de 2008 18:13 h
Ràpid i interessnt test que comentv f uns dies l’mic Albert Cstellnos per sber/confirmr on et situes en l’espectre polític. A mi em v sortir liberl ( l’mericn), l fronter mb llibertri (veure imtge djunt). Em v sortir liberl perquè defenso de form rdicl l llibertt individul, sense interferènci de l’estt, i sóc especilment beligernt en l defens de l llibertt d’expressió i dels drets humns. No em v sortir llibertri del tot perquè crec que l’estt h de tenir un rol (petit, ixò sí) per ssegurr l llibertt d’oportunitts i protegir el dèbil (o, com em dei f uns dies Jordi Cuminl, el concepte de “nobody left behind”).
Llegir-ne més