Miquel Estruch
9 de gener de 2009 19:56 h
Tant és avui com demà (Carta oberta a Joan Puigcercós)
Benvolgut compny i President, He llegit tentment el teu post No Cedirem, mereixem més i m’h resultt reconfortnt trobr-hi un fort sentit de responsbilitt que vl l tev posició l front d’un prtit com el nostre, sempre subjecte ls tòpics pejortius mb els quls som permnentment ssetjts. F molts nys que sbem que no gudim, no j de l complicitt, sinó ni tn sols d’un cert “Fir Ply” per prt de cp mitjà de comunicció, qun no es trct d’un obert i declrd hostilitt mnifest. Això és ixí i juguem mb questes crtes de sempre.
Llegir-ne més
18 comentaris
Salvador Garcia
9 de gener de 2009 17:58 h
Frases de la setmana
Els polítics són sempre el mteix. Prometen construir un pont encr que no hi hgi riu (Nikit Jruschov) No hi h res pitjor que l’estupides gressiv (Johnn Wolfgng von Goethe) We hve given wy fr too mny freedoms in order to be free. Now it's time to tke some bck (John Le Crre - no ho sé; és un tem que em preocup, i que no tinc clr on està l’equilibri) Les grns ments discuteixen idees, les ments mitjnes discuteixen events, les ments petites discuteixen persones (Admirl Hymn G. Rickover) Winners mke it hppen.
Llegir-ne més
Vicent Luna
9 de gener de 2009 17:45 h
De Madrid al cel.
Les tensions, les cues, les cncel•lcions els retrds etc, en definitiv el cos que s'hi produí el primer cp de setmn de l'ny l'eroport de Mdrid-Brjs, ens h demostrt un vegd més l febles de l xrx eronàutic, mb un gestió totlment centrlitzd per Aen i , com diu Xvier Domènech, ”un compnyi privd, Ibèri, mb privilegis de públic”. En quest cs, el motiu v ser que 7 controldors eris, del totl de 27, no s'hi vn presentr trebllr l'eroport , i çò v provocr que unes 2.200 persones s'hgueren de quedr el divendres l'eroport mdrileny sense poder vitjr com conseqüènci de les cncel•lcions i retrds.
Llegir-ne més
David Minoves
9 de gener de 2009 04:51 h
No ens podem quedar impassibles mentre cauen les bombes
El pl d'lto-el-foc de Frnç i Egipte, mb el suport dels EUA, l Unió Europe, l'Autoritt Ncionl Plestin, Síri i el Líbn h estt rebutjt per Isrel i per Hmmàs. Per l sev bnd, el Consell de Segurett de l’ONU v provr, divendres l mtind, un resolució en què demn Isrel i Hmàs l'lto-el-foc immedit Gz, l retird de les tropes isrelines i l'ccés l'jud humnitàri que tmbé h estt rebutjt per Isrel i per Hmmàs. Mentrestnt, continuen els bombrdejos i les incursions per terr l Frnj de Gz i el llnçment de projectils Isrel, quest cop des del Líbn.
Llegir-ne més
Col·lectiu 2014
8 de gener de 2009 23:30 h
El PSC ha de triar: Zapatero o Catalunya
Se li cb el temps l PSC. En pocs dies, Rodriguez Zptero desvetllrà el joc del finnçment; en pocs dies, l pregunt clu serà públic: qunts diners es posen l sistem de finnçment i qun toc cdscun de les 15 CCAA de règim comú? “El joc del finnçment” o l frivolitt de Zptero, deixrà contr les cordes l PSC sobretot si l propost consisteix, com sembl, en cnvir-ho tot perquè tot quedi igul. El PSC i el President Montill tenen un problem, i el tenen perquè quest cop els republicns, tl i com diu el seu President Jon Puigcercós en el seu bloc.
Llegir-ne més
Salvador Garcia
8 de gener de 2009 20:26 h
Ajudes al porno
Després dels juts ls sectors finncer i utomobilístic mericns (bil-outs) ltres empreses i indústries estn fent cu per emportr-se l sev prt. L drrer, l indústri del porno mericn (“dult entertintment”), que trvés de Lrry Flynt (Hustler) i de Joe Frncis (Girls Gone Wild) h demnt 5.000$ milions. L ró? L principl, que si juden tothom, ells tmbé. Altres, que les vendes en DVD hn bixt (tot i que el tràfic en les webs està pujnt). I l’rgument definitiu: l indústri del porno s’h vist fectd per l crisi, i mentre que els mericns poden viure sense cotxes (i tot i ixí s’hn dont juts ls fbricnts de cotxes) no els convé viure sense sexe.
Llegir-ne més
Gerard Ollé
7 de gener de 2009 23:07 h
Ecollemia de butxaca: Previsions de futur. Context internacional.
Els drrers mesos del 2008 ens hn dut un escenri econòmic d’llò més complict i pssionnt on ningú sp ben bé en quin estdi de les crisis ens situem ni com cturn els gents econòmics continució. Podri sembl que, pel que f l crisi interncionl, hem supert els pitjors moments i r poc poc tot es rejustrà, suument, bns de donr ps l següent etp de trnsició que ens impulsrà novment cp un creixement lent i sostingut (fins que tornem entrr en crisi). I dic ‘podri semblr’ perquè l situció interncionl és extremdment complex i difícil d’nlitzr.
Llegir-ne més
Salvador Garcia
7 de gener de 2009 16:19 h
Grans perdedors de Wall Street (incloent-hi el gran gran perdedor)
Interessnt llist dels 15 principls perdedors (en termes econòmics) de l'ny Wll Street. Noms il·lustres: (2) Wrren Buffett (en sóc un grn dmirdor), l'home més ric del món, que v fer un espectculr inversió de 8.000$ milions en condicions preferents Goldmn Schs i Generl Electric en un moment en què s'enfonsv el món, h perdut 13.600$ milions; (4) Hnk Greenberg, ntic president d'AIG, ssegurdor que v hver de ser resctd pel govern mericà un cost de 85.000$ milions, que h perdut 3.000$ milions; (10) Jimy Cyne i (11) Dick Fuld, ntics CEOs de Lehmn Brothers, que hn perdut cdscú 1.
Llegir-ne més
Plataforma per la Llengua
7 de gener de 2009 12:20 h
Coca-Cola i l’etiquetatge en català
El psst 12 de desembre v fer justment 15 nys que l Pltform per l Llengu v conseguir plegr més de 18.000 llunes buides de Coc-Col l plç Ctluny de Brcelon i fer un rètol gegnt que dei, en mjúscules, “Etiquetem en ctlà”. Aquest rècord Guiness v significr el tret de sortid de l’ctivitt de l Pltform per l Llengu, que 15 nys després h rebut el Premi Ncionl de Cultur l Projecció Socil de l Llengu Ctln de l Generlitt de Ctluny 2008. L’ny 1993, no hi hvi dins l Unió Europe ni dins els pïsos de trdició democràtic un llengu tn prld com el ctlà que Coc-col no emprés en l’etiquettge dels seus productes.
Llegir-ne més
Oriol Junqueras
6 de gener de 2009 17:00 h
Un llarg camí sindical
El 1958, fei tot just dos nys que finlment Ctluny hvi tornt ssolir l rend per càpit de 1936. És dir que el frnquisme hvi necessitt disset nys per recuperr llò que hvi destruït mb tres nys de guerr. Un indicdor prou contundent de l incompetènci econòmic de l dictdur. Un incompetènci que er fruit tnt dels seus límits mentls com de l sev voluntt explícit d’estrngulr els slris per tl d’fvorir –lmenys suposdment– els grups socils que eren propietris dels mitjns de producció –i que, com mínim, teòricment– eren més propers l règim.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs