Anna Peña
10 de març de 2009 00:56 h
Els Països Catalans: de Brussel·les a València?
Aquest cp de setmn hem sigut molts els qui hem fet vi cp Brussel·les l mnifestció convocd pels 10mil ctlns Brussel·les. Drrere de l convoctòri l necessitt d'interncionlitzr el conflicte dels Pïsos Ctlns Europ. Els milers d'ssistents, no només suposen un colp d'efecte quest necessitt d'interncionlitzció sinó que poden ser un bon lend per l moviment independentist bstnt costumt l'utoflgelció excessiv. Segurment el fet que Brussel·les es convertir en punt de trobd de diferents genercions d'independentistes, i de diferents indrets és l millor notíci possible, no sols per l convoctòri concretment sinó per seguir fent pssos endvnt.
Llegir-ne més
12 comentaris
Josep Maria Loste
9 de març de 2009 22:43 h
Sense fonaments
El drrer informe de Càrits en l’àmbit de l’Alt Empordà, com sempre molt ben documentt i explícit, pos de mnifest que en quest territori - dlinià i toct per l trmuntn- tenim un problem molt greu que v més enllà de l crisi ctul . Segons quest estudi, es pot interpretr que l comrc de l’Alt Empordà té un model socioeconòmic feble, sense fonments i poc diversifict, que ens pot complicr encr més el futur proper. No és cp secret, ixò ho hem dit i publict molts rticulistes i tmbé experts i nlistes diversos, que l comrc de l’Alt Empordà -mb l sev cpitl l cpdmunt- destc per tenir (per ptir) un model mss depenent d’un estructur excessivment terciritzd, molt poc especilitzd i de no mss qulitt.
Llegir-ne més
Rival Petit
9 de març de 2009 20:03 h
Jornada 26: Madriditis
BARÇA- ATHLETIC 2-0 Abns de començr l crònic de l jornd, voli comentr un prell de coses. L primer és demnr que preu tenció un moment l imtge de l dret, que correspòn poc més d'un ny. L segon és dir que ofereixo diners i un setmn de fvors sexuls mb l txti del de l 13 cnvi d'entrdes per l finl de cop entre l'Athletic i el Brç, per poder homentjr com mereix el primer dels espnyols en frternl comunió entre bscos i ctlns. És ben cert que no és molt generós oferir l txti del de l 13, però després de que l mev em deixés de prlr per l'tenció que li vig prestr totes les coses que em v intentr dir durnt els 90 minuts de l plliss que els lleons vem clvr l Sevill l setmn pssd, un h de sber on són els seus límits.
Llegir-ne més
Vicent Luna
9 de març de 2009 18:56 h
Un dia per oblidar.
Hi h persones que en un dimrts 13 prenen tot men de precucions.És el di de l ml sort, de les desgràcies. Tot i que lguns no creiem en questes supersticions, si que és veritt que, per csulitt de l vid, hi h dies que les desgràcies s'munteguen un dmunt l'ltr.Primer diumenge de mrç, i sense ser ni dimrts ni 13, v ser un d'quests dies que, per lguns, millor oblidr. A migdi lgunes televisions obrien l secció de notícies mb l mort de l'ctor Pepe Rubines. El trspàs d'quest polifcètic ctor d'origen glicoctà, com ell li grdv dir-se, h sigut un pèrdu irreprble.
Llegir-ne més
Oriol Junqueras
9 de març de 2009 12:36 h
Allò que no és important
El primer trimestre de 1928, el doctor Crles Crdó v publicr un tríd d’rticles tn excepcionls que continuen sent plenment ctuls: “Tres coses que no tenen importànci”, “Tres coses que tenen importànci” i “L’honestedt, màxim importànci”. El primer d’quests rticles començv ixí: “Entre tnt munió de coses que ens obturen l percepció, n’hi h tres que no tenen importànci: l petites mteril, el frcàs del moment present i l mnc d’ltveu”. Segons el cnonge Crdó, “ser petit no té cp importànci, qun es tnc dins l pròpi entrny un esperit cpç de desplegments mgnífics”.
Llegir-ne més
Gerard Sesé
9 de març de 2009 12:00 h
Jo, a Brussel·les, hi vaig ser
El di 7 de mrç del 2009 jo hi vig ser. Vig vitjr Brussel·les per mnifestr-me fvor del dret d’utodeterminció de Ctluny i dels Pïsos Ctlns. Vig experimentr les senscions que j imginv, però totes elles multiplicdes per tres. V ser un èxit col·lectiu sense precedents. Un inicitiv cred trvés de l xrx que es v convertir en un moviment de msses. No sé si vm superr els 10.000 però erem tnt gent... el goig er espectculr. Pensr que un cp de setmn de mrç i en plen crisi econòmic 10.000 ctlns vn fer l’enorme esforç de vitjr l cpitl europe per mnifestr-se t’ompli de felcitt i relitzció personl i col·lectiv.
Llegir-ne més
Hèctor Buenaventura
9 de març de 2009 00:00 h
A partir d'ara tindrem ànima
Pocs, questes lçdes, desconeixen què és l'Ànim. I no em refereixo l terme religiós o filosòfic que respon com "substànci espiritul de l'home", com res l'Alcover-Moll, sinó l nou progrm culturl que s'estren vui dilluns l vespre. L'ànim, per quells que no creiem en un ésser superior omnipotent i omnipresent sigui cristià, musulmà, jueu o zorostrist, design un ide relciond mb el fet de l consciènci i per un ltr bnd mb el conjunt d'hbilitts que són exclusives de l'ésser humà.
Llegir-ne més
Col·lectiu 2014
8 de març de 2009 22:50 h
On eren Romeva i Tremosa? A Brussel·les no!!!!
O més ben dit on eren IC/EUiA i CiU? com és pot dir un cos i fer-ne un ltre. En referènci l primer, no tinc cp dubte que si l defens de dret decidir fos d’un pís del tercer món, el i els seus estrien l cpdvnt, si els ctlns fóssim fricns o un repúblic bnner, no tindri cp dubte del pper destct que tindrien, no sols intentrien profitr-ho, si no que frien el possible per cprr l primer fil de l mnifestció. En referènci l segon, estic més perplex, bon prt de l gent que h impulst l cmpny dels 10.
Llegir-ne més
La Campanya Permanent
8 de març de 2009 22:11 h
No, sense el meu twitter
Trnsprènci, proximitt, vercitt... són lgunes de les demndes que normlment fn els ciutdns ls polítics en l’exercici de les seves tsques. Unes demndes que mb l’rribd de les noves tecnologies poden començr trobr sortid. Tot depèn de l voluntt d’quest l’hor d’utilitzr les eines 2.0 en el seu di di i del seu compromís rel per comunicr-se mb l gent del crrer. Un comunicció que és més proper i immedit però que tmbé pot posr en un compromís més d’un. Un exemple d’ixò és el que h psst quest setmn pssd l Comunitt de Mdrid.
Llegir-ne més
Rival Petit
6 de març de 2009 18:10 h
La cirereta que li va faltar al pastís
Si l Llei Bosmn s'hgués vnçt cinc o deu nys, lgú dubt que Déu huri cridt René Higuit l seu costt? Efectivment, només les restriccions en l'lineció d'estrngers vren impedir que René Higuit fes el Drem Tem més espectculr del que v ser. Això sense desmerèixer el grn Andoni Zubizrret, peç importntíssim en tots els títols que es vren ssolir, com Vldès n'h estt en tots els que s'hn conseguit i en serà en tots els que s'conseguirn, mlgrt els spersors compulsius de vòmits dels subnormls de l grd culé i de l prems esportiv.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs