20 de juny de 2009 00:41 h
Segurment el di menys fortunt per IC, v ser quell en que vn cceptr dirigir l Conselleri d’Interior. Vist el resultt obtingut, s’h demostrt l sev incpcitt per ssumir i dirigir l relitt de les coses. En poques prules gestionr certes responsbilitts els hi ve grn, molt grn. Però , tothom té dret equivocr-se, fins i tot IC; el que no tenen dret és trir l govern d’entes i, sobretot, trir un cop més l Pís. Les declrcions fetes pel Conseller Jon Sur , on firmv “cd prtit polític que form prt del Govern triprtit pot donr suport o no l'cord finl de finnçment" ,són un míssil l líni de flotció del Govern d’Entes, trenc pel mig l’cord de prendre un decisió conjunt sobre l’cord de finnçment.
Llegir-ne més
19 de juny de 2009 15:41 h
Com molts intel•lectuls, er incpç de dir un cos senzill de form senzill (Mrcel Proust) Les dones tenen un instint mervellós sobre les coses. Poden descobrir qulsevol cos l’excepte llò obvi (Oscr Wilde – és cert?) I m not hs-been. I m will be (Luren Bcll) Reding mde Don Quixote gentlemn. Believing wht he red mde him md (George Bernrd Shw - no ens podem creure tot el que llegim, ni el Quixot ni l mjori dels diris ni...) I would rther be exposed to the inconveniences ttending too much liberty thn to those ttending too smll degree of it (Thoms Jefferson, to Archibld Sturt, 1791 - hi estic d’cord, però l’equilibri és molt complict) Suggerid per Adrin Viejo: Every mn is n islnd Suggerid per Webster: L necessitt es l'rrel de tots els temptts contr les llibertts dels homes.
Llegir-ne més
19 de juny de 2009 10:41 h
We in the Col·lectiu Emm hve previously voiced our concern over informtions published in the Finncil Times nd elsewhere tht we felt didn’t properly reflect the stte of ffirs in Spin, nd more prticulrly in Ctloni. On this occsion, however, we would like to prise your Spnish correspondent for his more objective nd thorough report of June 9 (Lnguge policy: Linguistic diversity my be too much of good thing). We especilly welcome the ppernce of new compelling voices from Ctloni countering the centrlist notions tht hve tended to monopolize the floor so fr.
Llegir-ne més
19 de juny de 2009 08:00 h
Si existeix un moment que tots els seguidors de l'noment setè rt tenen present de celebrr-lo, quest és l nit de l grn gl dels Oscrs. Aquests premis, però, no existirien si no fos per l'cdèmi que els torg. L’11 de mig de 1927 es cre ls Estts Units l’Acdèmi de les Arts i les Ciències Cinemtogràfiques de Hollywood; un orgnitzció sense ànim de lucre que compt mb uns 6.000 professionls del cinem. El seu objectiu principl és promoure l indústri cinemtogràfic i vetllr pels interessos dels qui hi trebllen.
Llegir-ne més
18 de juny de 2009 20:27 h
Cnvi de xip mb l immigrció: busquem immigrnts que ugmentin l productivitt de l nostr economi i/o que vinguin gstr. Dues propostes: Per treure immigrció qulificd, fer que els tràmits, procés i terminis per conseguir un vist per un treblldor que tingui un doctort (o un determint màster en un àre tècnic) siguin rpidíssims, qusi immedits (fst trck). Això fcilitri que les empreses ctlnes i multincionls bsdes Brcelon tinguin més fcilitt per treure tlent (seri complementàri l Llei Beckhm, que no només h d’judr fitxr Cristino Ronldo) Per treure estrngers mb diners, oferir vist estrngers que es comprin un cs Ctluny.
Llegir-ne més
18 de juny de 2009 19:06 h
És denigrnt que en temps de crisi estructurl, dur i pur, en què molts ciutdns ho estn pssnt molt mlment, no existeixi un limitció econòmic en l compr-vend de jugdors de futbol i un topll en els sous d’quests esportistes d’élite . Això ve l cs en relció mb el que es podri nomenr “el cs Cristino Ronldo” o “el cs Florentino”; és dir, mb el desemborsment econòmic més grn de l històri del futbol, en què el Rel Mdrid h pgt 94 milions d’euros pel trspàs del jugdor portuguès del Mnchester l club blnc.
Llegir-ne més
17 de juny de 2009 17:32 h
F dos diumenges es tornv prlr en un diri de les dificultts dels docents per exercir l sev funció. És un tem tn recorrent i tn de mod com perillós per l futur de les ules i del sistem d'Ensenyment del nostre pís, i de retruc de tot Europ. Ahir s'firmv que els docents perden prop del 20% del temps fent cllr i seure l'lumnt. És un temps preciós i precís tn perdut i tn mlbrtt que f por. Un treblldor no pot entrr l fein mb por. No pot ser que l'empres no ho eviti. I encr és més greu el fet que no ho evit perquè no ho pot evitr.
Llegir-ne més
17 de juny de 2009 16:50 h
Ens trobem en un desfecció desorbitnt. Com sempre, l dret homogèni i rígid en treu més profit; els conservdors segueixen més o menys votnt mentre les esquerres, especilment l'esquerr independentist es desmobilitz. S'h dit sovint que els votnts d'esquerr sempre són més utocrítics i més exigents que els de dret. Potser és ixò. Tmbé, com sempre l nostr històri, ens perd l'estètic i sovint els ctlns no sbem vlorr l'essènci d'un opció i en cnvi ens brllem i discutim pels detlls secundris.
Llegir-ne més
17 de juny de 2009 16:26 h
Els periodistes de TV3 no hn prt de repetir, durnt quest cmpny electorl, que no signven les notícies per protestr per l imposició de blocs. A prt del nrcisisme periodístic, mb un punt d'ingenuïtt ( lgú li import que no surti el nom del periodist? De fet, lgú s'hi fix?), hi h un trnsfons que reclm que 'els criteris periodístics', com ells els nomenen, són neutrls, objectius i equilibrts mb totes els opcions polítiques. D'entrd és del tot xocnt qun en quest mteix telenotícies nomenen 'president del govern' l president de l'Estt espnyol, però no l ctlà, o qun són cpços d'obrir l'edició mb un notíci d'un nixement reil de l sg borbònic que v invir el nostre pís.
Llegir-ne més
16 de juny de 2009 20:31 h
Insisteixo, més que gstr i mlgstr, un form eficient d’judr superr l crisi és fer que les dministrcions públiques compleixin l llei, siguin eficients, i pguin qun toc. J m’he referit l demor en els pgments de fctures per prt de les dministrcions públiques, vui comento qüestió similr: el retorn ràpid de l’IVA qun quest és negtiu. Cs rel (i un punt drmàtic) d’un bon mic: té un empres industril que f l mjor prt de les vendes l’estrnger. Això li provoc un IVA negtiu, és dir, l’estt li h de retornr IVA que ell h pgt i no h cobrt.
Llegir-ne més