Alfons López Tena
30 de juny de 2009 05:00 h
Escanyar els pensionistes
L’bsènci d’rguments fvorbles l dependènci de Ctluny, el fet que ningú sigui cpç de defensr mb rons que ls ctlns ens és més beneficiós formr prt de l’Estt espnyol que tenir un Estt propi, s’intent mgr pels unionistes mb un doble estrtègi. Aquells que tenen com prioritt l defens dels interessos dels ctlns, que concreten en un utonomi més o menys potent, mlden per fer poc trctiv l independènci contrposnt-l l que nomenen les preocupcions de l gent, que defineixen rrn de terr i de l mner més estret possible: tenir slut i fein, pgr l hipotec, fer pujr els fills, sostenir l gent grn mb les pensions, i poc cos més.
Llegir-ne més
Un comentari
Toni Fernandez
29 de juny de 2009 18:04 h
La Conca de l’Ebre, una conca internacional?
L correct gestió dels recursos hídrics cs nostr pss per un implementció òptim de l Directiv Mrc de l’Aigu (DMA) de l Unió Europe. Aquest directiv estbleix que, de mner cíclic i progressiv, i mitjnçnt un nov mner, sostenible i prticiptiv, de gestionr l’igu, s’ssoleixi un equilibri entre els diferents usos que en fem i l necessitt pròpi del medi i l sev preservció. D’quest mner, es pretén promoure i grntir l’explotció i l’ús del medi de mner responsble, rcionl i sostenible.
Llegir-ne més
Col·lectiu Emma
29 de juny de 2009 13:43 h
A Public Reply to The Daily Telegraph
En quest ocsió responem l’rticle "Ctloni pys homge to the EU, not Spin, s push for independence grows” publict l diri Dily Telegrph. En quest rticle es coment l’evolució del suport socil de l independènci, i es mostr un foto de tres encputxts cremnt les bnderes espnyol i frnces. Des del Col·lectiu Emm pensem que quest foto no reflex el suport socil que té l’independentisme Ctluny, que cd vegd és més trnsversl i està rribnt sectors socils trdicionlment més reticents. En quest sentit s’esmenten els exemples del Cercle Ctlà de Negocis (www.
Llegir-ne més
Salvador Garcia
28 de juny de 2009 20:02 h
Triple crisi econòmica
Més difícil encr, tres crisis lhor, com expliquen Josep Pinyol i el Cercle Ctlà de Negocis. Per un costt l crisi finncer interncionl, que dny greument el sistem finncer i, en conseqüènci, l'economi rel. Per l'ltre l crisi espnyol, greujd per un grn bomboll immobiliàri, un grn dèficit de compte corrent, i un bix productivitt. Krugmn, el grn gurú (junt mb Obm) dels progres mundils, h dit que Espny hurà de bixr els sous dels treblldors o bndonr l'euro. I per remtr-ho, l crisi ctln: un 10% d'espoli fiscl, 21.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
28 de juny de 2009 16:58 h
L’electricitat, els trens i la sobirania
Ctluny pg el 25% del totl de l trif elèctric de l'Estt, el mteix percenttge que se li crreg en concepte d'ctivitts de distribució. Però només rep el 15% de les inversions que es destinen l xrx de distribució d'energi les llrs i empreses ctlnes. Les diferents vries dels nys 2006, 2007 i 2008 , tnt Brcelon com comrques, posen de mnifest l'estt lmentble d'un ltr infrstructur importnt per fer funcionr un pís. Com pot ser que l cigud d'un cble provoqui un cos que deixi l cpitl de Ctluny com si fóssim en un pís tercermundist? Amb tot, sembl lògic pensr que l xrx, que és un conjunt de mlles interconnectdes, no estn connectdes de mner dequd, i l més mínim punt de demnd, l infrstructur no gunt.
Llegir-ne més
Oriol Junqueras
27 de juny de 2009 08:00 h
Entre l’escepticisme i el compromís
En un ocsió, mentre escoltv els scerdots d’un temple egipci que explicven multitud d’històries sobre els seus déus, Hecteu de Milet es v deixr portr per l gelosi i l vnitt. Enfrfegt dvnt de tnt ostentció, no v voler ser menys i v ssegurr que ell tmbé teni un origen diví. Un mic incrèduls, els egipcis li vn preguntr quntes genercions es remuntv el supost déu que hvi dont origen l sev nissg, i, stisfet d’hver despertt l’tenció dels seus interlocutors, Hecteu v reconstruir les setze genercions d’vntpssts que el seprven del seu ntecessor sobrenturl.
Llegir-ne més
Màrius Viella
26 de juny de 2009 23:30 h
Politiques de subvencions
Polítiques de subvencions Tl i com j estv cntt , les subvencions portdes per prt del govern l sector utomobilístic , j est donnt el fruit que els ciutdns que tenen mes problemes intuïen , que els únics beneficiris serien els que no tenen cp problem per comprr el cotxe ; dons fins i tot , hn profitt fer el cnvi mes vit per no perdre quest oportunitt, , tl com v dir un don les cmeres de TV, que l’estlvi conseguit , fcilitt per el govern i el concessionri , er de uns 5.500€, pgnt l contt i mb diner de curs legl, que segons sembl , es el sistem emprt per l mjori de les opercions que s’hn portt terme des de l posd en circulció de l subvenció ; però lo mes lmentble es , que no s’h ugmentt l producció , però si que s’h ugmentt els comidments , i mes que ugmentrn ,segons Nissn i Set.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
26 de juny de 2009 22:36 h
La TDT, el català i els drets fonamentals
És curiós consttr com en cd esdeveniment/vnçment tecnològic - que fect l conjunt de l societt - el govern centrl, l’dministrció espnyol en generl, i els poders fàctics espnyolistes ho profiten per intentr minoritzr encr més l llengu ctln . Això, justment, és el que podri pssr properment mb el desenvolupment de l TDT ( televisió digitl terrestre ) el di que es fci efectiv l’nomend pgd nlògic. Per quest ró trobo molt bé l inicitiv de l Xrx de Consumidors mb llengu, l qul h post en mrx un cmpny ( es pot trobr l pàgin web : www.
Llegir-ne més
Salvador Garcia
26 de juny de 2009 19:45 h
Frases de la setmana
Si no frcsses de tnt en tnt vol dir que no estàs fent res gire innovdor (Woody Allen) Silent grtitude isn't very much use to nyone (Gertrude Stein) Abns de csr-me teni sis teories sobre com educr els fills; r tinc sis fills i cp teori (John Wilmot – bny de relitt, jo tmbé; per cert, curiós, molts tenen moltes teories... sobre com educr ls fills dels ltres!) 100% of the shots you don’t tke don’t go in (Wyne Gretzky) Mngement is doing the things right; ledership is doing the right things (Peter F.
Llegir-ne més
Màrius Viella
26 de juny de 2009 18:29 h
La Nit de San Joan
Qun els ccidents i les lesions es produeixen per ctivitts ho circumstncies que el di di exigeix ssumir el risc , soc el primer en lmentr tl situció ; però qun questes situcions s’hn produït per un mnc de respect l mjori dels ciutdns , i tot l comunitt cnin , com tmbé l sector hospitlri i l ptrimoni públic i privt , i l dret l intimitt , em cost mol expressr cp sentiment de consol, ( tmpoc puc dir que ho celebro) ; els governs hn frcit ls ciutdns , d’obligcions discrimintòries rgumentnt el benestr i l segurett d’ctius i pssius , que de tothom es sbut , que l únic finlitt es l recptció econòmic , per poder fer front l grn despes socil, dministrtiv i supèrflu que tmbé es reflecteix l nit de Sn Jon , que represent un exercici trdicionl, provocnt un excessiu desplegment de serveis , per poder tendre les conseqüències dels irresponsbles .
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs