11 de juliol de 2009 18:02 h
Stokölm Tetre Borrs (Festivl Grec) Fins el 26/07 “...gonn strt revolution from my bed” (del tem Don’t look bck in nger, d’Osis) El tetre, com l rest d’rts, es reinvent di di o si més no, ho huri de fer. Em venen l cp molts renovdors de l drmtúrgi de tots els temps però n’hi h un especilment importnt que l v lir molt gross... John Osborne. Aquest v inugurr el moviment dels “Angry young mn” i de fet, n’er ell mteix el màxim representnt, bé, ell i l sev creció: Jimmy Porter protgonist de Look bck in nger.
Llegir-ne més
11 de juliol de 2009 13:19 h
Si el Govern de l'Estt f un propost de finnçment que ens permeti ssolir i consolidr en el drrer ny d'plicció del model lmenys 3.800 milions d'euros en els terminis previstos per l'Esttut, i que situi Ctluny en el 105 del rànquing de recursos per càpit, el Govern de l Generlitt i els prtits que li donen suport l'cceptrn. No serà l'horitzó idel per Esquerr, però si que donrà compliment l que preveu l'Esttut provt, i portrà com mínim els recursos proposts r f un ny per l Cmbr de Comerç de Brcelon.
Llegir-ne més
9 de juliol de 2009 20:28 h
Només vius un vegd – però si ho fs bé, mb un vegd n’hi h prou (Joe Lewis) Qulsevol consell que donis, sigues breu (Horci) A little inccurcy sometimes sves tons of explntion (Ski, "The Squre Egg", 1924) L mesur del cràcter rel d’un person és què fri si ningú mi ho descobrís (Mculy) Chrcter cnnot be developed in ese nd quiet. Only through experience of tril nd suffering cn the soul be strengthened, mbition inspired, nd success chieved (Helen Séller) Motivtion is wht gets you strted.
Llegir-ne més
8 de juliol de 2009 13:44 h
A prtir del curs 2010-2011, l Unió Europe inclourà el ctlà, el bsc i el gllec en el progrm d'ensenyment intensiu per estudints ersmus que cursin estudis en qulsevol universitt on l'ús d'questes llengües sigui hbitul. D'quests cursos d'entre dues i sis setmnes j en són beneficiris, més de les llegües oficils de l UE, l'islndès, el noruec i el turc. D'ltr bnd, qutre setmnes enrere, el grup Verds-Alinç Lliure Europe v proposr un pcte entre liberls, verds-ALE, socilistes i comunistes per votr conjuntment un cndidt liberl l presidènci del Prlment Europeu, en un intent d'impedir l reedició del pcte entre socilistes i populrs que sempre es reprteixen quest càrrec cd legisltur.
Llegir-ne més
8 de juliol de 2009 08:00 h
El 20 de juny de 1931 s’enllesteix l’Esttut de Núri. Un projecte esttutri que obté el suport de l Generlitt, de 1.063 municipis i d’un mpl mjori de l poblció en ser vlt íntegrment el 2 d’gost en un plebiscit populr msculí, pel qul, s’hi mostren fvor 595.205 homes d’un totl de 792.574 mb dret vot. A bnd, l president Mcià se li lliuren 432.111 signtures de dones (tindrn dret vot prtir de les eleccions espnyoles de novembre del 1933) i 102.063 d’immigrnts encr no censts. Mlgrt que el mes d’bril nterior l “Repúblic Ctln” hgués dont ps l “Generlitt de Ctluny”, el nivell competencil previst en l’Esttut de Núri demostr que els dirigents republicns no hn renuncit en bsolut l seu horitzó sobirnist (i intenten limitr-se protgonitzr un mrrd, sot l’menç d’un intervenció militr).
Llegir-ne més
6 de juliol de 2009 23:20 h
L injust i escndlos situció del finnçment de Ctluny està esdevenint un problem de dignitt socil , de pèrdu de l dignitt dels ciutdns de crn i ossos . Qun j h psst girebé un ny del límit mrct per l’Esttut ( un llei orgànic de l’Estt, cl recordr-ho) per cordr el finnçment, el més clent encr és l’igüer . Es pot firmr que quest situció, trmpos per prt de l’Estt, d’nr jornnt un finnçment just per cs nostr , està en vies de provocr un utèntic frctur de l dignitt socil de Ctluny .
Llegir-ne més
6 de juliol de 2009 21:08 h
I si fòssim independents? “Ai, quin por” de vegdes penso. Potser molts dels desstres ctuls no pssrien, però no tinc clr que de sobte tindríem polítics i governnts preprts i mb sentit d'estt. Cert, Itàli gunt pesr de Berlusconi, i Zptero no és precissment un crck, però ni Itàli ni Espny són el meu model, ni el nostre punt de prtid és el seu: estts consolidts prov de lldres i incompetents. Exercici teòric, imginem-nos un estt ctlà: Sur Ministre d'Interior. Què fri l'Interpol? Confiri secrets jihdistes un ntisistem guy que v mnis mb mics de Hms? Us imgineu el Conseller Bltsr en un conferènci de ministres de l Unió Europe (potser no es presentri si jug el Brç)? I en quin estt es veuri que un prtit mjoritri critiqui l'cció diplomàtic del Govern l'exterior (com sovint f CiU), o què el propi Govern limiti l sev cció exterior pel por l què dirn (com mb l mins ssistènci institucionl ctln en l’enterrment de Vicenç Ferrer)? Critiquem Mdrid, però moltes vegdes som els ctlns els que som incpços de decidir i vnçr.
Llegir-ne més
6 de juliol de 2009 15:40 h
Vig dir que en prlri i en prlo. N’hi h que em diuen que sóc mss críptic. D’ltres que fig homilies. Encr n’hi uns ltres que em diuen que no em mullo prou. Segurment tots tenen un prt de ró, no ho negré, però jo continuo dient que no hi h pitjor sord que el qui no vol escoltr ni pitjor neci que el qui no vol entendre. F dies que, contr corrent, vinc dient que en ixò de l Peny, ningú gos tocr el moll de l’os. Com molt, lguns esgrrinxen l pell del problem volent fer-nos creure que som dvnt l mre de totes les corrupcions, mentre que d’ltres intenten fer prevldre el “quentu de l llgrimet” per mgr l’ou covrot que els put l’rmri dels mls endreços.
Llegir-ne més
4 de juliol de 2009 23:03 h
Segons el drrer estudi del RACC, entrr Brcelon en cotxe és girebé el doble de ràpid , fins i tot en hores punt, que fer-ho en trnsport públic. El mteix RACC, gens sospitós de voler nr en contr del interessos del vehicle privt, consell millorr el trnsport públic rreu de Ctluny perquè els conductors deixin el cotxe cs i es desplcin en tren o utobús . Dvnt d’quest empíric evidènci tn escndlos cl preguntr-se . Per qun les judes, de debò , l trnsport públic ? No hi dubte : el cotxe privt és un símbol d’un frcàs històric d’un finl d’etp, tot i que l’dministrció, els governs, encr es resisteixen dmetre-ho Amb quest mner d’ctur tn negtiv nem corcnt l qulitt de vid de l grn mjori de ciutdns .
Llegir-ne més
4 de juliol de 2009 22:21 h
Constntment “ floreixen nous mmdors “, que jo no se si l vc donrà per tnt , principlment en moments que seri recomnble reduir despeses dministrtives , procurnt que l fein de tres funcionris l fes un de sol, mb el mteix temps ; (fig quest observció , perquè per el fet recollir un trget , l’juntment que ni tnt sols de ser signd, hi hvi tres persones disposdes fer-me l’entreg, desprès de tres cops d’nr per quest gestió), però l cos no v per quest cmí , perquè cd di els governnts necessiten mes ssessors i mes col·lbordors , per portr els llibres de un desptx l’ltre i per netejr els vidres dels cotxes i estendre ctifes ; com que l vent d’hbittges s’h post difícil i complicd , , result que el govern de l Generlitt h busct un reforç per ADIGSA (A què ens dediquem? Gestionem, impulsem i executem les polítiques d’hbittge en el territori, dins dels àmbits de l’hbittge socil, l’ccés l’hbittge, l rehbilitció i millor del prc públic i l’dministrció i gestió d’hbittges públics i privts.
Llegir-ne més