Lluís Juncà
5 d'agost de 2009 09:21 h
El camí islandès
Mentre els ctlns ens debtem mb eternes reformes esttutàries, enrevessts sistemes de finnçment, dèficits fiscls i especulcions sobre l sentènci del tribunl constitucionl, un petit nció de poc més de 300.000 hbitnts situd just per sot del cercle polr àrtic h inicit el cmí per ingressr l Unió Europe. L'ny psst fou pèssim per l'economi islndes, mb el sector finncer col·lpst i l moned del pís desplomd l'ill es v convertir en un de les primeres víctimes de l crisi econòmic mundil. Això h fet que els islndesos hgin reconsidert l seves reticències entrr l Unió Europe i r estiguin disposts renuncir prt de l sev sobirni i l'exclusivitt sobre els seus recursos (principlment els pesquers) cnvi de més estbilitt econòmic sot l protecció, i les restriccions, de l Unió.
Llegir-ne més
2 comentaris
Màrius Viella
4 d'agost de 2009 19:48 h
La Piromania , es malaltia o negoci
Piromní, mllti o negoci ¿ ¿ Jo no se si es prou importnt , per merèixer ser tingut en compt , el fet de que de l mteix mner que els jponesos son l preocupció nivell mundil , de l supervivènci del l tonyin en els mrs d’rreu , que jo soc incpç de mntenir cp diàleg sobre l mtèri , però si que cpto els gemecs dels pescdors i dels ecologistes , i dels industrils conservers de totes les espècies piscicols ; tot i que un cos no te res veure mb l’ltre , mi em preocup el fet de que com j vig comentr f tres nys, en referènci l fust cremd , crec que es de grn importànci , seguir el procés i recorregut que f l fust que es treu dels boscos del nostre pís un cop quests hn sigut cremts , i quin es el seu destí finl .
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
4 d'agost de 2009 15:44 h
Els abusos de la telefonia mòbil
Amb quest escrit voldri denuncir les clàusules busives, l mnc de trnsprènci informtiv i l mnc de respecte l lliure competènci de les empreses de telefoni mòbil cs nostr . No pot ser que si et vols cnvir de compnyi ( en l telefoni mòbil) hgis d’esperr 18 mesos per tl de no ser penlitzt mb un recàrrec busiu . més, és incomprensible que quest clàusul no s’indiqui clrment en el contrcte ( mb lletr gross) ni que l compnyi no et fci un , miserble, trucd per dvertir-te d’quest fet . Això jo ho he ptit personlment mb l compnyi Ornge; és dir, he hgut d’bonr 110 euros més IVA , de penlitzció perquè , desprès d’onze mesos de “pl renove telefònic “ vig donr-me de bix d’Ornge per pssr un ltr compnyi que m’oferi millors condicions.
Llegir-ne més
Toni Fernandez
3 d'agost de 2009 17:00 h
If you talk to me in Catalan, fuck you!
Això és el que em deixà nr un conegut meu nglès, forç enrotllt, qun v sortir el tem de l llengu durnt un sopret que comprtíem cs sev. He de confessr que l’gressivitt verbl de l’expressió em v destrotr un mic, perquè jo sóc mic de l’hrmoni i les bones vibrcions, i no de l’insult i l provocció grtuïts. Sembl ser que l’origen de tot plegt és que l nostre bon mic nglès tothom li prl en ctlà, no només els mestres de ctlà de l’escol-gueto ngles on ell f clsses, sinó tmbé l gent del crrer, veïns inclosos, i que j n’està fins l cpdmunt de l rdiclitt d’quests ctlns ignornts que gosen sludr l gent tort i dret tot desitjnt-los un pervers "bon di" Ctluny, sbent consciènci que no prlen ctlà, tot seguint consignes lingüístiques de l Generlitt.
Llegir-ne més
Joan Lladonet
2 d'agost de 2009 23:29 h
Catalanofòbia amb odi i mala llet
S’us dir que Espny hi h certs sectors polítics i d’ltre índole interessd que fomenten l ctlnofòbi. L’ltre di fei zàping i em v cridr l’tenció un nunci que feien un cnl que crec que es diu “Intereconomí TV”. Aquest nunci j s’hvi començt i en quell moment no sbi que ho er, i, v pssr tn ràpid que no recordré el que dei exctment, però sí que em v quedr llò més fonmentl, i v ser qun se’m v clrir que els que fomentven l ctlnofòbi tenien molt d’odi, rncor, ml llet, ml bv i moltes mles idees més.
Llegir-ne més
Jordi Miquel
2 d'agost de 2009 21:10 h
Camps i la corrupció al PP
Un rticle de Slvdor Llàtzer El Tribunl Superior de Justíci vlencià s’h declrt vui, dimrts di 21 d’bril del 2009 competent per ssumir les investigcions del cs "Gürtel" en quells fets que fecten l president de l Generlitt, Frncisco Cmps, i l secretri generl del PPCV, Ricrdo Cost, ixí com ltres dues persones del PP més, el Vicepresident del Govern Vlencià, Víctor Cmpos, i l’ex-Cp del Gbinet de l Conselleri de Turisme i ctul Cp de Protocol de l Diputció de Vlènci, Rfel Betoret. L cus veni ctpultd des del Jutjt Centrl número 5 de Mdrid, i hvi estt inicilment estblert pel Jutge “estrell” Bltsr Grzón què s’hvi inhibit per trctr-se de persones fordes.
Llegir-ne més
Col·lectiu 2014
2 d'agost de 2009 20:09 h
“Garrotada i acabar amb ells”
O si ho preferiu en l’idiom de l’imperi, “hy que drles en l cbez y terninr con ellos” No podem, ni volem ser súbdits d’un cp d’estt que l violènci li contest mb violènci, l prov evident del que diem, l trobem vui, en lguns mitjns que hn fos les prules pronuncides pel rei l sev rribd Mllorc, on v comentr el drrer temptt d’ETA. Els dirigents polítics, sben, mlgrt que no ho reconeguin, que tot conflicte rmt de bse polític necessit del diàleg per cbr mb ell, només mb l vi policil, el conflicte s’llrg eternment, en el cs d’ETA, j portem 50 nys, j en tenim prou.
Llegir-ne més
Màrius Viella
2 d'agost de 2009 18:23 h
Cap utilitat per els bisbalencs
Cp utilitt per els bisblencs Des de l mev posició ctul com ciutdà de L Bisbl , que tnt si tinc d’nr Giron , per gestions que no puc fer L Bisbl , com si tinc que nr l’Hospitl de Plmós , perquè l’ICS m’oblig , voldri intentr fer un reflexió de les vnttges que pot representr per els bisblencs , ( que l cp i l fi , tindríem de ser els que poguéssim decidir l conveniènci , i quin opció es l mes fvorble ls interessos de l comrc , junt mb els pobles fectts ). Si tl com es previst per el Sr.
Llegir-ne més
Màrius Viella
2 d'agost de 2009 18:21 h
Segarra-Garrigues
Cnl Segrr- Grrigues Jo no se si tot es del color , que fins i tot del vidre en que es mir; el greu problem que gener el cnl Segrr –Grrig, desprès del centenrs de milions € que j s’hi porten invertits, i del temps que f que s’està construint , rribo l conclusió que el problem el provoquen els ecologistes d’rreu , perquè r hn descobert un font d’ingressos , sot l cp ornitòlog ; jo voldri preguntr tot quest “fun slvtge” i de rpinyires , que tnt d’interès tenen per protegir els ocells migrtoris , si les diferents espècies d’ocells , com l gribi, l cugid , l’lou, el tit, l cuet .
Llegir-ne més
Màrius Viella
2 d'agost de 2009 18:19 h
Autovia No
AUTOVIA NO Per qulsevol ciutdà del mon , li pot semblr norml que per exigències del progrés , s’esmicoli un comrc , desprès d’hver exhurit totes les lterntives quest opció; però en el cs de l’utovi de L Bisbl, encobert fins r mb l clssificció de vrint, ixò no s’h complert , i pocs ciutdns del mon , podrien entendre , que les persones de màxim responsbilitt per l relitzció d’quest esperpentic projecte , son tres gironins , els dos germns Ndl i Frreres de Giron , i el Sr. Jordi Folli i Alsin de Sn Sdurní de l’Heur ; tots son conscients , i hn reconegut les mncnces que l provínci de Giron pteix , des de f molts nys ,però cp d’ells fet cp gestió en fvor d’quest sistem de trnsport públic ferroviri , que sense cp men de dubt , h de ser l solució per pivgr els problemes que se’n deriven del petroli ,i que el medimbient i tothom en generl n’h de sortir beneficit, qun en tenien l possibilitt de fer-ho , bns de començ esmicolr el Bix Empordà i L Selv per el sector de Snt Cristin d’Aro, que f divuit nys que no hn prt de trossejr el territori, entre uns governs i ltres , però l’nell de les gvrres , es dels germns Ndl, que r j en porten qutre en el Bix Empordà , i no s’h fet bsolutment res en fvor del trnsport ferroviri , que no sigui l’lt velocitt que els bisblencs tmbé pgrem i que pocs l’utilitzrn, si no es per nr de vcnces, el que tingui possibilitts ; però per nr l metge , l universitt i gestions del di di ,que es per llò que el ciutdà reclm que els seus diners portts com impostos , siguin emprts, en mitjns l’bst de tothom.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
125
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs