15 de novembre de 2009 21:46 h
Cmins esbiixts De veritt , creieu que per dministrr un “Nció “ de tn sols sis ho set milions de ciutdns , son necessàries tntes dministrcions , i tnt gent que només volt de un costt l’ltre per prentr que f lgun cos ?; Consells Comrcls , Diputcions , properes vegueries , delegcions del govern , Conselleries de totes menes , i de tots colors , mb tot un reguitzell de fmilirs endollts; em sembl que es f un bús de democràci i de l bon fe dels ciutdns ; es clr , que tot son llocs de trebll , però un pís de funcionr mitjnçnt el rendiment productiu de riques , i de cultur , tnt en el cmp de l’industri i el comerç , com en l’grri , i en quest pís son molt pocs que hn de trebllr, per mntenir-ne molts que no fn gire be res , i cobren molt.
Llegir-ne més
15 de novembre de 2009 19:18 h
Si veritblement Ctluny cmin cp l independènci, de cp mner s'h de doblegr l imposd i nefst llei del bilingüisme. Qulsevol Govern de Ctluny mb unes mínimes ànsies d'conseguir l independènci, huri d'intentr posr l més grn quntitt de trves possibles l'Estt espnyol per tl d'conseguir evitr que l sev llengu, el cstellà, penetri més oficilment qusi per forç dins el territori ctlà. El cstellà Ctluny, huri de tenir el mteix trctment que té qulsevol ltre llengu de qulsevol ltre pís d'rreu del món.
Llegir-ne més
15 de novembre de 2009 13:02 h
Us penjo els videos enregistrats el passat 11 de novembre de 2009 al Parlament Europeu en un acte en commemoració del 91è aniversari de la signatura de l'armistici que dóna per acabada la primera guerra mundial. L'acte presenta la campanya I'm Catalan I love freedom. Un agraïment especial i ben sentit a Lluís Brunet, Oriol Falguera, Àlex Fenoll, Lluís Juncà, Jordi Bacardit i a totes les altres persones que hi col·laboren, pel seu treball, esforç i eficiència. www.freedom.cat/
Llegir-ne més
15 de novembre de 2009 12:55 h
Segons h pogut sber l redcció del Rivl Petit, els treblldors de l redcció d'esports de RAC1 resrn cd di tres cops genollts en direcció cs del cndidt les eleccions presidencils del Brç Sndro Rosell. L mesur es v comunicr l redcció mitjnçnt un correu electrònic de l direcció, i entrrà en vigor el proper di 20 de Novembre. Fonts de l redcció reconeixen que l mesur por semblr un mic extrvgnt, però que tnmteix l'únic que cl és costumr-se com més vit millor i fegir les orcions l rutin diàri "com nr esmorzr o mirr-li l'escot l secretàri".
Llegir-ne més
15 de novembre de 2009 12:32 h
En vries de les moltes discussions sobre l llengu ctln que he mntingut mb persones vingudes Ctluny des dels nys cinqunt i seixnt en endvnt, evidentment sempre persones de prl cstelln, moltes d'elles hn cbt l convers, si convers se'n podi dir, fent servir l frse que tnt de ml em f i molt de ml f molts ctlns i moltes ctlnes, qunt l sento pronuncir: «yo no hblo en ctlán porque no me d l gn, y que estmos en Espñ y en Espñ se hbl espñol». Sentir ixò per boc dels qui hn trobt Ctluny tot el que no podien trobr ni tenir ls seus respectius pobles, f molt de ml, molt! L'individu del qul continució prlo, John Cruyff, que jo recordi, quest mleïd frse no l'h dit mi en públic.
Llegir-ne més
14 de novembre de 2009 21:05 h
Ar volem l Nció Ctln............ Tres nys espernt l sentènci del Tribunl Constitucionl demostren que l vi esttutàri és finlitzd. Tnt se vl que es crreguin l’Esttut, que el slvin, que l’interpretin , se’ns hn fot! L’Esttut és mort. El millor servei que podri fer l clsse polític ctln dvnt l’ctul situció seri reconèixer-ho i pssr olímpicment del que digui un tribunl que no pot tenir l més mínim credibilitt. Per relcionr-nos mb Espny no ens cl cp Esttut; l’únic cmí possible és l nció ctln i un estt propi, és dir, l relció de tu tu mb els teus veïns i ixò només depèn de nosltres, sobretot d’un clsse polític que j no pot perdre més el temps prlnt de finnçment, d’Esttut i de quines inversions frà o no l’Estt.
Llegir-ne més
14 de novembre de 2009 18:14 h
Aturu el crro. Posu-vos trnquils i trnquil•les, em referesc violdor de llengües, no de persones, ni de lleis, ni de cp ltr cos que se’ns pugui ocórrer. Cruyff s’h de convertir en violdor de l llengu ctln. Hem de permetre l selecciondor ncionl de futbol que violi el ctlà, perquè ixò voldrà dir que quest es convertirà en l llengu de trebll de l selecció, en l llengu vehiculr tl i com pertoc un pís que té dret i vocció de decidir el seu destí, un nció que té dret i vocció de tenir un selecció ncionl de futbol que es pugui enfrontr qulsevol ltr nció del món, encr que r tengui els seus millors jugdors formnt prt de l selecció esttl espnyol.
Llegir-ne més
14 de novembre de 2009 17:55 h
El psst 27 d’octubre l Renfe informv, en un not de prems molt florentin, que l líni de Giron es posven en servei sis nous trens de Mitj Distànci. El que no dei l compnyi ferroviàri és que el preu dels bitllets d’quests nous trens s’pujri , de mitjn, un 17% . Això és , de totes totes, intolerble. De fet, es pot dir que, un vegd més, l Renfe h fet “trmpes” mb els seus mortificts usuris; j que està molt bé que es posin trens nous, però els ( vells) problemes continurn igul . El temps del recorregut del trm Portbou- Figueres-Giron-Brcelon continurà essent excessiu: trd més que l’ny 1987 .
Llegir-ne més
14 de novembre de 2009 14:45 h
En són molts els que hn prlt sobre ciènci, j sigui en formt pper o de mner vocl. Com potser el llibre, Ciènci un Euro, o Ciènci dos euros, quests dos fruits del coneixement del cientific ctlà Dni Gimenez Albic [...], pero es un petit porció del que ens en podem trobr, i potser en el cmp vocl, ens podem trobr el progrm de ràdio "Eurek" de Com Ràdio, presentt per l' Olg Vllejo, entre d' ltres. I potser h vegdes ens en oblidem que vivim units l ciènci i l tecnologi, d' un mner brutl, sino per exemple mirin els exemples que r els hi possré: - L televisió, l telefoni, l ràdio, els ordindors, l llum, i com no que es el que f que tot ixo funcioni? L' electricitt!, quest es potser el que v crer segurment l' invent dels invents.
Llegir-ne més
14 de novembre de 2009 01:52 h
El text present el vig presentr com comentri l intervenció del Sr.Kenneth Bin l Congrés Interncionl Universitt i Estudints (UNIVEST'09) orgnitzt per l Universitt de Giron. És un reflexió prtint dels punts proposts pel Sr.Bin sobre l prticipció estudintil l'àmbit universitri. ––––––––––––––––- Intervenció UNIVEST: S’prèn res estudint l universitt? ( Ken Bin) Des d’un punt de vist bstnt proper l que h expost el Sr.Bin respecte l universitt i l diversitt i multitud de fenòmens que hi trnscorren l seu interior, frem un dissecció dels diferents pràmetres que considero importnt destcr.
Llegir-ne més