Oriol Junqueras


Divendres, 14.12.2007. 19:20 h

La fi del somni occità

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional No hi ha cap vot
valorar_carregant carregant


Comparteix







 
    El 12 de setembre de 1213, a la batalla de Muret, Pere el Catòlic mor en combat a mans d’un exèrcit croat, convocat pel Papat i impulsat pel rei de França. Aquesta derrota tanca definitivament les portes a la presència catalana a Occitània. A partir d’aquest moment, els catalans reorienten el seu futur, projectant-se Mediterrània enllà i sobre les taifes andalusines del Llevant de la Península Ibèrica. I, en aquest sentit, no hem d’oblidar que –tot just l’any anterior a Muret- els cristians havien assolit una extraordinària victòria a Las Navas de Tolosa (1212). Un èxit del qual –malgrat l’enorme aportació navarresa i catalanoaragonesa- gairebé només n’havien tret profit els castellans, perquè Navarra ja no tenia frontera directa amb l’Islam –i, per tant, no podia obtenir guanys territorials- i perquè Pere el Catòlic prou feina tenia en intentar salvar els seus vassalls occitans davant l’agressió francopapal. De tal manera que Muret no només implica l’expulsió gairebé definitiva dels catalans d’Occitània, sinó que també reforça la primacia de Castella en la carrera per conquerir més territoris andalusins que la Corona d’Aragó.

    A principis del segle XII, ja fa moltes dècades que els comtats occitans gaudeixen d’una molt notable sobirania respecte als reis de França. En certa mesura, semblaria que el límit lingüístic entre francès i occità podria arribar a esdevenir –també- una frontera política. I, enmig d’aquest joc d’identitats, hi apareix un nou element d’identificació religiosa. De fet, aprofitant que la creixent penetració social del catarisme en terres occitanes sembla amenaçar el monopoli religiós –i, per tant, de l’extracció de rendes- del catolicisme romà, la Corona de França anima al Papat a declarar heretges els càtars i els seus possibles protectors. I, així, quan els comtes occitans intentin de protegir els seus vassalls davant la persecució dels croats, la Corona francesa disposarà d’un excusa religiosa per justificar el seu “imperialisme” polític i militar.

    Pere I es troba en una situació molt delicada. Ell, que ha passat a la història amb el sobrenom de el Catòlic, sap que el Papat vol retornar els càtars a l’obediència de Roma; però també és plenament conscient que França aprofita per posar els comtats occitans sota el domini de París. I, de fet, alguns dels vassalls i dels aliats del mateix comte de Barcelona ja han estat excomunicats per l’Església i desposseïts de les seves propietats per l’exèrcit croat. Així, doncs, Pere I ha d’escollir entre la fidelitat a l’Església i la lleialtat als seus amics. I és el Papa Innocenci III qui li facilita la tria. Atès que la Santa Seu està més compromesa amb França que amb el vicariat de Crist a la Terra, Pere el Catòlic pot mantenir-se lleial als seus amics, amb la tranquil•litat que desobeir al Papa no implica cap infidelitat a Déu.
Pere confia tant en les seves pròpies forces que –literalment- mor per un excés de confiança. Anys més tard, en el Llibre dels Feyts, el seu propi fill (Jaume I) l’acusa d’haver passat la nit anterior a la batalla bevent vi i acompanyat de “fembres”. Una acusació que, tal vegada, pot ser fruit del fet que Jaume I va ser educat per templers, que no necessàriament havien de tenir una opinió massa favorable d’aquell monarca ple de vida i que havia desafiat l’Església.

    Sigui com sigui, aquell fatídic 12 de setembre de 1213, Pere va considerar innecessari esperar els reforços que li portava el seu senescal Hug de Montcada; i, a més, va tenir una actitud del tot imprudent durant la batalla, llançant-se personalment enmig del combat. En qualsevol cas, hem de tenir ben present que l’aliança francopapal representava un poder formidable. Tant és així que, un any després, el diumenge 27 de juliol de 1214, a la batalla de Bouvines, el rei de França derrota una coalició d’alemanys, flamencs i anglesos. En dos estius consecutius, els francesos assoleixen dues victòries decisives al sud (Muret) i al nord-est (Bouvines), consolidant-se com la potència hegemònica d’Europa occidental durant sis segles. En concret, fins al 18 de juny de 1815, a Waterloo. Els catalans, però, mai hem tingut l’oportunitat de refer-nos de la catàstrofe de Muret.

                                                                                                                                                                                            Oriol Junqueras

Publicat a l'Avui el 12 de setembre de 2007

lectures 21990 lectures comentaris 15 comentaris

publicitat

COMENTARIS fletxa taronja

item
#15
9 d'agost de 2009, 07.37 h

Respecte la troballa de restes humanes a la Garona se'n parla en un dels llibres clàssics sobre els càtars, de Jesús Mestre i Godes. És tanmateix forçat afirmar que puguin pertànyer a la batalla de Muret. Quants i quants enfrontaments bèl·lics, inundacions, desastres i coses per l'estil passen vora els rius? Fent una prova de carboni 14 es pot determinar l'antiguitat,encara que no tinc ni idea d'on van anar a parar aquests ossos. Són guardats en algun lloc, potser?


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

item
#14
Oriol Junqueras i Vies fletxa sant vicenç dels horts
30 de desembre de 2007, 22.23 h

Hola, Roger Rebull! No tan sols és una qüestió ecològica i demogràfica, però és normal que -en societats fonamentlment agràries (amb prop d'un 90% de la població activa fent de pagès) i que s'alimenten en gran mesura de cereals collits no gaire lluny de casa (amb les excepcions de les importacions barcelonines de blat sicilià als segles XIII, XIV...; i de les compres en bona part del litoral català de blat procedent de les terres del Bàltic, des de la segona meitat del segle XVII)- ... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

item
#13
Roger Rebull fletxa barcelona
30 de desembre de 2007, 18.30 h

Mercés, Oriol. Aleshores, és una qëstió de pressió demogràfica i falta de carn de canó? Sota aquest prisma sembla quasi miracle que encara estiguem aqui.<br /> Gràcies per la recomanació d'En guardies! M'interessa molt el tema occità, així com la seva relació amb els comtats catalans. No fou Engels qui digué que a occitània hi hagué un renaixament a europa abans del renaixament? Crec que una civilització -tendre i neonata-, més que una particular cultura, fou esclafada ale... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

item
#12
Oriol Junqueras i Vies fletxa sant vicenç dels horts
27 de desembre de 2007, 10.46 h

Resposta a Roger Rebull (2ª part). Sigui com sigui, intento apuntar alguns elements que poden contribuir a donar resposta a la teva pregunta. L'àmbit geogràfic català és relativament petit comparat amb la immensitat de les mesetes castellanes i de les planures franceses. En aquest sentit, Pierre Vilar ja va dir que el potencial de creixement català estava atenallat per veritables "deserts" demogràfics. A més, la nostra geografia és molt torturada i ecològicament no estem gair... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

item
#11
Oriol Junqueras i Vies fletxa Sant Vicenç dels Horts
27 de desembre de 2007, 10.28 h

Resposta a Roger Rebull (1ª part). Bon dia! La teva pregunta és massa àmplia per poder-la contestar amb un simple comentari d'internet. En canvi, a la web de Catalunya Ràdio i trobaràs penjats gairebé dues-centes hores d'"En guàrdies!" sobre història de Catalunya. Algunes de les quals estan dedicades a la qüestió occitana. Tal vegada, aquest és el meu esforç més reeixit en l'intent d'"estudiar i publicitar" la nostra història a un públic massiu, que em sembla q... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

item
#10
Roger Rebull fletxa Barcelona
26 de desembre de 2007, 20.54 h

M'agradaria fer una pregunta a l'autor de l'article: quin es el parentiu que explicaria la configuració política tan semblant entre occitània i catalunya medievals? es a dir, qué va fer que es configuressin en comtats que mai van cuallar en regnes (gran misteri per a mi que Catalunya mai ho fos, i gran excusa per als historiadors espanyolistes per subsumir-nos en el d'aragó). Húmil opinió meva és que s'ha de estudiar i publicitar més aquesta projecció catalana nord enllà dels pirineus... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

item
#9
Roger Rebull fletxa Barcelona
26 de desembre de 2007, 20.53 h

M'agradaria fer una pregunta a l'autor de l'article: quin es el parentiu que explicaria la configuració política tan semblant entre occitània i catalunya medievals? es a dir, qué va fer que es configuressin en comtats que mai van cuallar en regnes (gran misteri per a mi que Catalunya mai ho fos, i gran excusa per als historiadors espanyolistes per subsumir-nos en el d'aragó). Húmil opinió meva és que s'ha de estudiar i publicitar més aquesta projecció catalana nord enllà dels pirineus... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

item
#8
Oriol Junqueras fletxa sant vicenç dels horts
24 de desembre de 2007, 11.10 h

Bon dia, Alexandre. No tenia coneixement d'aquesta troballa de restes humanes prop del camp de batalla de Muret. Sens dubte, la història és prou llarga i complexa com per anar-nos sorprenent i revifar el pàvil del nostre interès intel·lectual i de les nostres emocions.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

item
#7
Alexandre fletxa Madrid
24 de desembre de 2007, 02.16 h

Salut Oriol,<br /> <br /> Fa un parell o tres de mesos vaig escriure al meu bloc una entrada que feia esment a un misteriós descobriment relacionat amb la Batalla de Muret, "sorgit" a la superfície a finals del segle XIX. <br /> <br /> Potser no el coneixes i el trobes interessant: http://vestigis.wordpress.com/2007/09/11/refluxes/


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

item
#6
19 de desembre de 2007, 09.10 h

Sí, sí...donem la culpa als nostres veïns (França i Espanya). Però a dins del nostre país també hi ha i hi hagut personatges que bé que s'han baixat els pantalons... O no? Quants pactes fets amb els espanyols? Poques vegades ens hem unit de debó per defensar els nostres drets com a nació. Deixem-nos de victimismes, i passem a l'acció!Però amb els polítics que tenim, ben poca cosa farem....


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

5 !10 !20 !tots
1
!
2 >


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat

Oriol Junqueras logo rss

Alcalde de Sant Vicenç dels Horts i president d'Esquerra Republicana de Catalunya

més informació

ELS MÉS fletxa


ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.