Oriol Junqueras


Dimarts, 11.3.2014. 15:15 h

El príncep

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 11 vots )
valorar_carregant carregant


Comparteix







Etiquetes
Us faig a mans un article publicat a l'Associació Catalana de Premsa Gratuïta a les acaballes de 2013

Nascut a Florència el 1469 en una família noble d’escassa fortuna, Maquiavel s’havia dedicat a la carrera diplomàtica, condició que li havia permès de conèixer Francesc I de França, Maximilià d’Àustria o Cèsar Borja. Fruit de l’experiència d’aquestes coneixences, l’estiu de 1513 va escriure El príncep, considerada l’embrió de l’anomenat “estat modern”. El text va ser publicat per primer cop cinc anys després de la seva mort i constava de vint-i-sis capítols que expliquen –entre molts altres aspectes– què és un principat, la tipologia, com se’n pot adquirir un, què cal fer per intentar conservar-lo i per quines raons es pot perdre. Encara que, en realitat, Maquiavel centra la seva reflexió en els conceptes de la fortuna (el context social i polític en el que ens movem), de la virtut (les habilitats i els defectes individuals amb què hem d’aprendre a actuar) i de la necessitat (allò que cada individu necessita fer per adaptar-se a l’entorn en què es mou).

De fet, la reflexió de Maquiavel és el resultat de l’atenta observació de la realitat de l’època caracteritzada per constants disputes: a l’interior de cada estat italià, entre uns estats i els altres, i entre les diverses potències estrangeres per assolir l’hegemonia sobre el conjunt de la península itàlica. Potser una de les claus de l’èxit d’El príncep rau en el llenguatge sintètic, en el to vibrant i en l’acurada perfecció formal. Un altre dels grans mèrits és que estructura una teoria política (una mena de manual sobre el poder) a partir de les experiències quotidianes.

En contraposició a la proposta utòpica del seu coetani Thomas More, Maquiavel fa una anàlisi realista, fa servir per primer cop el mot “stato” per definir l’ordre social i polític forjat pel poder. De tal manera que, el 1623, Francis Bacon escriurà “[...] Estem molt agraïts a Maquiavel i als altres escriptors [...] que declaren o descriuen de forma franca i sincera allò que els homes fan, i no allò que haurien de fer”.

El príncep continua sent una “lectura obligada” per meditar sobre la política i sobre les relacions humanes.De fet, se la considera un clàssic sobre l’ètica (del poder). En aquest sentit, tan sols cal recordar que –tradicionalment– el substantiu “maquiavel·lisme” i l’adjectiu “maquiavèl·lic” han estat considerats sinònims de “diabòlic”, i que –en la actualitat– encara s’empren per referir-se a una conducta poc digna. La qüestió doncs, continua oberta: fins a quin punt i en quines circumstàncies “la fi justifica els mitjans”?

lectures 23445 lectures comentaris 9 comentaris

publicitat

COMENTARIS fletxa taronja

item
#9
LaMoreneta fletxa Països Catalans
6 d'abril de 2014, 18.20 h

Bones! us convido a un joc gratuït i molt conegut que corre per internet de simulació política/econòmica/militar/periodísitica
El cas és que una gran comunitat de catalans ens hem reunit a l'Estat d'Egipte per fer-lo el nostre Estat Català ja que ni Catalunya ni Andorra estan joc per ara... t'apuntes?
SI creus que et pot agradar la idea et passo l'enllaç del joc: bit.ly/Joc-Online
Recorda sobretot alhora de registrar-te de fer-ho per Egipte!!! Salut i fins aviat!


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

item
#8
13 de març de 2014, 08.27 h

Oriol Junqueras , el Princep este debía pensar en bosaltres els politics de ara , que feu realitat ... LA FI JUSTIFICA ELS MITJANS , aixo es lo que pensen molts politics veritat per aconseguir poder i diners facils politics corruptes he . HO AQUELS POLITICS QUE FAM UNES PROMESES I DESPRES FAM TOT LO CONTRARI O ES POLITIC DE ESQUERRES I SE JUNTA AMB LA DRETA .. Bueno parles de CONDUCTA POC DIGNA ... home JUNQUERAS ...JO Diria que aquí molts pero molts politics no tenen pas... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 4

item
#7
B.Urleta fletxa pobrets, aquests pancastellanistes curtets, hem de comprendre que amb els seus IQs inferiors a 80 no poden rendir més del que rendeixen
12 de març de 2014, 18.58 h



#3 Anacleto Aragoneses, ja t'ho vaig dir un dia però veig que, com sempre, no ho vares entendre.

En Pere Gimferrer mai no ha sobresurtit com HISTORIADOR, sinó com POETA. Ja sé que aquestes sobtileses a tu et costa molt assimilar-les, i encara que amb els ulls absorts treguis la llengua i te la mosseguis mentres et grates la closca amb estupefacció absoluta, NO ARRIBES A ENTENDRE'M, pobret.

Mira, nano: veritat que si vols comprar unes aspirines NO ANIRÀS A LA BACALLADERIA ? o si vols f... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

item
#6
Josep fletxa Sabadell
12 de març de 2014, 17.11 h

(Perdó: s'ha colat un "en")


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

item
#5
Josep fletxa Sabadell
12 de març de 2014, 17.10 h

Dubto molt que en un intel·lectual i professor universitari com en Junqueras hagi comès una pífia tan grossa com "LA fi justifica els mitjans"...


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

item
#4
Lluís fletxa BCN
12 de març de 2014, 12.16 h

#3 ets un bon exemple de Maquiavelisme.


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0

item
#3
12 de març de 2014, 08.32 h

Cuando se le pregunta por el tema invita a mirar el pasado como única referencia. "Cataluña fue independiente sólo 18 años de su historia y no de España, sino de Francia, entre 1641 y 1659. Y los segadors de hoy no son los mismos de entonces, de eso estoy seguro", ironiza con toda intención y elude el tema: "No es el momento de hablar de un proceso porque aún no ha acabado", zanja.

Pere Gimferrer, dos veces el Premio Nacional de Poesía por su obra en castellano, en 1966 y en 1989 y mi... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 29

item
#2
11 de març de 2014, 22.31 h

Que Maquiavel presenti de manera descarnada la pràctica política associada al poder i que raoni en funció de la realitat d'aquesta pràctica, no implica que se l'hagi d'associar amb el diable ni tampoc amb la indiginitat. A mi m'agrada molt tota la faceta irònica present als seus textos, el seu sentit de l'humor, l'actitud a voltes desesperada amb la seva pròpia situació de condemnat a l'ostracisme polític que, malgrat tot, no deixa d'intentar retornar a allò que l'apassiona i com tampo... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 1

item
#1
En Capablanca fletxa Serra de l´Obac
11 de març de 2014, 16.04 h

A la darrera pregunta d´en Junqueras, la meva resposta és :
Més vegades de les necessàries i gairebé sempre contra aquell o aquells que menys s´ho mereixen.


Valora aquest comentari:   votar positiu 11   votar negatiu 1

5 !10 !20 !tots
1


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat

Oriol Junqueras logo rss

Alcalde de Sant Vicenç dels Horts i president d'Esquerra Republicana de Catalunya

més informació

ELS MÉS fletxa


ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.