Montserrat Terrones


Dimecres, 18.4.2007. 05:00 h

Barnes i Holmes

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional No hi ha cap vot
valorar_carregant carregant


Comparteix






Arthur i George de Julian Barnes

Traducció d’Albert Torrescasana i Joan Puntí, Angle Editorial, 23 €

Traducció de Jaime Zulaika, Anagrama, 23 €
 
Els lectors en català estem d’enhorabona perquè cada cop és més senzill trobar traduccions al català d’obres de literatura estrangera editades al mateix temps que la traducció castellana i al mateix preu. Enhorabona doble perquè gràcies a això tenim l’oportunitat de llegir una obra extraordinària editada recentment. Arthur i George és la darrera novel·la del prolífic Julian Barnes, autor britànic prou conegut a casa nostra des de la publicació de Parlem-ne i El lloro de Flaubert. 

Tal com indica el títol, aquesta és una novel·la basada en fets reals construïda al voltant de dos personatges, Arthur Conan Doyle, el creador del personatge de Sherlock Holmes, i George Edalji. Les històries d’ambdós personatges transcorren paral·leles fins que en un moment determinat es creuen amb intensitat per després tornar a separar-se. George Edalji és el fill mestís del vicari d’origen parsi de Great Wyrley i d’una escocesa. Des de petit, viu una vida força allunyada de la comunitat que l’envolta, en part per la seva gran miopia sense tractar com per una caràcter reconcentrat i la rigidesa dels valors morals inculcats pel seu pare. Arriba a ser advocat i a exercir en un despatx de Birmingham. Tanmateix, un fantasma que el persegueix des dels anys d’adolescència torna a aparèixer. Allò que va començar amb un assetjament amb cartes anònimes amenaçadores i intimidatòries acaba amb una acusació formal de ser l’autor material de l’escorxament nocturn d’un poni de Great Wyrley. George, en tant que advocat, confia en què una correcta i justa aplicació de la llei l’absoldrà, però s’equivoca i és condemnat a set anys de presó. El ressò de l’afer Dreyfus, militar alsacià d’origen jueu acusat i condemnat injustament per espionatge, hi és latent.

I aquí és on entra el personatge de Conan Doyle, del qual ja sabem prou coses perquè a mesura que Barnes ens explica la peripècia de George, també ens narra l’ascens biogràfic d’Arthur. Ens el presenta com un home vital, apassionat i generós, imbuït en els ideals d’honor del segle XIV. Són aquests els ideals que el faran implicar-se en el cas de George, però també dilatar en el temps la resolució final d’un afer personal que el desconsolarà durant bona part de la seva vida adulta.

Arthur coneix el cas George Edalji un cop aquest ha sortit de la presó amb la llibertat condicional. Immediatament s’indigna pel que considera un injustícia comesa per raons racials i decideix fer tot el soroll possible per aconseguir l’absolució de George, l’arrest dels veritables culpables i la condemna del que considera una actuació si més no tendenciosa per part dels estaments policial i judicial. La petja del J’accuse! d’Émile Zola és manifesta.

Les claus de l’excepcionalitat d’aquesta novel·la es poden resumir en la consecució de la seva fita principal, l’ambició. I és que en efecte ens trobem davant d’una obra ambiciosa amb tots els perills que això comporta quan s’hi enfronta un autor que no té la dilatada experiència i la gran perícia de Julian Barnes. Enfrontar-se a la narració ficcional d’uns esdeveniments reals i controvertits on, a més, un dels personatges principals és un dels màxims exponents de l’anglicitat, no és una tasca senzilla. Per si això fos poc, ens trobem davant d’una suplantació doble. Arthur Conan Doyle esdevé per vocació Sherlock Holmes, aplicant al cas de George Edalji totes les tècniques detectivesques que ha emprat en la narració i resolució dels casos de les novel·les del detectiu. Aquest fet generarà malfiança i hilaritat irònica per part de l’estament policial que va investigar el cas quan s’hi hagi d’enfrontar. La conseqüència inevitable d’aquesta primera suplantació és que Julian Barnes a la vegada es converteixi en Arthur Conan Doyle, esdevenint un hàbil narrador de trames detectivesques, que recrea la dualitat psicològica dels personatges de Sherlock Holmes i el Doctor Watson en Arthur Conan Doyle i el seu secretari, el senyor Woods.

I tanmateix no estem sols davant d’una novel·la de detectius postmoderna amb base històrica, també estem davant d’un text on es reflexiona sobre la moralitat i l’honor no sols a través del cas Edalji, sinó que també per mitjà de l’adulteri platònic. És també una novel·la sobre la fal·libilitat de les creences i un retrat de costums de l’Anglaterra profunda. Un cúmul d’ingredients que fan d’allò més apetitosa aquesta novel·la que converteix persones reals en personatges literaris.

lectures 2594 lectures comentaris Cap comentari

publicitat

COMENTARIS fletxa taronja


No hi ha cap comentari


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat

Montserrat Terrones logo rss

Llicenciada en humanitats i editora

més informació

ELS MÉS fletxa


DARRERS ARTICLES fletxa

ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.