Montserrat Terrones


Dimarts, 24.4.2007. 05:00 h

La segona vida del còmic

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional No hi ha cap vot
valorar_carregant carregant


Comparteix






El passat diumenge va tancar les portes el 25è Saló Internacional del Còmic de Barcelona, la cita anual de tots els afeccionats del còmic de l’estat espanyol. A tots aquells que no us agrada el còmic o desconeixeu la producció actual d’aquest gènere, us pot sobtar l’extraordinari poder de convocatòria que té aquest esdeveniment. Les cues que es formen a les entrades són tan llargues que em fan sentir nostàlgia de les que es feien al petit cinema Mundial de Granollers, les tardes de diumenge de la meva infantesa. Eren unes cues gens menyspreables, ja que aquest era un dels pocs cinemes que hi havia en tota la comarca del Vallès Oriental. Malauradament aquest petit cinema ja no existeix. Amb les portes i finestres tapiades amb maons per evitar-ne una possible ocupació, és la viva imatge de la mort.

Per contra, el còmic és ben viu, tot i la llarga agonia pel desert que ha viscut el sector durant la dècada dels noranta. Les mostres de vitalitat són evidents: una variada i extensa producció, la repercussió en els mitjans, la creació del Premio Nacional de Cómic, la constant aparició de nous segells editorials... però sobretot allò que és veritablement important, l’acceptació per part del públic.

Enguany un autor català, Max, ha estat el gran protagonista del Saló en fer-se amb tots els premis que s’hi atorguen als quals estava nominat. L’obra Bardín, el Superrealista ha guanyat els premis a la millor obra, millor guió i millor dibuix, reconeixements que no li són aliens, perquè en la seva llarga trajectòria com a dibuixant de còmics i il·lustrador, Max ha estat molt guardonat.

Bardín, el Superrealista demostra que el còmic és un gènere que pot aconseguir fites d’extraordinària qualitat, tractant temes que molt sovint creiem que només són abordables per la literatura, la pintura o el cinema. Moltes són les obres que manifesten una clara voluntat de recerca experimental com ara Maldiciones de Kevin Huizenga, un compromís ètic i moral per part de l’autor, pensem en Palestina del Joe Sacco, o una molt elaborada narrativitat com Maus d’Art Spiegelman.

Espero que les llargues cues davant les portes del Saló del Còmic durin molts anys i si pot ser encara siguin més llargues. No voldria veure les llibreries especialitzades tapades amb maons, perquè tindria el mateix sentiment de pèrdua i tristesa que experimento en passar per davant del petit cinema del meu poble, una infinita nostàlgia per les estones passades que no tornaran.

lectures 2541 lectures comentaris Un comentari

publicitat

COMENTARIS fletxa taronja

item
#1
24 d'abril de 2007, 22.06 h

L'adreça del Bardín a la web de l'editor (Edicions La Cúpula). http://www.lacupula.com/web/articulo.do?idArt=778


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

5 !10 !20 !tots
1


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat

Montserrat Terrones logo rss

Llicenciada en humanitats i editora

més informació

ELS MÉS fletxa


DARRERS ARTICLES fletxa

ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.