Miqui Mel


Dimarts, 1.12.2009. 12:15 h

'Rayos i Centelles!'

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional No hi ha cap vot
valorar_carregant carregant

Roberto Alcazar y Pedrín
Roberto Alcazar y Pedrín

Comparteix






El llegat d'Agustí Centelles serà espoliat si res no ho impedeix a última hora. La col·lecció de fotografies del Robert Capa català sembla haver iniciat el camí cap a Salamanca. Irònicament la mateixa ciutat on van anar a parar els documents i obres d'art saquejades als catalans durant la Guerra Civil i el franquisme, que encara reclamem. La ruta serà la següent: Fills de Centelles-Agent intermediari-Ministerio de Cutura-Salamanca.

S'ha dit que els fills de l'il·lustre fotògraf estan ofesos perquè des de la restauració de la Generalitat el govern català no ha fet prou per recuperar el seu llegat. Això no inclouria els esforços més recents, des que el Conseller Tresserras és al cap de la institució de cultura, però fonts properes a la família senyalen que el ressentiment és molt gran. Costa de creure, per un tema de proporcions, que es pugui estar més ressentit amb les institucions pròpies, per molt poc destres que hagin estat en el passat, que amb amb al govern de l'estat que va censurar l'obra de Centelles. És pot criticar la poca inclinació cultural dels governs de Jordi Pujol (recomano l'excel·lent llibre de Patrícia Gabancho 'El preu de ser catalans' al respecte) però no es pot oblidar que un país amb el recursos tant limitats per la sagnia financera crònica al que el submet Espanya té molt poc marge de maniobra pressupostària. Quina mena d'opinió pública s'hauria generat si la prioritat de la Generalitat hagués estat la cultura?

És d'imaginar que Centelles no hauria aprovat aquest desgavell, ni el regateig de 100mil euros amunt o avall. Els fills estan tacant la imatge del fidel militant del PSUC.

Però és més greu que això. Si tossudament ens volen fer creure que som espanyols, per què l'Estat destina part dels nostres diners a desposseir-nos de l'obra d'un dels nostres mes destacats artistes? És que no podia dipositar el llegat en algun museu del Principat? La deslleialtat, tant en la negociació com en la ubicació final de la col·lecció, és enorme. Una mostra més de que a efectes pràctics tampoc som espanyols. Tornen els temps de Roberto Alcázar y Pedrín, 'rayos y Centelles!', amb jocs bruts i lleis mal·leables al gust espanyol.
 
 

lectures 3282 lectures comentaris 5 comentaris

publicitat

COMENTARIS fletxa taronja

item
#5
15 de desembre de 2009, 18.10 h

Totalment d'acord Anna! Ni la meva professió ÉS funcionari/a ni SÓC funcionari/a. Sóc dermatòloga, perruquera, enginyera o el que sigui... M'agrada més identificar-me pel que faig no pel meu tipus de contracte o relació amb l'administració.

Raquel Rodríguez


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

item
#4
Miqui Mel fletxa London
3 de desembre de 2009, 22.13 h

Molt aguda Anna. De fet el seu nom real és Endre Ernő Friedmann i no pas Cappa, Kappa, Capa...

Per altra banda, jo no dic que la meva professió sigui la de funcionari, dic que sóc funcionari, que és molt diferent. Si t'interessa saber de que, doncs et diré que de museus. I per últim dir que ser funcionari a Anglaterra no és el mateix que ser-ho a Catalunya. En tot cas no se que quina relació té tot això que comentes amb la peça que vaig publicar l'altre dia.



Miqui ... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

item
#3
Anna Amador fletxa La Garriga
3 de desembre de 2009, 09.51 h

NO és "Robert KAPPA", és Robert Capa. Tal com sona. I per cert, ja que m'hi he posat, ser funcionari no és cap professió, sinó un tipus de relació laboral amb una administració. Dir que un és de professió funcionari és com dir que un és de professió "contractat temporal" o "laboral indefinit". Quan un diu que és funcionari no dóna cap idea de quina és la seva feina com a professional, simplement està dient que té l'enorme privilegi (sobretot en els temps que corren) de tenir una... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

item
#2
Antoni Kirchner fletxa Vallirana
2 de desembre de 2009, 13.25 h

He participat en alguna negociació d’aquest tipus i, en general, els venedors que he tractat sempre han preferit “les peles” a qualsevol altre consideració (política, patriòtica) tenint en compte que les xifres que es negociaven sempre han estat per sobre dels costos de les col•leccions, si era possible establir-ne. Els venedors utilitzen a les administracions per a fer subhastes i treure’n més profit.
No conec tots els detalls de la venda de les fotografies i negatius Centel... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

item
#1
2 de desembre de 2009, 08.53 h

Diguem les coses pel seu nom: dur les fotos a Salamanca, al carrer de l'Espolio, és directament una Provocació, amb majúscula. Més ben dit, és una burla. Qui no ho vulgui veure és ingenu, mesell, o còmplice. No en tenen prou amb arrabassar-nos els diners, a més els utilitzen per ridiculitzar-nos, sabent que qui ha de 'liderar-nos' aquí, mirarà cap a una altra banda.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

5 !10 !20 !tots
1


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat

Miqui Mel logo rss

Politòleg anglo-català en pràctiques, badaloní de naixement i londinenc d'adopció @miquimel

més informació

correu Contactar amb l'autor

ELS MÉS fletxa


ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.