Mai he pensat que en Xavier Garcia fos un fatxa pur ni un autèntic xenòfob. De fet, estic convençut de que ni és un nacionalista espanyol, ni tan sols m’atreviria a considerar-lo sociològicament de dretes. Ni d’esquerres. Ni de res. De fet, estic convençut que no té cap ideologia concreta. Tal com jo ho veig, es tracta simplement d’un galtes, sense criteri definit més enllà de la defensa d’un modus vivendi propi que, fora de l’àmbit de la política, no podria ni tan sols arribar a somniar d’acord amb les seves aptituds i capacitats. Llegir-ne més

En la majoria de grans decisions de la vida hi ha una línea subtil, difosa però no menys certa, que marca un punt a partir del qual els processos , o els nous camins,  es fan irreversibles.  Quan franquegem aquesta línia, tot s’accelera i els tempos als quals estàvem acostumats ja no ens serveixen. Situats en aquest llindar, només la tènue línia que alguns anomenen prudència, d’altres seny i d’altres por, ens detura davant la incertesa de prendre la decisió correcta o de cometre un error fatal que ja no tingués remei. Llegir-ne més

Les xifres són tan monstruoses que ballen pels caps sense que trobin un punt d’enteniment. La informació es cuina i tergiversa de tal manera que quan arriba al seu destinatari no hi ha manera de treure’n l’aigua clara. Per una altra banda, la legió de doctes experts i els vespers d’opinaires a sou maregen la perdiu a diari. El primers amb un excés de prudència farcida de tecnicismes que vol amagar la seva incapacitat d’aportar solucions, i els altres amb la xerrameca habitual esvalota criatures. Llegir-ne més

Voleu dir que ens ho mirem bé, això de les crisis bancàries i els ajuts públics al sistema financer?  Hi ha un embolcall d’eufemismes tan gran que la realitat queda totalment transfigurada, fins al punt que donem per assumit que CAL evitar, de totes, totes, que el sistema financer trontolli i, per descomptat, que s’enfonsi.  Deixeu-me que negui la major i qüestioni públicament aquesta pretesa necessitat. Ja sé que se’m tiraran els llops a sobre,  però tant és.  Diguin el què diguin, el rei va nu. Llegir-ne més

El 22 de juliol de 1969, en sessió solemne de la Cortes Españolas presidides pel propi Generalísimo Francisco Franco, l’aleshores Príncep Juan Carlos  Borbón, va ser nomenat hereu i successor del dictador. En el discurs previ, Franco va parlar molt clar. És aquell conegut discurs en acabat del qual va deixar anar aquella framosa frase de “Lo hemos dejado todo atado y bien atado” que molts recordaran.  I tant que sí! Entre altres coses va dir: “Ha de quedar bien claro y bien entendido ante los españoles de hoy y ante las generaciones futuras, que esta Monarquía es la que con el ascenso clamoroso de la Nación fué instaurada con la Ley de Sucesión del año 1947 y perfeccionada por la Ley Orgánica del Estado del 10 de enero de 1967; Monarquía del Movimiento Nacional, continuadora perenne de sus principios e instituciones y de la gloriosa tradición española”. Llegir-ne més