Opinió amb independència. Dilluns, 22 d'abril de 2019 08:46 h
facebook twitter RSS in.directe.cat

Miquel Estruch


El Campanar de la Merda doble fletxa Dimecres, 27.3.2013. 09:27 h

El cost d'un somriure

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 8 vots )
valorar_carregant carregant


Comparteix







Etiquetes

Ho deia, fa uns dies, en la meva anterior blocada: som en una situació d’emergència social i la nostra ciutat no  pot seguir amb un govern feble com el que tenim. Feble, no només per l’aritmètica política, sinó sobretot per les seves pròpies mancances i incapacitats.
 
Ja no parlo d’ideologia, no per que sigui sobrer, ni molt menys, sinó per que l’emergència supera ja les esperances de molta gent.
 
Ja sé que gestionar la misèria és molt poc productiu des d’un punt de vista de la rendibilitat política, però ara no podem mesurar les necessitats amb el raser sempre limitat del càlcul estratègic amb el que estem acostumats a estudiar les nostres accions. No podem.
 
No podem fer això a la gent que cada dia va perdent el pas i es van quedant, sense més alè, pel marge. No si ens vam ficar en política, precisament, per servir a la gent.
 
No és fàcil, ho entenc, prendre segons quines determinacions. Tampoc és gens fàcil acceptar segons quins condicionants, segons quines renúncies. Ho sé jo i hi sap tothom. Però ara és l’hora d’exercir la responsabilitat davant del compromís que, fos quan fos, vàrem prendre amb la ciutadania.
 
Ara em resultaria fàcil, temptador com és, treure el flagell de les grans ocasions i posar-me a repartir a tort i a dret. Però, de què em serviria? De què serviria? A qui serviria?
 
No puc amagar uns certs sentiments de decepció i de frustració, és clar que no.,Però d’això no en puc fer ara cap sagramental. No hi tinc cap dret. Ningú en té.
 
Ningú, en exercici de les seves responsabilitats polítiques i personals, té dret a renunciar al deure de servir, de ser útil. O si més no, d’intentar-ho. De buidar-se en l’intent.
 
D’acord, s’han comès errors tàctics, potser estratègics. Probablement, uns i altres, no hem estat del tot encertats. Fins i tot, potser alguns han jugat a tensar la corda més enllà del que convenia. I què? Ara som on som i cal prendre el compromís de cara.
 
Estàvem d’acord en gairebé tot. Al menys en el més principal: Les prioritats per davant i els esquemes al darrere. Parlàvem d’acords i no de pactes. Parlàvem de persones i no de polítiques. Parlàvem de buscar solucions i no de crear problemes. I ens hem encallat.
 
Ens hem encallat davant la mirada atònita duna bona part de la ciutadania que expectava per un rastre de noves il·lusions, disposada a empènyer amb renovades forces.
 
No llencem la tovallola. Els que ho hagueu de fer, afluixeu les veles i poseu-vos un moment al paire. Seieu una altra vegada, deixeu de banda allò que cou i parleu, enraoneu, enteneu-vos.  Us hi ajudarem en això, és clar que sí.
 
Comencem entre tots a posar les bases d’un compromís polític per Badalona que vagi més enllà d’aquest moment, d’aquest canvi de govern. Un compromís polític, un compromís cívic, un compromís ciutadà, fet i pensat amb i per les persones que convivim en una mateixa graella d’espai i temps.
 
En Jordi Serra es lamenta, l’Aida Llauradó es justifica i en Ferran Falcó es pregunta: “I ara, què?”. 
 
Penso que ara no és qüestió de laments ni de justificacions ni de retrets. Ara és el moment dels acords, de pensar en les persones i saber que, per damunt de qualsevol renúncia personal, cessió política o posicionament doctrinal hi ha el bé comú, que hauria de ser l'objectiu primer i últim de tots els que, d'una manera o altra,  fem política.

No podem no entendre'ns. No podem desentendre'ns de la trista realitat que fa que a la nostra gent ja se li estigui fent massa car el cost d’un somriure.


lectures 3467 lectures comentaris 2 comentaris

publicitat

COMENTARIS fletxa taronja

item
#2
Carles Plaza fletxa Badalona
3 de maig de 2013, 18.55 h

Un gobierno débil, con un electorado -el suyo- "cási" intacto...una oposición de bajo calado político y -en alguna individualidad- ninguno...y una ciudad que se desangra. Con unos ciudadanos al borde del colapso final.Eso es lo que tenemos y -por lo visto. tendremos...

¿Intenciones y manifestaciones? ...desde todo los ángulos y -sobre el papel- inmejorablemente insulsas,conocidas y con el escaso (por no decir nulo...) sentido de la vaciedad.

Decía "con un electorado casi intacto", al re... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

item
#1
pasbort fletxa Vila-real
27 de març de 2013, 10.43 h

Tant JO com l´ATLASAC lamentem NO saber expresar-nos com vos...però estem contents JA NO SOM NECESSARIS......
Dels POLITICS ESPANYOLS? però dels CATALANS TAMPOC!!!.

EL MON AL REVES
Son els ciutadans els que estan tirant del carro, sense saber a hon van, i els POLITICS posant i posant PALS a les rodes els agrada es veu, el veure el sufriment dels POBRES ves.... per un dia més no vindrà d´aquí es tant JUST QUE ELS RICATXOS ROBEN ALS QUE NO TENEN NI UN EURO AL BANC.... però la CALDERA est... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0

5 !10 !20 !tots
1


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat

Miquel Estruch

Miquel Estruch logo rss

Badaloní! (amb això en tinc prou)

més informació

ELS MÉS fletxa


ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.