Opinió amb independència. Dijous, 15 de novembre de 2018 21:57 h
facebook twitter RSS in.directe.cat

Jaume Meneses


Dijous, 21.6.2018. 18:32 h

CARTA ALS TRES PRESIDENTS

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 1 vot )
valorar_carregant carregant

Els tres presidents
Els tres presidents

Comparteix






 
               
 
      Molt Honorable: Artur Mas i Gavarró
      Molt Honorable: Carles Puigdemont i Casamajó
      Molt Honorable: Quim Torra i Pla
 
                   No us voldria titllar de passerells ni acusar-vos d'ingenuïtat. Sempre és bo i democràtic voler dialogar i asseure's en una taula, quan l'altre vol asseure's i dialogar. Però dialogar amb gent que no ho vol i per no anar enlloc, ha sigut l'obsessió dels governants catalans en tota la història. O per a vosaltres la història s'escriu perquè quatre historiadors passin l'estona i no aprendre'n res?
La carta dirigida al "manaia major" de l'estat espanyol, segons es veu, és com una baixada de pantalons i rendir-se, com submisos vassalls, per no aconseguir ni un bri de demanar perdó, disculpa o qualsevol cosa semblant. Que voleu, que imitant al seu progenitor us digui: "Lo siento, me he equivocado. No volverá a suceder"? I tal dia farà l'any?
 
                 No cal anar cinc o sis segles enrere per veure com els "manaies" espanyols, sempre han considerat Catalunya com una conquesta i de la seva propietat. I ara, que voleu? Creieu que amb la carta que heu signat tots tres presidents, l'hereu borbònic canviarà de parer i es farà perdonar? Una carta enviada a qui no tocava. A més, sabent d'antuvi que encara que anés dirigida al president del govern central, potser us contestaria però de tot el que dieu no en faria cas, menys podeu esperar del descendent borbònic imposat a la força.
 
                Us recordaré una mica d'història. El 1844, amb el cabdillatge del general Narváez, el partit moderat que va tenir el poder durant deu anys (més o menys com el PP), va dur a terme una vigilància i repressió de qualsevol moviment republicà que s'alçà a Catalunya. La constitució de 1845 va anul·lar la del 1837, però amb una discutida llei d'impremta va reduir-ne la llibertat; la suspensió de garanties i sota l'estat d'excepció, les autoritats del govern central van cometre tota mena d'arbitrarietats, amb innombrables condemnes sense formació de causa. No us recorda quelcom aquesta forma d'actuar? I d'això fa gairebé dos-cents anys.
    
                 Després de la segona guerra carlina, el malestar a Espanya contra Catalunya continuava. Ferran Soldevila en la seva Història de Catalunya explica: "...Les acusacions d'egoista i explotadora de la resta del país, que eren llançades contra Catalunya, perquè s'esforçava a obtenir uns aranzels favorables; les polèmiques constants amb la premsa madrilenya, en que ja es parlava de la "qüestió" catalana i del provincialisme català. Als atacs de la premsa hostil, els catalans responien amb arguments tan incontrastables com les xifres de la contribució de Catalunya a les finances de l'Estat, de forma que la sola província de Barcelona, amb la vintena part de la població d'Espanya  contribuïa amb l'onzena part a la totalitat del pressupost, mentre tot Catalunya, amb la dotzena part de la població, hi contribuïa amb la cinquena; i és així com la riquesa de Catalunya era beneficiosa per a tot Espanya"
I d'aquí, encara plora la criatura des de temps enrere, ja que estem on estàvem. Com preteneu que deixi de rajar la mamella catalana? Ells, mai ho consentiran.
Soldevila escriu fets de mitjans del segle XIX, i vosaltres a començaments del segle XXI encara espereu que el borbó de torn us escolti, contesti la carta i vegi Catalunya amb bons ulls?
 
                  També recordaré unes paraules del general tortosí, Ramon Cabrera, que al marge de la segona guerra carlina dirigint-se a Espanya deia: "Cataluña está cansada de los actos arbitrarios del Gobierno de Madrid, de su odioso sistema de corrupción: es de este yugo vergonzoso que quiere sustraerse" 
Doncs pel camí que seguim trigarem molt de deixondir-nos d'aquesta monarquia no volguda per a molts catalans i anys i panys de sostreure'ns de tota la corrupció del govern central, inclosa la practicada per alguns membres de la monarquia gens democràtica.
I vosaltres, després de tots aquests fets que ens explica la història, voleu que castellans i catalans ens diguem "coses boniques", com recomanava Carles Capdevila?  La història no us ha ensenyat que no és possible una entesa, amb qui no vol entendre als catalans, ja que porten en els seus gens dominants: el "ordeno y mando" i el "a por ellos"?
 
                  Aquesta carta que heu escrit al borbó vol ser com el "Memorial de greuges" adreçat a Alfons XII, que no va servir de res. Dit "memorial", la premsa i els polítics madrilenys el veien amb hostilitat, aital com hauran vist aquesta carta vostra els actuals polítics i periodistes de Madrid. En començar la carta, recordeu les paraules de l'actual rei Felip VI pronunciades el 1990: "Catalunya és la que els catalans volen que sigui". I què? No va dir també el seu progenitor: "la justícia és igual per a tothom" i què "el castellà mai fou llengua d'imposició a Catalunya"? Bajanades com podem veure, en diuen fins i tot a les millors famílies (?).
Tanmateix, després del "Memorial de greuges" del 1885, els catalans van viure les Bases de Manresa i després la Mancomunitat, etc, etc. Tant se val, que inventem el que inventem i demanem el que demanem, amb els polítics que han dirigit i dirigiu:  Aquesta meva pobra, bruta, trista, dissortada, pàtria (Assaig de càntic en el temple. S.Espriu) sospito que tot plegat anirà de mal borràs.
 
                  Senyors presidents: Mas, Puigdemont i Torra, com espereu que us escolti el borbó si tot el que li recordeu a la carta ja sap que hauria de complir-ho; també sabeu vosaltres que com han fet tots els manaires del govern central durant tota la història, s'ho passarà per l'arc de triomf i tal dia farà un any. Mentre escric aquest article s'ha publicat la notícia que el president espanyol, ha vetat una reunió entre el president Torra i Felip VI aquest divendres a Tarragona. Què esperàveu? I encara fareu la gara-gara al borbó en comptes d'ignorar-lo!
Així doncs, perquè perdeu el temps escrivint cartes que no duen enlloc, esperant cants de sirena que, com passerells que sou, desitgeu que arribin una vegada més.
Avui mateix, Vós president Puigdemont, dieu que el Rei del 3-O no és benvingut a Catalunya; i Vós president Torra en una piulada escriviu: "Si el Rei el dia 3 d'octubre va fer el discurs que va fer, autoritzat per M.Rajoy, ara per què el Pedro Sánchez no l'autoritza a parlar amb el president de Catalunya"
Perquè sempre han actuat com a colonitzadors i sempre ho faran, mani qui mani. No enteneu que si no es practica la desobediència total de tot el que manin i ordenin a Madrid, no aconseguirem mai la nostra alliberació?
 
Presidents: hauria valgut molt més que haguéssiu escrit una carta als Reis Mags d'Orient. Almenys aquests llegeixen les cartes i no acostumen a decebre ni amenaçar al poble, ans el contrari el deixen molt content.
 
                 Respectuosament: 
 
                              JAUME MENESES

lectures 1571 lectures comentaris Cap comentari

publicitat

Aquest blog té els comentaris desactivats per decisió de l'autor.

ELS MÉS fletxa


ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.