Xavier Guarque


Dimecres, 16.1.2019. 09:56 h

El temps va passant

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 1 vot )
valorar_carregant carregant


Comparteix






Potser que la sensació que ha quedat es què l'any 2018 ha estat un any perdut en el que es refereix a l'avenç, o fins i tot al manteniment, de la nostra identitat.

El record d'aquest any, el que ha quedat de veritat, és de nou persones a la presó i cinc a l,exili (per no seguir el mateix camí) per tenir la decència de defensar políticament el que una majoria parlamentaria d'electors van manifestar a les urnes, sota l'acusació de rebel·lió.


Rebel·lió, el que es diu rebel·lió, tots diuen que no es pot dir que n'hi hagi perquè hi manquen els requisits per a poder qualificar d'aquesta manera, el que sí que és un acte, un moviment de rebel·lia de més de dos milions de ciutadans, oficialment espanyols, que viuen a Catalunya, lliures de pensar com cada un vulgui, i moure's segons els sentiments, generats o inspirats, que cadascú senti.

Déu vulgui que siguem a temps d'assistir al desballestament de tot aquest gran muntatge orquestrat per aprimar la identitat de Catalunya, sense reparar ni en despeses ni en escrúpols. Tan de bo puguem veure més d'un personatge polític, més d'un fiscal i més d'un jutge, així com determinats mitjans de comunicació, tenir que entomar responsabilitats públiques i judicials, i passar per la vergonya de tenir que reconèixer el seu gran error que ha afectat a tota la ciutadania espanyola. A una part directament per patir-lo, i a l'altra part per ser portada a l'enfrontament amb l'altra. El "a por ellos" és el més clar exemple.

Aquest moment arribarà, però serà molt difícil d'oblidar aquests anys passats, especialment l'últim, i també serà molt difícil de perdonar els que, tenint el deure i l'obligació de vetllar pel millor benestar possible de la ciutadania, de la que cobren el sou, han perpetrat aquest gran disbarat, per diversos motius, però principalment per interessos ideològics que recorden més uns temps ja viscuts, però molt passats i en tot cas oblidables, que a una modernitat que marca altres maneres de resoldre els problemes -en aquest cas territorials- com per exemple, dialogant i negociant, enamorant i convencent.
De moment, una retallada substancial en les condemnes d'inhabilitació a Mas, Ortega i Rigau... Un arxivament del procediment en el show mediàtic sobre els Mossos d'Esquadra... I seguir sense comprendre que el que a España és el delicte més condemnable, i presó preventiva, a fora no representa cap motiu d'enjudiciament, i es total llibertat.

I, mentrestant, el temps va passant, i sé que hi haurà que dirà que sempre dono voltes al mateix, però és que fa sis anys que, a mi i a qui digui això, ens tenen pendents del mateix problema, sense solucionar-lo.

 


lectures 674 lectures comentaris Cap comentari

publicitat

COMENTARIS fletxa taronja


No hi ha cap comentari


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat


logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.