Xavier Guarque


Divendres, 22.6.2018. 18:55 h

Ni una cosa, ni l'altra

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional No hi ha cap vot
valorar_carregant carregant


Comparteix






Amb el manifest “República i Concòrdia”, presentat fa uns dies a Reus, tinc ganes de buidar el pap d’unes quantes reflexions que tinc emmagatzemades en quant a aquests conceptes.

«República» és un concepte que es va aconseguir però que desprès només és va proclamar, però sense tenir la valentia d’implementar-la amb tot els seus ets i uts, com be diu l’amic Biel Ferrer.

O sigui que, abans de seguir utilitzant-lo, que no es jugui més amb les paraules, ni amb els sentiments. Som molts que aquell 3 d’octubre sens van il·luminar els ulls i vam plorar d’emoció pel que, ens van assegurar, havíem aconseguit. Va ser molt frustrant veure i notar que al dia següent tot havia estat com un somni del que despertàvem i tornàvem a la realitat amb gent a la presó -preventivament- i d’altres marxant de casa seva si no volien acabar com els altres, sols i no de vacances.

I concòrdia, ningú pot dir que no n’hi havia, fins que va aparèixer a l’escenari polític, primer a Catalunya i, des d’aquí, arreplegant qui defensa l’espanyolisme -aquí i allí- de la manera més casposa, intransigent i, si cal, violenta.

Un partit, que a hores d’ara ja ha quedat ben clar, creat per radicalitzar una postura -i, conseqüentment, acabant radicalitzant també l’altra-. Desbocant les diferents maneres de conviure dels catalans, fins aquest moment, amb tota normalitat i respecte.

Exposat tot això, un partit que aconsegueix els vots a base de encrespar l’ambient, de dir que hi ha uns “sans” i uns “bojos”, de dir que a Catalunya només hi poden haver ciutadans, com a molt, catalano-espanyols, i que, si n’hi ha amb altres sentiments, aquests son anormals i, fins i tot, colpistes, no li pot ser gens fàcil que, tot i aconseguir ser el partit més votat, per la grandesa de la política, no pugui formar govern al no aconseguir els suports necessaris als seus arguments.

Això és el que li ha passat al Parlament de Catalunya però, és que al Congreso de Diputados aspirava a que la porqueria interna auto-desgastés al seu rival polític quedant-se ell com l’únic valedor de l’espanyolisme més ranci i intransigent. S’ha de reconèixer que ha estat a punt. Llàstima que els contenidors i les clavegueres estaven tan atapeïdes que finalment han besat i s’ha emportat a aquell abans de poder-li passar el “testimoni”.

 


lectures 717 lectures comentaris Cap comentari

publicitat

COMENTARIS fletxa taronja


No hi ha cap comentari


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat


logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.