Xavier Guarque


Dimecres, 18.4.2018. 21:41 h

De què val ?

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 1 vot )
valorar_carregant carregant


Comparteix






De que valen les manifestacions, les banderes al balcó, els llacets grocs ?. L’Estat ja ha ensenyat la seva cara, i la seva actitud no deixa lloc a cap dubte o esperança de que pugui arribar a ser una altra. No admet cap diàleg amb qui considera la seva propietat perquè interpreta què obrir-s’hi seria tant com trencar la “unidad” que, sembla ser, és l’únic be pel que cal esmerçar tots els esforços, mitjans i recursos.

Ja podem saber molt be que l’expressió de centenars de milers de ciutadans catalans de que la relació de l’Estat amb Catalunya no és la que hauria de ser és molt difícil, per no dir impossible, que pugui traduir-se en una reacció allà, i que tot quedarà en la particular satisfacció de no quedar-se amb els braços creuats.

No s’ha dubtat en reivindicar-ho una, dues, tres, i les vegades que ha calgut, però el convenciment de la gent no ha estat possible plasmar-ho políticament pels nostres representants. Això no vol dir que no ho hagin intentat, però la realitat és la que és, no la que podria ser pels que s’hi han deixat la carrera política, la llibertat personal, fins i tot, el patrimoni particular i pot ser familiar. Llàstima, perquè n’hi havia de molt vàlids que podien seguir sent útils a la societat, i, veient el que es veu, no només per Catalunya.

Tot això ja ho podíem saber, però no era fàcil preveure el grau d’arrogància i negació que tots aquests anys no ha fet més què despertar la necessitat a més ciutadans de seguir intentant el que encara pot ser possible una altra cosa. Innocents !.

No serè jo qui digui que ens han enganyat, però les paraules i confessions posteriors -comprensivament en legítima defensa- evidencien que hi ha un abisme entre el convenciment reivindicat i el defensat simbolisme.

Però, alerta, els que van anar a defensar amb el seu cos els col·legis electorals, tot i sabent que potser tocaria el rebre, no ho van fer simbòlicament… I si aquell referèndum no valia, ens van muntar unes noves eleccions -que invalidaven les legítimes del 2015- i es va tornar a anar a votar, no va ser perquè els resultats tinguessin dues lectures, una d’independentista aquí, però sotmesa a una altra d’autonomista allà.

Tampoc va ser per, en el moment d’anar més units que mai, en lloc de reeditar JuntsxSi, optar per presentar-se per separat, eh ERC... Ni per demanar el vot per l’objectiu d’enfilar la independència i, al guanyar, proclamar-la només de paraula... Ni per a poder anar substituint el candidat desprès d’haver rebut el vot...eh JuntsxCat.

Ara bé, el reconèixer tot això no vol dir, de cap manera, que s’hagi d’acceptar el que ens toca viure com a normal, que no sentim fàstic per qui fa que tot plegat sigui així i no d’una altra manera. Vol dir estar farts de les llàgrimes que broten davant de qualsevol de les expressions en contra de les injustícies i en favor de les llibertats, senzillament, perquè, per emocionar-se, sobren aquesta mena d’estímuls.

 


lectures 779 lectures comentaris Cap comentari

publicitat

COMENTARIS fletxa taronja


No hi ha cap comentari


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat

ELS MÉS fletxa


DARRERS ARTICLES fletxa

ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.