Opinió amb independència. Dimecres, 20 de març de 2019 18:38 h
facebook twitter RSS in.directe.cat

Ramon Aguilar


Dissabte, 21.11.2015. 10:00 h

La Marieta i el soldat


Comparteix







Etiquetes

En la cançó popular catalana hi ha una lletra que està relacionada amb el que ha passat a París –que abans va passar a Londres i molt abans a Madrid-, Baixant de la Font del Gat. És senzill fer associacions sobre perquè van passar aquests atemptats i, gairebé tothom, arribarà a la conclusió que si sumes les guerres en les quals participen directa o indirectament els països on s’ha fet l’atemptat veus que la culpabilitat dels nostres governs és exacerbada. A Espanya es recorda l’11M com una tragèdia originada per culpa d’un il·luminat amb bigoti que va pensar que la millor manera d’apropiar-se del petroli d’orient era fer la guerra i derrocar Sadam Hussein, segurament perquè els hi cobrava massa interessos a aquests tres països que es van reunir a les Açores –amb connivència de l’expresident de la CE, Durao Barroso, qui va oferir l’emplaçament de la reunió. Podríem fer un recull de com va arribar Sadam Hussein al poder d'Iraq i les amistats que hi tenia darrere, molt properes als EUA, però donaria per un altre article.

Anem a la qüestió principal. Com diu la cançó: Baixant de la font del gat, una noia, una noia, baixant de la font del gat, una noia i un soldat. Analitzem aquesta frase per no perdre detall de la relació entre països d’orient i d’occident. Veiem que dues persones baixen per una muntanya tranquil·lament i ben units. Alguns diran que la noia és occident i el soldat és orient, per associació de la contundència dels soldats que es té en la opinió pública, però no és ben bé així. La noia és orient, una innocent joveneta, verge en la democràcia i amb una sensació de llibertat que feia pensar en el pitjor per ella, pobreta. A l’altra banda tenim el soldat que representa occident. Un home dur, creat per matar, al qual la legalitat de les falses democràcies –i, sobretot, del malnomenat ministeri de la pau dels països-  li ha fet posseir la clau de volta per ‘democratitzar’ a base de guerres aquells indrets que considera importants econòmicament pels seus interessos. Veiem com baixen junts per aquell turó amb l’aparença de la parella més melosa i acaronada sense intuir el tipus de maltracte que pràctica el soldat envers la noia.

Pregunteu-li com es diu, Marieta, Marieta, pregunteu-li com es diu, Marieta, de l´ull viu, continua la cançó. En aquesta estrofa hem de fer un gran anàlisi en el que significa tenir l’ull viu: ser curiós, veure quin és el moment per aconseguir allò que vols sense que t’enxampin. La Marieta –orient- té l’ull viu perquè ella vol mantenir content al soldat mentre li ofereix uns serveis que d’altres països no li poden donar –i , a partir d’aquí, penseu el que la vostra endimoniada ment vulgui associar a serveis. Però la Marieta veu que amb el temps el soldat s’ha distanciat, per això ara ha decidit canviar-se de pis i anar a viure més lluny del soldat, perquè així a ell li costi més haver de visitar-la i que li demostri que tot i la llunyania ell encara l’estima.

Que portes en aquest cistell? Figues de moro, figues de moro. Que portes en aquest cistell? Figues de moro i un clavell. Ah, alerta! –com diria Monegal. Alerta perquè en aquest cistell la Marieta porta un producte que no es pot fabricar a occident, un producte que s’ha d’exportar per poder consumir-lo i que té un valor molt apreciat pel soldat. Aquest és el principal interès de la relació entre la Marieta i el soldat, un producte que ella li ven mentre mantingui aquesta relació però que, amb els anys, el soldat interpreta com que és seu. Això, i la marxa de la Marieta cap a terres llunyanes, han fet que el soldat tingui la percepció que per mantenir aquest producte s’ha d’obligar per la força a la Marieta a donar-li, per això la maltracta.

I el clavell per a qui serà? Per la mare, per la mare. I el clavell per a qui serà? Per la mare anar a ballar, termina la cançó. En les parelles sempre existeix la figura dels sogres, aquelles persones que es fiquen a la vida dels enamorats per destrossar-la i acabar la relació, que es porten malament amb la teva parella i que sempre creuen que estaríeu millor separats, ignorant la felicitat del seu fill o filla. Qui són els sogres en aquesta cançó? Nosaltres, els parents del soldat que maltracta a la Marieta. Nosaltres som aquells sogres que només veuen els defectes de la parella del nostre soldat i li diem: Ull! La Marieta és molt bufona però ja veuràs ja... Ja veuràs com quan a la primera oportunitat et deixarà per un altre més guapo que tu! Evidentment, nosaltres som els que en comptes de preguntar a la Marieta com la maltracta el nostre soldat, callem i ens creiem que com que és sang de la nostra sang, serà bona persona, quan és rotundament fals. Nosaltres som els primers que hauríem de posar el crit al cel quan el nostre soldat bombardeja el cor de la Marieta per tal d’aconseguir unes quantes figues de moro més pel mateix preu. Si fins i tot l’ha fet tapar-se el cos i la cara per poder aconseguir unes figues de moro més. Però callem com gilipolles!! Callem com idiotes!! Callem com a persones miserables que som, incapaces de veure més enllà de la pròpia bombolla que el nostre soldat ens ha creat, rentant-nos el cervell.

I així, amb aquesta simple cançó catalana, és pot explicar el què passa entre orient i occident. L’únic problema que tindrà el soldat és veure com la Marieta es rebel·la i comença a fer allò que durant tants anys ha suportat d’ell, fins que un dia el soldat no tindrà més remei que demanar pietat. La hipocresia del nostre soldat és la misèria d’aquells que donen lliçons de democràcia, quan van ser els primers d’afusellar a la Marieta per interessos econòmics. I gràcies a la rancúnia de la Marieta cap al soldat nosaltres patim les conseqüències perquè som còmplices de la jugada.Llàstima que no ho haguéssim parlat abans!


lectures 4014 lectures comentaris Un comentari

publicitat

COMENTARIS fletxa taronja

item
#1
jbm fletxa Palma
22 de novembre de 2015, 08.35 h

Si podem dir el genuí "capdefaves" per què dimonis hem de dir el mimètic "gilipolles"???


Valora aquest comentari:   votar positiu 9   votar negatiu 0

5 !10 !20 !tots
1


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat

Ramon Aguilar

Ramon Aguilar logo rss

Graduat en periodisme per la UAB / Seguiu-me a Twitter: @ramonaguilarg

més informació

correu Contactar amb l'autor

ELS MÉS fletxa


ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.